El misteri de Tutankamon i l’amant d’Alexandre el Gran

Moments excitants en el món de l'arqueologia –per si no ho fossin prou els del món en general–. A la notícia de la recerca de cambres ocultes a la tomba de Tutankamon, una de les quals s'especula que fins i tot pot ser que aculli la mòmia de Nefertiti, s'ha sumat la que podria haver-se trobat el sepulcre d'Hefestió, l'amant d'Alexandre el Gran. El gran amic i amor de la vida del rei macedoni, que el va acompanyar en totes les seves campanyes com un dels seus generals (va acabar dirigint la seva cavalleria i sent quiliarca, una mena de visir o segon al comandament), seria finalment el personatge al qual estaria consagrada la gran i misteriosa tomba d'Amfípolis, sota un túmul gegantí, el pujol de Kasta, al nord-est de Tessalònica.

Aquesta tomba sensacional, que els arqueòlegs van arribar a pensar que era la del mateix Alexandre (el seu cenotafi macedoni: el cos és sabut que es trobava en un sepulcre a Alexandria, avui desaparegut), va ser localitzada el 2012 tot i que els treballs al túmul i les troballes arqueològiques es remunten als anys cinquanta. La monumentalitat de la tomba es correspondria amb l'èpica pena que se'ns diu que Alexandre va sentir quan va morir Hefestió i les commemoracions realment extravagants que va dedicar a l'amic mort, incloent la dedicació a l'amant d'un culte heroic.

De moment toca ser prudents i esperar l'evolució de les investigacions, en tots dos casos. No es va conquerir Troia en un dia, i la frase és vàlida especialment en aquest context.

La hipòtesi llançada aquest estiu pel reconegut especialista britànic Nicholas Reeves, un dels principals especialistes mundials en l'època d'Amarna (la d'Akhenaton i la seva família), que la famosa tomba de Tutankamon a la Vall dels Reis (Luxor), un dels monuments més coneguts, estudiats i visitats del planeta, podria albergar cambres desconegudes fins ara, va provocar una onada d'emoció i escepticisme a parts iguals. La idea, comparable a dir que hi ha una altra sala desconeguda a Altamira o a la Capella Sixtina o que s'ha esbrinat què va passar en la mort de JFK, semblava una bogeria: com podia ser que no s'haguessin adonat de l'existència d'aquestes cambres el descobridor de la tomba, Howard Carter, que va passar-se anys a dins estudiant-la (i buidant-la) amb el seu equip i tampoc els milions de persones que des que es va fer la troballa, el 1922, l'han visitada?

Reeves basa la seva hipòtesi que hi ha concretament una cambra que pertany a l'enterrament de Tutankamon sense descobrir (i que emmagatzemaria encara part del seu aixovar funerari) i una altra que seria realment un passatge que conduiria a una tomba annexa desconeguda (la de Nefertiti! –madrastra de Tutankamon–) en l'existència de certes anomalies als murs oest i nord de la cambra funerària del faraó. Aquestes anomalies, fissures ocultes darrere de les pintures que suggereixen l'existència de portes, s'haurien revelat amb l'escaneig minuciós de la cambra mortuòria efectuat per l'empresa Factum Arte per a la posterior realització d'una copia facsímil del sepulcre.

Això de Nefertiti, el parador de la qual és un dels principals enigmes d'Egipte, juntament amb el de Cleòpatra, Reeves ho sosté basant-se en una docta relectura iconogràfica de les pintures de la cambra funerària (l'única decorada de la tomba) que segons ell mostrarien no Tutankamon, sinó la reina entronitzada com a faraó.

Malgrat que tot està molt agafat pels pèls, sorprenentment Reeves ha estat autoritzat a estudiar la tomba amb una celeritat insòlita, i no només això, sinó que el ministre d'Antiguitats Egípcies, Mamdouh el-Damaty, arqueòleg i egiptòleg solvent, ha estat amb ell durant les primeres inspeccions oculars que ja s'han fet aquesta setmana in situ. Tot això sembla indicar que es dóna total credibilitat a les teories de Reeves i que potser hi ha altres indicis o proves que encara no s'han difós. Seria estrany que el Govern egipci –per no parlar del mateix Reeves que, recordem-ho, va passar molt de temps investigant a la Vall dels Reis fins que el va fer fora el llavors totpoderós responsable de les antiguitats Zahi Hawass– s'embarqués en una aventura com aquesta si pensés que en sortirà amb les mans buides i el prestigi danyat. Tot i això, no s'ha de descartar el benefici que pel castigadíssim sector turístic pot significar tota l'atenció mediàtica de l'operació.

De moment, el primer lliurament del serial s'ha saldat amb un anticlímax. Després de la inspecció i la primera roda de premsa, dijous, som on érem: les portes podrien existir, i els misteris ocults, doncs també.

