Xoc entre Barcelona i la Generalitat pels refugiats

L'acolliment dels refugiats va enfrontar ahir l'Ajuntament de Barcelona i el Comitè d'Acollida que agrupa el Govern, les entitats i altres administracions. Al comitè no va agradar que el govern d'Ada Colau presentés el seu propi esquema d'acolliment, amb vocació catalana, ignorant les gestions de la Generalitat. El Consistori va assegurar a última hora d'aquest divendres que la seva idea “és un punt de partida” i que l'exposarà davant de la resta del comitè.

Tenim molta, molta feina per discutir sobre qui anuncia què primer”, va lamentar el representant d'una entitat, que pertany al Comitè d'Acollida i que prefereix l'anonimat per no afegir soroll. “Donem una imatge de descoordinació, just el que no volíem”, va confessar un altre.

“Encara no se sap quan ni quants refugiats rebrem”, diu Miret

Colau va reivindicar en una nota la seva voluntat de “màxima col·laboració institucional”, després d'un dia de tensió tant a Sant Jaume com a la seu del Departament de Benestar Social. L'Ajuntament va presentar dimarts el seu dispositiu de primer acolliment, sota la premissa que unes 600 persones es quedarien a Barcelona, citant càlculs de les entitats. La seva primera estació després d'arribar a la ciutat seria el Fòrum, on els atendrien els especialistes del CUESB. Després se'ls enviaria a d'altres llocs.

“Barcelona hauria de ser el punt de trobada de les persones destinades a Catalunya. D'aquesta manera es podria garantir una atenció homogènia”, diu el text del Consistori. Colau va ser la pionera a proposar un paper actiu dels ajuntaments en l'acolliment dels desplaçats per les guerres de Síria i altres zones del planeta.

La Generalitat, no obstant això, es va assabentar d'aquest pla per la premsa, va explicar ahir Àngel Miret, coordinador del comitè català i exgerent de l'Àrea Social del Consistori durant el Govern de CiU. El full de ruta dibuixat per entitats com la Creu Roja o la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat és diferent. El primer punt d'acolliment seria una ala de la Casa Bloc, a Sant Andreu, on abans vivien les vídues de militars. Allà hi ha 200 places d'allotjament. Des d'allà es repartirien per Catalunya d'acord amb els seus perfils. “Sense saber la xifra final no podem saber quants es quedaran a Barcelona”, va agregar.

“No hi ha una relació de bilateralitat entre la Unió Europea i Barcelona. Aquestes persones arribaran a Espanya i és l'Estat espanyol el que decidirà qui arriba a Catalunya”, va emfatitzar Miret. "Encara no se sap quan ni quants refugiats rebrem", va afegir. En el que sí que van coincidir ambdues parts és en la necessitat que el Ministeri de l'Interior agiliti els tràmits de les persones sol·licitants d'asil que ja es troben a la ciutat o que estan a l'espera d'una cita. Colau, per la seva banda, va convidar un membre de cada grup municipal al viatge a zones d'entrada de refugiats a Europa.