Un partit construït en petits municipis que ara és clau

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) és una formació coneguda des de fa anys en la política municipal però relativament nova fora dels ajuntaments. Aquest dilluns el partit ha carregat amb la responsabilitat de decidir sobre el proper Executiu català i el futur polític d'Artur Mas. I, a més, s'enfronta al repte d'haver de passar de fer oposició a ser la força que doni estabilitat al nou Govern.

Els mals resultats que van obtenir en les europees del 2004 (8.180 vots) els van fer recular i concentrar-se en la política municipal. En les eleccions del 2007 van aconseguir 27 regidors a tot Catalunya, i el 2011, els van multiplicar per cinc. Un dels seus lemes, “Anàvem lents perquè anàvem lluny”, resumeix la seva vocació de treballar a poc a poc per ampliar el seu espai més enllà de l'independentisme d'esquerra radical clàssic.

El 2012, els seus militants van considerar que la formació ja havia guanyat múscul i després d'inacabables debats i assemblees van decidir fer el pas i presentar-se a les eleccions al Parlament. Van aconseguir 126.219 vots i tres diputats. Al cap de poc temps, el número u de la llista, David Fernàndez, s'havia convertit en el polític català més ben valorat. Una de les imatges de la legislatura la va protagonitzar David Fernàndez el 2013, durant la comissió d'investigació sobre les entitats bancàries. Fernàndez es va treure una sandàlia i va dir a Rodrigo Rato: “Ens veiem a l'infern. (…) Fins aviat, gàngster”.

La CUP va créixer combinant l'altaveu del Parlament amb la seva presència al carrer, donant suport a causes diverses. En les últimes eleccions municipals va passar de tenir representació només en petits municipis a fer un salt com a quarta força catalana, amb 221.746 vots, davant d'ICV, el PP i Ciutadans.

Com a partit anticapitalista i assembleari, la seva lògica, que qualsevol decisió de relleu s'ha de debatre abans entre els militants, provoca nerviosisme en els partits tradicionals, on tot passa per les cúpules. Les assemblees poden complicar encara més la negociació amb Junts pel Sí.