S'ha anunciat que es faran estudis amb radar i altres tècniques no intrusives per esbrinar-ho. Mentre això no passi, mentre no veiem què hi ha (si hi ha alguna cosa) a l'altra banda del mur, tota la resta és pura especulació, una salutació al sol, i valgui de nou la referència (en aquest cas a Akhenaton). El timing del descobriment no és clar: es parla d'uns mesos i ja s'ha comentat que la notícia, sigui quina sigui, podria donar-se a conèixer coincidint amb la data de l'aniversari del descobriment de la tomba, el 4 de novembre. Esperem que la cosa no es demori com aquell espectacle que va ser la investigació dels conductes de ventilació de la Gran Piràmide. En fi, tots els amants de l'egiptologia i de l'arqueologia i l'art i la història en general (i dels misteris), restarem expectants fins que s'aclareixi l'assumpte (encara que no em fa res esperar –i ho faria molt a gust– si resulta que Nefertiti està de debò a la tomba de Tutankamon).

La possible troballa de la tomba d'Hefestió no té el mateix morbo, però no està malament. Hefestió era l'home que Alexandre estimava (sabem per les fonts que era atractiu i més alt que ell: la reina persa els va confondre), el seu favorit. Es deia, amb antiga sorna, que Alexandre només havia estat derrotat una vegada i ho havia estat per les cuixes d'Hefestió. La seva relació es modelava –Alexandre era un mitòman– en la d'Aquil·les amb Patrocle (quin perill té llegir la Ilíada al peu de la lletra!), tot i que en aquest cas pel que sembla l'estimat era més gran que el rei. El sexe entre Alexandre i Hefestió es dóna per segur entre els estudiosos, tot i que, com assenyala el magistral Robin Lane Fox, “no sabem exactament qui va fer què a qui”, la qual cosa és una fórmula molt britànica de dir les coses.

Hefestió, company d'infància, va lluitar molt i bé amb Alexandre, va ser ferit a Gaugamela, va haver d'empassar-se el gripau dels amors del rei amb el persa Bagoes i les seves noces amb Roxana (en va ser el padrí), sempre va donar suport al seu cap fins i tot en els moments més difícils de la carrera d'aquest i la rebel·lió de l'exèrcit, li va fer costat en els seus plans d'unir els imperis macedoni i persa (es va casar amb la filla petita de Darios, i es va convertir en cunyat d'Alexandre) i va acabar com a hiparca, cap de la cavalleria i possiblement l'home que el rei hauria vist com a successor.

Durant les inacabables campanyes asiàtiques, a Hamadan, a l'oest de l'Iran, Hefestió va caure malalt amb febres, probablement tifoidees. El metge li va receptar dieta, però ell es va menjar un pollastre regat amb vi i va empitjorar. Durant set dies va romandre al llit i va morir. Alexandre, destrossat, es va lliurar a una pena desmesurada com ell mateix. Va fer dejú, es va tallar els cabells i també la crinera de tots els cavalls, i al final va decidir honrar l'amic amb un desplegament mai vist. Els funerals van ser espectaculars, fora de tota mesura.

Segons les fonts clàssiques, el monument que va projectar dedicar-li a Hefestió, encarregat a l'arquitecte Dinòcrates, mesurava seixanta metres, constava de diversos pisos i estava decorat amb estàtues com una espècie de falla gegantina. S'haurien emprat vint tones d'or. Hi ha estudiosos que dubten que s'arribés a fer mai, ja que Alexandre va morir només un any després que Hefestió. Tampoc ha quedat clar si el que es va dissenyar responia a una pira –va ser Hefestió cremat a la manera macedònia (i homèrica) o potser es va conservar el seu cos com el del mateix Alejandro?– o a una construcció duradora, però en tot cas, les restes de l'estimat amic, a qui se li va consagrar un culte semidiví, haurien de reposar en última instància en una tomba règia. Pot ser que es fessin les dues coses: una pira fenomenal –segons alguns testimonis es va cremar Hefestió a Babilònia i va caldre desmuntar una part de la muralla per donar cabuda al dispositiu– i una tomba en la pàtria macedònia a escala de l'afecte i la pena d'Alexandre.

La tomba d'Amfípolis, la més gran de Grècia, amb 30 metres d'altura i envoltada d'un mur de marbre de gairebé 500 metres de llarg i tres d'altura, podria haver estat construïda en memòria d'Hefestió. La directora de les excavacions, l'arqueòloga Katerina Peristeri, així ho creu després del descobriment d'unes inscripcions en les quals apareix el que interpreta com el monograma del personatge. Addueix també en benefici de la seva hipòtesi la cronologia de la tomba (que estableix al segle IV abans de Crist) i la presència d'un monumental lleó de pedra (trobat el 1912 a dos quilòmetres) que segons ella hauria estat col·locat sobre el túmul i que remitent a la mateixa estàtua que sabem que Alexandre va fer tallar a Hamadan en memòria del seu amic i que allí es conserva. En tot cas, a la tomba, que té tres cambres i està decorada amb esfinxs, cariàtides, frescs i mosaics, s'han trobat restes d'almenys cinc persones. Al llarg de les excavacions, la tomba ha estat atribuïda a Alexandre mateix, la seva mare Olímpia i algun dels seus generals. De moment les evidències clares que pot ser la tomba d'Hefestió són, de nou, ai, més aviat escasses.