L’ordinador sol no educa

No pel fet de tenir més ordinadors a classe milloren els resultats acadèmics. Per aconseguir-ho cal que es faci un ús apropiat d'aquests recursos, una cosa que no sempre es produeix. Així s'ha pogut constatar en l'últim informe PISA sobre habilitats digitals dels alumnes. Com passa a les proves de coneixements específics, amb una qualificació de 466 punts, els estudiants espanyols de 15 anys se situen per sota de la mitjana dels 31 països de l'OCDE analitzats, que és de 497 punts, i molt lluny dels que ocupen els primers llocs: Singapur (567), Corea del Nord (555), Hong Kong (550), el Japó (545).

En el moment de fer-se aquesta prova, el 85% dels centres de secundària tenien ordinadors de taula i el 41% portàtils. La comparativa entre resultats escolars i inversió en tecnologies mostra, no obstant això, que no hi ha una correlació directa entre tecnologies disponibles i habilitats per manejar-les. La inversió és necessària, perquè l'escola no porenunciar a unes eines que avui ja són imprescindibles per sortir-se'n en la vida professional i privada. Però es dóna la circumstància que els països que obtenen millors resultats acadèmics en els informes PISA (Finlàndia, Corea o el Japó) no són els que més inverteixen en tecnologies. I a l'inrevés.

Les tecnologies faciliten l'aprenentatge, però no el garanteixen. S'han d'adequar a les necessitats pedagògiques. La beneiteria tecnològica pot ser tan nociva com no tenir-ne; l'abús pot induir a distracció i dispersió. Per això és important que, a més d'incorporar ordinadors, tauletes i altres eines, existeixi una planificació de les seves aplicacions i –fonamental– la preparació dels docents. Com que són tecnologies que evolucionen a gran velocitat, és convenient també que els centres incorporin experts que s'ocupin d'actualitzar-les i en garanteixin un ús eficient.