_
_
_
_

Competència destapa il·legalitats en una gran adjudicació del CatSalut

Quatre empreses van pactar "repartir-se el mercat" i "expulsar la competència"

Oriol Güell
Josep Maria Padrosa (esquerra) amb el conseller de Salut, Boi Ruiz.
Josep Maria Padrosa (esquerra) amb el conseller de Salut, Boi Ruiz.albert garcia

Una investigació de l'Autoritat Catalana de la Competència (Acco) ha destapat que quatre empreses van pactar “repartir-se el mercat” per aconseguir “més ingressos” a costa de les arques públiques en el gran concurs del servei de rehabilitació de la sanitat pública convocat per la Generalitat el 2012. Entre les empreses acusades hi ha Corporación Fisiogestión (CF), de la qual procedeix l'actual director del CatSalut, Josep Maria Padrosa. L'Acco, que recorda que el CatSalut ha de vetllar perquè no es donin aquestes pràctiques, alerta en el seu informe de la “forta concentració” que el concurs del 2012 va produir a favor de l'exempresa de Padrosa, que “controla bona part dels serveis públics de rehabilitació”. L'Acco proposa una dura sanció.

En el seu informe final, l'Acco analitza el resultat del gran concurs amb què el CatSalut va adjudicar el 2012 i per a una dècada els serveis de rehabilitació i fisioteràpia. Amb un import total de 200 milions d'euros, i després de la del servei d'ambulàncies, aquesta ha estat la licitació més important de la sanitat catalana en els últims anys.

L'Acco considera que s'ha vulnerat la Llei de Defensa de la Competència en quatre dels 28 lots adjudicats, que cobreixen els municipis de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montgat. Aquests lots es van adjudicar per 3,47 milions anuals –el 17% de l'import total del concurs– a una unió temporal d'empreses (UTE) formada per Fisioterapia (filial de CF), amb una participació del 14,4%; L’Eivax, 29,4%; Iriteb, 49,6%, i el Centro de Accidentes Laborales y Rehabilitación Gramenet (Calrg), amb el 6,5%.

L'Acco considera que les tres primeres tenien “la grandària i la solvència suficients per presentar-se en solitari”. Fer-ho juntes no va ser “un comportament natural del mercat”, sinó una decisió premeditada per “repartir-se el mercat” i “impedir l'entrada de competidors”. Amb aquest objectiu van donar entrada a un petit soci local que s'hauria pogut associar amb altres empreses.

Per arribar a aquesta conclusió, l'Acco compara el resultat del concurs del 2006 amb el del 2012. Al primer, el terreny que ara s'investiga estava dividit en cinc lots, tres dels quals va guanyar Iriteb, i dos, una UTE formada per L’Eivax i Fisioterapia. La concentració de cinc en quatre lots podria “haver provocat una elevada competència entre Iriteb i la UTE formada per L’Eviax i Fisioterapia”. “En canvi, aquesta competència no es va produir pel pacte entre les empreses”, conclou l'Acco després de comprovar que la xifra de negoci de cada empresa amb prou feines canvia entre el 2006 i el 2012 tret per donar a Calrg una petita porció.

Una empresa amb ‘crosses’

La investigació de l'Autoritat Catalana de la Competència (Acco) revela el tercer cas en què Corporación Fisiogestión (CT) s'ha vist afavorida per decisions del CatSalut mentre Josep Maria Padrosa ha ocupat la direcció d'aquest organisme. El primer van ser la filtració de les prescripcions tècniques del concurs del 2012 a través d'una taula d'experts, encarregada de dissenyar-les i de la qual van formar part dos càrrecs de CF. En les al·legacions a l'informe de l'Acco, l'empresa L'Eivax reconeix que com que formava una UTE amb CF va poder "participar en aquests fòrums" i "tenir informació de primera mà" del concurs.

Un altre cas el constitueix la subcontractació irregular d'un contracte públic que va tenir lloc a l'Alt Empordà. Malgrat que el CatSalut en va certificar la irregularitat, no va adoptar cap mesura ni va informar d'això a una tercera empresa perjudicada, Centre Assistencial Alt Empordà. Aquesta no va poder presentar recurs i es va veure abocada al concurs de creditors.

L'acord va tenir conseqüències econòmiques, segons l'informe. De tots els descomptes oferts per les empreses en el concurs del 2012, els dels quatre lots investigats són els menys importants, del 7%, mentre que a la resta de Catalunya van pujar fins al 13%. L'Acco conclou que la UTE, “havent anticipat que no tindria molta competència, no va necessitar oferir una rebaixa important”. Això li va proporcionar “uns beneficis il·lícits en detriment del CatSalut i, en darrer terme, dels contribuents”.

Les quatre empreses van presentar múltiples al·legacions davant l'Acco, que malgrat això no ha modificat les seves conclusions. Amb l'informe, aquest organisme conclou la seva funció, que és la d'instructor, i l'eleva al Tribunal Català de la Competència, competent per sancionar. L'Acco, malgrat això, proposa una forta multa per a cadascuna de les quatre empreses, l'import de les quals haurà de fixar el Tribunal, tot i que la Llei de Defensa de la Competència preveu que podrien ascendir fins al 10% de la facturació de cada empresa.

L'informe de l'Acco també posa de manifest que CF va ser la gran beneficiada del concurs del 2012. Si en la licitació celebrada el 2006 va guanyar el 32% dels lots en solitari i el 18% integrada en UTE amb altres empreses, el 2012 aquests percentatges van créixer fins al 46% i el 25%, respectivament. El resultat és que “s'ha produït una forta concentració, ja que Corporación Fisiogestión controla gran part de la prestació de serveis de rehabilitació i logopèdia licitada i contractada pel CatSalut”.

L'origen de la investigació de l'Acco es remunta al juny del 2013, quan EL PAÍS i la Plataforma d'Afectats per les Retallades Sanitàries (Pars) van revelar que Padrosa era apoderat de diverses empreses del grup Corporación Fisiogestión quan el CatSalut li va adjudicar contractes per més de 150 milions d'euros.

Padrosa va assegurar que tot es devia a un “error” de la seva exempresa quan li va revocar els poders, però l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va obrir una investigació que va acabar quatre mesos més tard sense veure indicis de delicte en els fets. L'OAC, malgrat tot, sí que va reclamar més controls de la Generalitat als seus alts càrrecs –Padrosa havia trigat 20 mesos a presentar la seva declaració de béns i interessos– i va enviar el cas a l'Acco pels indicis de pràctiques contràries a la competència en el concurs del CatSalut.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Oriol Güell
Redactor de temas sanitarios, área a la que ha dedicado la mitad de los más de 20 años que lleva en EL PAÍS. También ha formado parte del equipo de investigación del diario y escribió con Luís Montes el libro ‘El caso Leganés’. Es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_