La gran taca vermella de Càritas

Any rere any, els balanços d'activitat de Càritas mostren un panorama més desolador. L'últim, presentat en la tradicional roda de premsa de Corpus Christi, no va ser cap excepció. “La recessió s'acaba, però la crisi, no”, va denunciar Salvador Busquets, director de l'entitat per després explicar que havien augmentat un 24% les ajudes directes per atendre les necessitats bàsiques. Només a la diòcesi de Barcelona es van atendre l'any passat 173.446 persones, un 7% més que el 2013.

Però potser la xifra més alarmant és la de la cronificació dels beneficiaris. Sis de cada deu persones que van recórrer a Càritas l'any passat ja havien rebut ajudes anteriorment. Es tracta d'un dels temes que han abordat els investigadors Sebastià Sarasa, Sergio Porcel i Carlos Delclós com a part d'un treball més extens titulat La segregació espacial de la pobresa a Catalunya: estructura i dinàmica de la desigualtat social. La seva anàlisi de les estadístiques per parròquies de la diòcesi mostra com ha pujat la durada dels expedients. Vista sobre un mapa, com més vermellosa és la zona, més temps d'atenció han rebut. Una gran taca vermella s'estén per tot Barcelona.

“Abans de la crisi, el 2008, els expedients amb durades superiors a 2,5 anys de Càritas es podien veure al Poble-sec, el Raval i Sant Antoni”, assegura Sarasa. En parròquies de barris com Vallbona, Torre Baró o la Font d'en Fargues fins i tot diversos veïns fa més de cinc anys que depenen de l'última xarxa de suport que lliura l'entitat catòlica.

El panorama ha empitjorat. Es tracta d'una realitat que, segons expliquen els investigadors, s'ha estès a tota l'àrea d'influència de Càritas. “A diferència d'altres llocs del món, a Barcelona rics i pobres s'han barrejat i no hi ha guetos”, exposa Sarasa. La cronicitat fins i tot es dispara en zones tradicionalment benestants com el districte de Sarrià-Sant Gervasi, fins on també arriba la taca vermella.

Un exemple pot ser la parròquia de Maria Auxiliadora, a Sarrià. S'hi atenien de mitjana 148 persones abans del 2008, 61 de les quals (un 29%) ja feia diversos anys que rebien ajuda. En el període 2008-2014 la xifra total s'ha elevat fins als 321, un 68% de caràcter crònic. Ara el temps mitjà dins de Càritas és de 3,6 anys. I encara que hi ha zones més pauperitzades que d'altres, pocs barris s'escapen de la cronificació de la pobresa. “La crisi ha fet que, a excepció d'alguns punts de Pedralbes, Sarrià, Sant Gervasi i la Vila Olímpica, els crònics representin més de la meitat dels usuaris atesos”, conclou Sarasa.

Al seu parer, però, les zones que haurien de cridar l'atenció pel seu comportament diferent són les ribes del Llobregat i del Besòs. Mentre que la primera ha viscut una reconversió social per una mobilitat geogràfica i l'arribada de veïns d'un perfil socioeconòmic diferent, la del Besòs, incloent-hi Santa Coloma i Sant Adrià, segueix presentant alts índexs de pobresa.