‘Loreak’ camina cap a l’Oscar

L'actriu Irene Escolar va agafar el sobre, i mentre l'obria… i la xarxa social Periscope, per la qual l'Acadèmia retransmetia la lectura del nom de la pel·lícula que representarà Espanya als Oscar, es va penjar. A l'oficina de la productora de Loreak, a Pasai San Pedro (Guipúscoa), els seus creadors es van posar molt nerviosos, tot i que no es consideraven favorits. Finalment, per Twitter es van assabentar que aquest drama de Jon Garaño i Jose Mari Goenaga, parlat en basc, entrava a la cursa cap als Oscar. Quedaven eliminades Magical girl, de Carlos Vermut, i Felices 140, de Gracia Querejeta.

‘Loreak’ camina cap a l'Oscar

És la primera vegada que una pel·lícula íntegrament en un idioma cooficial que no sigui el castellà representa Espanya a l'Acadèmia de Hollywood. Pa negre, d'Agustí Villaronga, tenia bona part dels diàlegs en català, però respectava la idiosincràsia de l'època, la postguerra a la Catalunya rural, amb la policia parlant en castellà. No va passar el tall. A Secretos del corazón, de Montxo Armendáriz, que va arribar fins a la cerimònia del 1998, se sentien algunes paraules en basc. Pot ser que aquesta singularitat sigui la seva millor arma. “Als Estats Units els agrada destacar coses diferents, i nosaltres tenim en això un actiu”, assegura Xabier Berzosa, productor de Loreak. “Cal implicar-hi les institucions, perquè és una campanya cara, llarga, i no se m'acut millor carta de promoció de l'idioma i de la capitalitat cultural de Sant Sebastià 2016. És la presentació perfecta de la campanya de política lingüística del Govern basc i de publicitat turística”. Sobre els passos previs, Berzosa riu feliç: “Havíem parlat informalment sobre la campanya, però em donava malastrugança avançar per aquest camí. Ara correrem amb totes les nostres forces perquè té mil avantatges i algun inconvenient”. Entre ells, que han d'aturar la incipient producció de la seva nova pel·lícula.

Aquest any l'Oscar a pel·lícula de parla no anglesa serà una batalla aferrissada entre films molt d'autor. Hi haurà L'assassina, de Hou Hsiao-Hsien (Taiwan); Fill de Saül, de László Nemes (Hongria); Arabian nights (segona part), de Miguel Gomes (Portugal); El clan, de Pablo Trapero (Argentina); El club, de Pablo Larraín (Xile), o Un colom…, de Roy Andersson (Suècia). Però també les propostes són plenes de singularitats: Ixcanul, de Guatemala, està parlada en maia; la francesa Mustang, en turc; Itàlia presenta Non essere cattivo, de Claudio Caligari, desaparegut; per la Xina participa el francès Jean Jacques Annaud amb L'últim llop… I el més estrany: l'Institut del Cinema Cubà va decidir no enviar film als Oscar —sí als Goya i als Ariel mexicans— justament ara, en ple desglaç diplomàtic, mentre que la representant d'Irlanda, Viva, està rodada a Cuba, amb actors cubans i en castellà.

Sense estrena als EUA

Loreak segueix sense distribuïdor nord-americà. “Ha agradat en sessions de mercat en diversos certàmens, però ens faltava un ganxo com a element de venda. El Zinemaldia no ens el va donar perquè no va tenir repercussió, però ara ja el tenim”, explica el productor. Loreak s'ha projectat als EUA als festivals de Palms Springs (va guanyar el premi a millor film llatí), Miami, Cleveland, Seattle, Washington o Santa Bárbara.

Mentrestant, els directors també es preparen. “No som una proposta radical ni de superautor”, afirma Goenaga. “I aquests últims anys han apostat per autors”. Però en la passada edició va entrar la georgiana Mandarines, “amb cert aire formal a Loreak”. I apunta: “Estem molt agraïts a l'Acadèmia espanyola per reconèixer el cinema basc. Entonem el mea culpa, perquè vam pensar que no ho farien”.

Propera parada: l'anomenada llista curta, amb nou preseleccionats, a meitat de desembre. I després, el 14 de gener, les candidatures, i el 28 de febrer, la cerimònia. Goenaga confessa: “Sí, ja m'he imaginat amb el premi gros”.