Els EUA assumeixen l’error d’haver atacat l’hospital de Kunduz

El màxim responsable militar dels Estats Units a l'Afganistan, el comandant John Campbell, ha assumit aquest dimarts la responsabilitat per l'“error” que va suposar l'atac a l'hospital de Metges sense Fronteres (MSF) a la ciutat afganesa de Kunduz, que va causar 22 morts civils. Malgrat que ha reiterat que l'atac aeri fet dissabte va ser una resposta a una petició d'ajuda de les forces afganeses, ha reconegut la responsabilitat última nord-americana ja que, ha dit, concedir aquest suport aeri va ser una decisió presa exclusivament pel comandament militar nord-americà.

“La decisió de proporcionar foc aeri va ser una decisió nord-americana, presa dins de la cadena de comandament nord-americà”, ha dit Campbell davant d'una audiència al Senat. “Un hospital va ser destruït per error. Mai hauríem atacat expressament una instal·lació mèdica protegida”, ha afirmat.

Campbell ha promès una vegada més que la investigació ja iniciada sobre l'incident serà “exhaustiva, objectiva i transparent”. Preguntat no obstant això –de forma reiterada– si l'Exèrcit nord-americà estaria disposat a acceptar una investigació independent, tal com ha reclamat MSF, Campbell ha eludit una resposta directa, limitant-se a reiterar la seva “total confiança” en l'eficiència i transparència de la investigació interna i de l'OTAN, així com l'empresa per les forces afganeses.

El comandant nord-americà també ha revelat que ha ordenat un entrenament “a fons” de les forces sota el seu comandament sobre les regles d'enfrontament vigents per a l'operació a l'Afganistan.

Campbell és a Washington aquesta setmana per atestar sobre la situació a l'Afganistan davant de diversos panells del Congrés, després de l'atac a l'hospital civil a Kunduz, sobre el qual els EUA ha ofert diferents versions durant els últims dies. Després d'afirmar al principi que l'hospital de MSF era un “dany col·lateral”, dilluns Campbell va admetre que l'atac havia estat efectuat a petició de les forces de seguretat afganeses assetjades per foc dels talibans, que la setmana passada van prendre l'estratègica ciutat de Kunduz.

Perllongar la presència militar a l’Afganistan

Segons el màxim responsable militar nord-americà a l'Afganistan, Kunduz ha servit per posar en relleu les “mancances” en preparació i capacitats que encara pateixen les forces afganeses. Un assumpte que, al seu torn, podria influir en la presència de tropes nord-americanes al país més enllà del 2016, ha reconegut, encara que no ha volgut donar detalls i ha declarat, reiteradament, que la decisió està en mans dels seus superiors i, en últim terme, del president, Barack Obama.

D'acord amb els plans actuals per al 2017, quan Obama lliurarà la Casa Blanca al seu successor –o successora–, la presència militar nord-americana a l'Afganistan s'hauria de reduir a “nivell d'ambaixada”, és a dir, uns mil efectius. No obstant això, Campbell ha donat a entendre aquest dimarts que les “diverses opcions” que ja ha presentat advoquen per mantenir una major presència militar al país, tot i que en cap moment ha parlat d'una xifra concreta.

L'alt militar ha indicat que “molt ha canviat” sobre el terreny des que Obama va prendre aquella decisió, el maig del 2014, i ha citat des del sorgiment de l'Estat Islàmic a l'Afganistan fins a un “augment de la presència d'Al-Qaida” a la regió, però també la presència de “forts aliats” de Washington al Govern afganès, especialment el president Ghani i el seu número dos, Abdul·lah Abdul·lah. Això requereix “ajustar-se” a aquest nou entorn, ha afegit.

Campbell ha recordat a més que el president ja va fer un canvi en la seva estratègia, el març passat, quan va decidir mantenir durant tot el 2015 els 9.800 efectius actualment a l'Afganistan, en comptes de reduir a 5.500 la xifra, tal com havia previst inicialment. En anunciar aquesta decisió, durant la visita del president afganès, Ashraf Ghani, a la Casa Blanca, Obama va al·ludir a la necessitat de “flexibilitat” en la retirada de tropes.

Campbell ha utilitzat aquest dimarts el mateix terme per indicar que les circumstàncies actuals tornen a requerir aquesta “flexibilitat” i ha advertit de les conseqüències de no mantenir un suport militar que considera encara necessari.

“L'Afganistan està en un punt d'inflexió, i també ho està la nostra campanya”, ha afirmat. “Si fracassem en aquesta missió, l'Afganistan tornarà a ser un santuari per a Al-Qaida i altres terroristes, i si hi hagués un buit de seguretat, altres grups extremistes com el Daeix (Estat Islàmic) també s'expandirien ràpidament”, ha alertat el general nord-americà.

Segons Campbell, els afganesos “encara desitgen, necessiten i mereixen” el suport militar internacional, que “no hauria de ser indefinit ni incondicional”, ha subratllat. Els afganesos “han de seguir fent la seva part” però, si compleixen aquesta condició, “nosaltres hauríem de seguir exercint una paciència estratègica i mantenir el nostre compromís amb ells”.

El secretari de Defensa, Ash Carter, que està de visita a Espanya, va dir dilluns que s'espera que Obama prengui una decisió sobre la suma de tropes nord-americanes a l'Afganistan per a l'any que ve aquesta mateixa tardor. I va manifestar la seva confiança també que el president tindrà en compte la necessitat d'“ajustar-se a les circumstàncies” sobre el terreny com ja va fer al març.

Des de la Casa Blanca, el portaveu d'Obama, Josh Earnest, ha replicat aquest dimarts que el president tindrà en compte les “importants recomanacions” de Campbell, però ha subratllat que abans de donar a conèixer la seva decisió també vol escoltar el que ha de dir sobre aquest tema el seu equip diplomàtic, la comunitat d'intel·ligència, el personal civil del Pentàgon i “les opinions i preferències” dels aliats de l'OTAN que participen en la missió afganesa.