Els últims d’ETA

La majoria dels membres d'ETA estan a la presó. En presons espanyoles o franceses. En total, 439 reclusos si s'inclouen els dos membres de la seva cúpula dirigent detinguts ahir al País Basc francès: David Pla i Iratxe Sorzabal. Fonts policials van donar també per detingut en la mateixa operació Josu Ternera, el membre de la banda amb més anys (47) de militància ininterrompuda. Però la novetat va ser després desmentida.

L'informe de la fiscalia general de l'Estat presentat al començament de mes considera que no hi ha indicis de risc de tornada de l'activitat armada, interrompuda de fet en territori espanyol des de juliol del 2009 i suspesa formalment des d'octubre del 2011. Aquesta suspensió va ser gestionada per una troica integrada pels dos detinguts d'ahir més una tercera persona, Izaskun Lesaka, detinguda el 2012. Segons la policia aquest trio és el que va comparèixer encaputxat per anunciar el 20 d'octubre del 2011 el cessament de la violència, i ha estat el que ha anat prenent les decisions (sobre segellament d'amagatalls, per exemple) que apareixien signades per la banda. Ells eren pràcticament el que quedava d'ETA.

La fiscalia també reconeix que pretén perpetuar-se com un agent polític amb capacitat per intervenir en el “procés d'alliberament”. En un document d'agost de 2009 ETA advertia que no lliuraria mai les armes, sinó que les guardaria i que no desapareixeria, sinó que seguiria “com a organització política dins de l'esquerra abertzale fins que un altre tipus de situació i debats diguin el contrari”.

Posteriorment ha admès la seva disposició a lliurar les armes, però en el marc d'una negociació que inclouria la retirada de les Forces de Seguretat de territori basc. Segons la fiscalia, l'any passat es van registrar deu actuacions de kale borroka (violència de carrer) i es van produir 31 detencions per vinculacions amb ETA i 48 per enaltiment del terrorisme. El document també adverteix que la banda manté les seves estructures clandestines a França, més o menys adaptades a la situació de cessament del terrorisme, la qual cosa implica el desmantellament d'algunes estructures.

Les detencions d'ahir poden considerar-se com la clausura de l'existència de l'organització fundada el 1958. El perill no vindria tant d'una possible tornada a les armes, cosa que l'esquerra abertzale seria la més interessada a impedir, com de la possible aparició de sectors disposats a començar de nou amb altres sigles. Hi ha algun símptoma d'això, com la presència de dos o tres grupuscles que s'han manifestat aquest estiu amb matisos diferents entre si però amb el denominador comú de posar al centre la causa dels presos, i de retreure a l'esquerra abertzale oficial tebiesa en la seva defensa. Un d'aquests grups va reivindicar l'any passat la crema de diversos autobusos en solidaritat amb els presos malalts, però després dels advertiments de Sortu no hi han insistit.