El primer gran Verdi

El Liceu aixeca el teló el proper 7 d’octubre amb Nabucco, la primera explosió de talent de Giuseppe Verdi. Res va ser igual en el panorama operístic italià a partir de l’estrena, el 1842, a la Scala de Milà, de la tercera òpera d’un jove compositor destinat a regnar en l’escena lírica del seu temps. Òpera de grans veus, torna al coliseu de la Rambla en un muntatge dirigit musicalment per Daniel Oren i escènicament per Daniele Abbado que té com a grans protagonistes el baríton Ambrogio Maestri i la soprano Martina Serafin.

Malgrat ser una de les 20 òperes més representades del repertori, feia més de tres dècades que el Liceu no programava un muntatge escènic d’aquest extraordinari títol; ho va fer per última vegada el 1985, dirigit per Romano Gandolfi, encara que el 2006 va oferir una vibrant versió de concert dirigida per Nello Santi; torna, doncs, Nabucco amb tots els honors, per obrir la temporada operística amb 10 funcions fins al proper 22 d’octubre.

“Parlar de Verdi és parlar de la universitat del cant”, exclama Ambrogio Maestri, un dels millors barítons del moment, que torna al Liceu per donar vida a Nabucco, protagonista d’aquest drama líric d’essències bíbliques amb llibret de Temístocle Solera. “Verdi crea el primer gran paper protagonista per a baríton, amb una tessitura molt aguda i una extensió que t’obliga a ser prudent per no quedar-te sense energia en la colossal escena final”, assegura Maestri.

En aquesta òpera, Verdi crea un personatge femení d’una força increïble: Abigaille, una autèntica soprano drammatica d’agilità que s’ha d’enfrontar a una inclement tessitura i alternar moments de cant íntim amb escenes d’agilitat espectaculars. “És un personatge tècnicament molt difícil, però meravellós en la seva rica expressivitat; és una dona forta i decidida que se sent traïda i busca venjança”, assegura Martina Serafin.

El baix Vitalij Kowaljow, el tenor Roberto De Biasio i la mezzosoprano Marianna Pizzolato completen el primer dels dos repartiments que presenta el teatre; en el segon, els principals papers són a càrrec de Luca Salsi, Tatiana Melnychenko, Enrico Iori i Alejandro Roy.

Entre les seves grans escenes corals, Nabucco conté una de les pàgines més famoses de la història de l’òpera, Va pensiero, que en la Itàlia de Verdi, ocupada per l’exèrcit austríac, va cobrar la dimensió d’himne nacional contra l’opressió.

“És una òpera que pot parlar del present, i el públic de cada país pot sentir-la de forma diferent”, explica el director d’escena Daniele Abbado. “Parla de la identitat d’un poble, el poble hebreu, i la cerca de la seva identitat a través del sofriment, la humiliació, l’exili i el risc”, diu.

El muntatge és una coproducció de la Scala de Milà que va estrenar el 2013 la Royal Opera House Covent Garden de Londres, que el mateix any el va gravar en DVD, amb Plácido Domingo, el Liceu i l’Òpera Lírica de Chicago. “És un muntatge senzill i funcional, amb un únic descans i dos canvis d’escena; el temps de les megaproduccions ha passat, ara és el moment de centrar-nos en les veus i en el teatre des d’una sensibilitat moderna”, comenta Abbado, que debuta al Liceu.