La millor decisió

La Reserva Federal (Fed) va decidir ahir mantenir els tipus d'interès en el seu nivell actual i ajornar la pujada prevista fins al moment en què es produeixin circumstàncies més favorables. La decisió de la Fed és una resposta prudent a la complexa situació de l'economia nord-americana i global.

Amb precaució, però amb claredat, cal dir que aquesta és la millor decisió que podia prendre el Comitè Federal de Mercat Obert de la Fed, malgrat les pressions perquè els tipus d'interès tornin a un camí d'ascens, perquè, en resum, el dany que causaria una pujada de tipus és notablement superior als beneficis derivats, que es redueixen a un control estricte del risc inflacionista, que, d'altra banda, en aquests moments és molt baix.

En primer terme, la situació de l'economia nord-americana, objecte principal dels esforços de la Reserva, dóna motiu a interpretacions contradictòries. És evident que en els pròxims trimestres presenta expectatives de creixement sostingut, com no cessen de proclamar les institucions internacionals i els bancs i les empreses del país. Però aquesta és una evolució que es pot subscriure a certa distància.

Quan es descendeix fins a uns metres de terra, la percepció és menys bona. La taxa d'atur ha baixat, però continua sent significativament alta per a alguns segments laborals; i encara no s'ha aconseguit una aproximació tranquil·litzadora a la franja de la plena ocupació. D'altra banda, l'índex d'inflació continua constituint un factor de preocupació. La política d'expansió monetària massiva no ha aconseguit que els preus se situïn a l'entorn d'un creixement sa (el 2%) i aquest és un argument de molt pes per mantenir la política monetària en el seu nivell (excepcional) present.

No és fàcil sintetitzar en una sola fórmula la raó definitiva que justifica la decisió de Yellen; però si calgués fer-ho, podria dir-se que la taxa d'atur ha de baixar encara bastant més perquè el risc d'inflació arribi a justificar una intervenció monetària.

Però és que, a més, l'evolució vacil·lant de l'economia mundial és un factor que també ha de preocupar la Fed. L'OCDE ha ofert un pronòstic clar: la zona euro arrossega un baix creixement –malgrat el petroli barat i els reduïts tipus d'interès– que impedeix generar ocupació de manera satisfactòria; la Xina no troba una solució per a l'alentiment del creixement (probablement apareixeran noves turbulències en els pròxims mesos) i els països emergents s'enfronten a diversos trimestres de recessió o creixement insuficient.

En aquesta situació, una pujada dels tipus d'interès a l'àrea del dòlar causaria un reflux de capitals en alguns països emergents, amb conseqüències imprevisibles per a l'estabilitat financera a l'Amèrica Llatina (particularment al Brasil) i a Rússia, tot i que probablement estimularia les exportacions europees. El risc de convulsions financeres seria més elevat amb un canvi significatiu de la política monetària de Washington. Sumant tots els factors, la Fed ha decidit amb responsabilitat.