Brussel·les desgasta el discurs econòmic del PP 70 dies abans del 20-D

Brussel·les creu que Espanya peca d'optimisme —com ja va passar en temps de Zapatero— i que no podrà complir l'objectiu de dèficit ni el 2015 ni el 2016. A més l’adverteix que la seva recepta d’abaixar impostos i apujar la despesa no funcionarà. La Comissió va aprovar ahir el seu dictamen sobre els Pressupostos per a l’any vinent: l’Executiu que surti del 20-D haurà d’“actualitzar” el projecte. Europa entra així en campanya malgrat els ferotges retrets de Berlín a aquest tipus de crítiques, que desllueixen el discurs d'alumne model que atribueix el centredreta a l'economia espanyola. Amb calculada ambivalència, l'informe és una esmena a la política fiscal del PP. Però a la pràctica assumeix que Rajoy no ha d'ajustar més, sinó el Govern següent.

El PP va arribar al Govern amb tres discursos bàsics: la lluita contra la corrupció; el patriotisme constitucional, i la reversió de la crisi econòmica. Els casos Gürtel, Bárcenas i Púnica han anat minant el primer argument. Ciutadans castiga els populars a les enquestes —ja ho va fer a les passades eleccions catalanes— i pugna per ser el partit del citat patriotisme constitucional. I Brussel·les acaba de sembrar dubtes ara sobre la tercera pota, fonamental per decantar el resultat electoral a 70 dies escassos de les eleccions: Europa contribueix a desgastar el discurs econòmic.

La Comissió Europea va aprovar ahir finalment el seu controvertit dictamen sobre el projecte pressupostari de 2016, que va avançar en exclusiva EL PAÍS el dimecres. “Espanya està en risc d'incomplir el Pacte d’Estabilitat”, diu l'informe. “Els escenaris macroeconòmics projectats són una miqueta optimistes”, prossegueix. “La Comissió convida les autoritats a executar estrictament el Pressupost de 2015 i a adoptar les mesures necessàries dins del procés pressupostari per assegurar-se que el pressupost de 2016 es compleix”, rasa amb una dura tercera sageta.

D’acord amb els riscos, Brussel·les demana noves mesures “al més aviat possible”. Però el comissari Pierre Moscovici i el vicepresident Valdis Dombrovskis van sortir ahir desmentint parcialment la duresa d'aquest text: Dombrovskis i el molt assenyalat Moscovici van advertir l’Executiu de Mariano Rajoy en assegurar davant la premsa que n’hi haurà prou que el nou Govern que surti de les urnes enviï “una actualització” dels Pressupostos, més rigorosa i creïble. Brussel·les assumeix que Madrid no farà gran cosa a curt termini. El resultat és que un Govern amb una confortable majoria absoluta deixa aquest embolic al següent, amb una majoria molt més precària segons les enquestes.

“L'opinió de Brussel·les és similar a la d'anys anteriors, no hi ha res inesperat: Espanya complirà el dèficit”, ha asseverat el ministre Luis de Guindos, que ha descartat un ajust en les properes setmanes.

Enfront d'aquest optimisme i els missatges favorables que arriben amb comptagotes aquests dies —subratllant les preocupants xifres d'atur, com en el cas de l’FMI—, els números no surten. El forat s'eleva a 10.000 milions d'euros: el dèficit se n'anirà al 4,5% del PIB aquest any (tres dècimes per sobre de la meta; uns 3.000 milions) i al 3,5% del PIB el proper (set dècimes més; uns 7.000 milions), segons els pronòstics comunitaris. Tampoc quadren les previsions de PIB: Espanya creu que creixerà més i ingressarà més del que vaticina l’Executiu europeu. Aquest serà un dels eixos de les eleccions dels propers mesos: després d'accelerar el 2015, Brussel·les veu riscos de frenada —pels països emergents— i dibuixa un panorama menys complaent que el Govern. Especialment quant a les reformes i la política fiscal: l'informe deixa clar que Espanya, un dels alumnes més aplicats de la troica, s’ha adormit sobre els llorers des que va finalitzar el programa.

Crítiques també del BCE

El BCE ha atacat també per aquest flanc i ha posat en evidència que Espanya té encara feina per davant quant al dèficit i les reformes. “Això trenca amb la narrativa de Berlín, qüestiona el relat del bon alumne que Alemanya atribueix a Espanya; d'aquí les fortes crítiques que procedeixen des de la cancelleria”, han apuntat fonts europees.

La Comissió li ha salvat avui la cara al comissari Pierre Moscovici: Brussel·les ha aprovat finalment el polèmic dictamen, malgrat que la setmana passada el seu president, Jean-Claude Juncker, el va paralitzar per decisió pròpia després de les crítiques d'Alemanya i l'ofensiva diplomàtica de Madrid. “En el fons, l'única cosa que recorda Brussel·les és que amb aquest atur i aquests desequilibris Espanya no pot relaxar-se: queda crisi per a estona. L'economia espanyola ha sortit de l’UVI, sens dubte. Però té per davant un llarg període de convalescència”, segons les mateixes fonts.

La Comissió apunta que aquesta opinió funciona com un advertiment, però amb aquesta lectura carrega contra el seu propi procediment; contra les seves pròpies regles. La vigilància pressupostària es va idear perquè els Vint-i-vuit incloguessin esmenes als Pressupostos durant el tràmit parlamentari, com una espècie d'indicador avançat si Brussel·les estima que hi ha riscos d'incompliment. Aquests riscos existeixen, segons el document. Però Brussel·les no mou fitxa, davant les crítiques dels governs conservadors, la proximitat de les eleccions i la sospita que hi ha raons polítiques en tot aquest assumpte.

Moscovici ha relaxat avui les formes i ha aplaudit els avanços d'Espanya, que ha fet reformes com pocs i ha reduït el dèficit del 12% al 5,9% del PIB amb el qual va tancar l'any passat. Aquestes xifres amb prou feines tenen comparació a Europa en temps de pau: només Grècia ha fet més. I així i tot Brussel·les hi veu riscos, com els ha vist durant tota la crisi.