Bigas Luna, artista total

Deia el mateix Bigas Luna en algunes entrevistes que al cinema hi va entrar per la iniciació prèvia en l'art, en la pintura. Una creativitat que també va reflectir les seves etapes, quan viatjava constantment i es passava mesos vivint en hotels pels rodatges de les seves pel·lícules –caldo de cultiu de les Cares de l'ànima, petits fragments creats amb una base en paper amb el que tenia a mà– o quan es va instal·lar a Salomó (Tarragona) i al seu hort i estudi va realitzar les grans lones que van donar forma a Bioners. Una àmplia mostra de la faceta artística de Bigas Luna, potser no tan coneguda com la de cineasta, és la que conté l'exposició Més de Bigas i més de Luna al Museu Can Framis, de la Fundació Vila Casas.

“Amb 20 anys ja es va interessar per la pintura i en els seus inicis va contactar amb artistes conceptuals”, explicava la comissària de la mostra Glòria Bosch, que defineix el cineasta mort fa dos anys com l'artista total: “Entenia l'art com un tot. D'un bassal a terra podia fer-ne un pla cinematogràfic o un quadre”.

El director de pel·lícules tan inesborrables com Jamón, Jamón (1992), La teta y la luna (1994), Volavérunt (1999) o Jo sóc la Juani (2006), era un amant de la vida, els plaers i la terra. Unes passions ben reflectides al llarg de l'exposició –fins al 20 de desembre– que inclou 14 de les seves obres repartides en quatre espais temàtics.

Amb una entrada contundent, la dedicada a “Guions, lones i pedres”, la faceta en què Bigas Luna treballava des de la seva casa i horta a Salomó. Dues grans lones, una emmarcada en un quadre i una altra de penjada, reflecteixen l'etapa de l'artista més lligada a la naturalesa “quan es feia el seu propi oli, el pa i el vi”, explica Pere Soldevila, amic del cineasta que el 1999 va muntar l'exposició Les cares de l'ànima. Unes grans lones que Bigas Luna situava sobre la terra, a la intempèrie, i anava transformant en obres. “De vegades amb unes empremtes d'algun objecte concret, com una planxa”, explica Soldevila, que està fent un inventari fotogràfic de l'obra pictòrica del cineasta. Aquesta sala està presidida per una taula de ferro oxidat amb diferents guions de les seves pel·lícules subjectats amb grans pedres.

Tot el que feia podia ser mutat en un dibuix o un quadre. “Ho inundava tot de papers i dibuixos”, comentava en la presentació de l'exposició la seva vídua, Celia Orós. Bona prova d'això és que dibuixava o feia collages sobre tot tipus d'anotacions, des d'una cita telefònica, el recordatori d'alguna idea, missatges indesxifrables i fins a algun foli solt dels seus guions.

Les cares de l'ànima, dins del projecte Microcosmos, estan integrades per més de 4.500 petits fragments de paper en què Bigas Luna reflectia amb traços ràpids el que li venia al cap. D'aquests, a l'exposició de Can Framis n'hi ha exposats uns 600 i és el que presideix el segon espai. “Era el que dibuixava quan viatjava, d'aquí la grandària reduïda dels dibuixos”, comenta Soldevila.

La interacció està present en la tercera secció de la mostra la Taula (2007), en què es reprodueix una imatge dels seus diaris i algunes notes de pròpia mà. Una sala en la qual també es projecten els vídeos Allattatore, Mamador molar i Virgen Lactatio, les imatges del qual recorden el més pur estil Bigas Luna. A A fior di pelle, Bigas Luna utilitza líquids i altres objectes per manipular unes diapositives que va trobar i a les quals va batejar amb el goyesc títol de Maja.

El quart i últim espai de la mostra és el que ocupa la sèrie Semillas, en què la naturalesa torna a ser la protagonista, i que va ser objecte d'exposicions fa una mica més de deu anys a Madrid i a la galeria Senda de Barcelona. El mateix Bigas Luna comentava, en la presentació d'aquesta mostra, que un dels seus primers vídeos artístics el va fer d'una de les seves exposicions, Nou taules trencades, a Vinçon el 1973 i afegia que l'única persona que va comprar una d'aquelles taules va ser Dalí. "I va ser una mica per casualitat, perquè Dalí va veure com la treien de la sala quan desmuntaven l'exposició. Ara és al Museu de Figueres", afegia ahir Soldevila.

Una exposició en la qual també es pot recordar un projecte de Bigas Luna –que, a més, va ser un dels promotors de Loop, la fira especialitzada en videoart– en el qual jugava amb les tecnologies el 2001. Quan oferia la possibilitat als internautes d'escollir algun detall d'alguns dels seus dibuixos de la sèrie Microcosmos, per digitalitzar-les augmentant-ne la imatge. El resultat era una nova obra; un quadre que reflectia l'ampliació del detall seleccionat.