Antonio López, vist i no vist

Que el pintor i escultor hiperrealista Antoni López (Tomelloso, 1936) és un perfeccionista gairebé obsessiu tothom ho sap. Tant, que difícilment dóna per acabada una de les seves obres, en les quals inverteix anys i anys. Es va poder comprovar fa uns mesos quan, després de dues dècades, va acabar i va presentar Retrat de la família de Joan Carles I, amb tots els membres de la família de l'anterior rei. També, quan va demanar a la galeria de Londres que acabava de vendre a un col·leccionista el seu conjunt escultòric més ambiciós, Home i dona (avui al museu Reina Sofia), que retornés l'obra a Madrid per retocar-li els braços a l'home perquè els veia molt llargs. López sempre va i ve en les seves obres i treballa en més d'una alhora. Ara, la seva forma de treballar pot comprovar-se, per primera vegada a Barcelona, encara que només sigui per quatre dies. La galeria Marlborough presenta una desena d'obres de gran format i poques vegades vistes, com una de les activitats més del nou Barcelona Gallery Weekend, en el qual 21 galeries de la ciutat i 40 espais mostren l'obra de més de 60 artistes.

Són poques, però les obres de López no passen desapercebudes a totes les persones que passegen pel carrer Enric Granados, que no deixen de mirar-les pels enormes vidres de la galeria. El reclam és La nit (2008), un enorme cap de tres metres de Carmen, una de les nétes de l'artista amb només sis mesos adormida plàcidament. La peça de poliuretà que rep el visitant és l'anterior al fos en metall d'un dels dos caps que es troben a l'estació d'Atocha de Madrid. Però el que més crida l'atenció són els dibuixos a l'oli, llapis i collage sobre paper de figures humanes; homes i dones que formaran part d'un enorme fris en el qual l'artista vol abordar el tema de l'amor i la sexualitat. Sobretot, a Adrián i Miriam (2014), en el qual la doble figura masculina camina amb el membre viril erecte cap a la seva parella i la subjecta pel coll.

En aquesta obra, com a Marcial i Alfonso, o La Xina i el Japó, Yannan i Tamio; una parella que, lluny d'estar de cara, com passa en els retrats, es miren, en la qual ell apareix nu i ella vestida, totes les figures apareixen envoltades d'anotacions, notes i fines línies amb llapis, a més de retocs i penediments que donen a les obres un gran dinamisme, obligant el visitant a pràcticament llegir-les, després de contemplar-les per primera vegada. De la mateixa característica és Fernando (2009-2011), un estudi de moviment per a l'escultura de 2,5 metres d'alçària que acabarà instal·lada en un carrer de la ciutat d'Albacete, que representa un home de 42 anys caminant plàcidament.

L'exposició es completa amb una vitrina de gran impacte visual que mostra 19 caps d'escaiola, cera, fang, bronze, pedres, plata i or, que representen, de forma realista, els quatre néts de l'artista; des que eren nounats fins als 4 o 5 anys; una mena de bodegó disposat segons les indicacions de l'artista. Al final una impressionant escultura en bronze de dos metres d'alçària d'un home, també nu, feta el 2001 que pertany a una col·lecció particular barcelonina. “Malgrat que López no ha tingut exposicions individuals en aquesta ciutat, sí que hi ha interès per ell”, remarca Violant Porcel, directora de la galeria des que va obrir les portes en aquesta ciutat el 2014. La figura estàtica és plena de moviment i ens observa amb una mirada serena.

Cap d'aquestes obres que es podran veure durant només quatre dies està a la venda. Dilluns tornaran al taller madrileny de l'artista, on continuarà el seu llarg procés de creació, afegint i traient.