Volkswagen afronta una onada de demandes a tot el món

Mentre que paraules com a “presó” ressonen al Congrés dels Estats Units com la pena adequada per als responsables del cas Volkswagen, la companyia alemanya es prepara per mirar de minimitzar el cost econòmic de l'escàndol en una dura batalla judicial amb múltiples fronts oberts. El Departament de Justícia dels EUA ha obert una investigació per determinar si hi ha una conducta penal en l'escàndol de les emissions, la Fiscalia de Braunschweig (Alemanya) dirigeix una causa per frau i nombrosos particulars han emprès ja accions legals a diversos països, entre els quals hi ha Espanya.

Estafa, competència deslleial, dany moral, publicitat il·lícita o atemptat contra la salut. Les causes són variades però el destinatari de les denúncies el mateix: Volkswagen. Robert, Amy, Rosa... els noms propis dels particulars que han portat als jutjats l'estafa mostren la diversitat d'escenaris en els quals la marca alemanya haurà de lluitar. Governs, accionistes i associacions ecologistes i de consumidors també han iniciat accions legals per la instal·lació d'un programari capaç d'esquivar els controls d'emissions en 11 milions de vehicles.

“Les sancions es tractaran en dos blocs: Europa i els Estats Units. En el sistema americà poden disparar-se perquè inclouen danys punitius”, explica Santiago Viciano, professor de l'ISDE i soci director de V advocats, bufet especialitzat en demandes col·lectives. Volkswagen s'enfronta a tres paquets de sancions: les administratives, imposades pels governs; les penals, dirigides contra els responsables del frau —encara per determinar—; i les civils, en què s'inclouen les mesures que Volkswagen haurà de prendre per compensar els afectats. Als EUA s'han presentat ja gairebé 200 denúncies individuals que milers de milions de dòlars.

Per fer front a l'ofensiva judicial que s'aproxima, Volkswagen ha recorregut als serveis de Kirkland & Ellis, un dels bufets nord-americans més experimentats en els denominats judicis bet-the-company, demandes del resultat de les quals pot dependre la supervivència de l'empresa. El bufet va ser contractat per la petroliera BP després de la crisi de l'abocament de cru al golf de Mèxic, un cas que es va tancar la setmana passada amb una multa de 20.800 milions de dòlars (18.300 milions d'euros).

El Departament de Justícia dels EUA, on es va revelar el cas, va ser el primer a iniciar una investigació, en col·laboració amb les autoritats mediambientals de l'EPA, per determinar si hi ha responsabilitat penal. El país nord-americà ha mostrat contundència davant negligències d'altres fabricants d'automòbils, si bé és habitual que recorri a acords extrajudicials: l'any passat General Motors va saldar un problema amb el sistema d'arrencada que va costar la vida a 124 persones amb una multa de gairebé 1.000 milions de dòlars (uns 880 milions d'euros) i Toyota va pagar 1.200 milions de dòlars (més d'1.000 milions d'euros) per una fallada en l'accelerador amb què es relacionen 34 defuncions, la multa més important que mai hagi pagat un fabricant de cotxes.

El nul impacte de l'escàndol en la seguretat dels conductors ha estat un dels arguments que Volkswagen ha usat des que va començar la crisi: “Tots els vehicles afectats són tècnicament segurs i aptes per a la circulació”, ha repetit al final de cada comunicat.

A diferència de Toyota, Volkswagen no ha negat la seva culpa. Tampoc està acreditat que el seu sistema hagi causat cap mort, tot i que la passada setmana un afectat per una malaltia pulmonar de Castelló va presentar una denúncia en assabentar-se que va compartir garatge durant sis anys amb un afectat pel frau. També a Espanya, Manos Limpias ha denunciat davant l'Audiència Nacional als presidents de Volkswagen Audi Espanya, Volkswagen Navarra i Seat.

El congressista nord-americà Frank Pallone la setmana passada va dir que “algú haurà d'anar a la presó”. Pot passar, segons diu Santiago Viciano. “Possiblement més d'un directiu de Volkswagen acabi a la presó”, assenyala l'advocat. “Perquè hi hagi causa penal hi ha d'haver mala fe, i en aquest cas n'hi va haver”, afegeix.

Devolució dels diners

Viciano creu que els particulars poden sol·licitar la devolució dels diners: “Els han venut una cosa diferent al que apareix en el contracte”. Això mateix, la devolució del que va pagar, és el que exigeix una de les demandants particulars contra Volkswagen a Alemanya. Les baixes emissions van ser “un factor decisiu” perquè comprés el 2010 un Volkswagen Sharan 2.0 TDI per 42.000 euros, afirma.

Malgrat que el cas es va revelar als Estats Units, el cap de Volkswagen Amèrica, Michael Horn, culpa de l'engany “un parell d'enginyers” a Alemanya. Allà, la fiscalia de Braunschweig, al nord del país, investiga el cas i dijous va ordenar l'escorcoll de la seu de central, a Wolfsburg, a la recerca de proves. La fiscalia de París també va anunciar el 2 d'octubre l'inici d'una investigació per “frau agreujat”.