Els nens tornen a l’escola amb la ‘llei Wert’ en suspens

Davant un panorama electoral incert, el retorn a les classes d'1,3 milions d'alumnes des d'infantil fins a la formació professional podria ser l'últim sota la llei Wert. L'oposició dels nous governs autonòmics, de la comunitat educativa de tot Espanya i les perspectives d'un canvi en el Govern central després de les eleccions del desembre fan pensar que la norma no tindrà una llarga vida. Malgrat això, el desplegament de la LOMCE protagonitza el nou curs escolar a Catalunya: arribarà a primer i tercer de l’ESO i a primer de batxillerat. Tres escoles més han de fer més classes en castellà.

Els nens que tornin a l'escola es trobaran amb més docents, un augment que es produeix per segon curs consecutiu; tot i que, segons recorda el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), es tracta d'una plantilla molt allunyada a la del 2011, quan es van començar amb les retallades en Educació. També hi ha dos currículums nous, de primària i secundària, més orientats a les competències. I el Departament d’Ensenyament ha augmentat els recursos per a beques menjador i ajudes de llibres, que el MUCE considera insuficients.

Dos centres començaran les classes amb més hores de castellà per imperatiu legal. Es tracta d'una escola a Mataró (Maresme) i una altra a Balaguer (Noguera), encara que en aquesta última la família va anunciar dijous que no farà complir la sentència a causa de les pressions dels veïns. Des de l’Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB) asseguren que hi ha diverses famílies que han sol·licitat via judicial l'ús del castellà també com a llengua vehicular i que esperen una resolució.

El Departament d’Ensenyament, que dirigeix Irene Rigau, preveu invertir 4.432 milions, 385 més que el curs passat, que en la seva majoria aniran a sufragar la paga extra dels funcionaris. Les aportacions del Govern central, d'altra banda, han passat dels 95.600 milions del 2011 als 1.468 milions per a aquest curs. Aquestes són les novetats principals.

Desplegament de la LOMCE. El curs escolar passat, la llei Wert es va aplicar a primer, tercer i cinquè de primària. Aquest any arriba a la resta de cursos de la primària, a dos de secundària (1 i 3) i a primer de batxillerat. En la pràctica, els alumnes de tercer de l’ESO es trobaran amb una hora més de matemàtiques a la setmana (35 hores tot el curs). Amb aquesta mesura, Rigau busca driblar la divisió d'alumnes que estableix la LOMCE segons el tipus d'itinerari que triïn. A primer de batxillerat també hi haurà més hores de llengües i una d’extra de filosofia. Ensenyament farà la prova de sisè de primària que dicta la llei Wert, si bé a Catalunya es fa des de fa vuit anys.

Ofensiva per l'escriptura. Mitjançant el programa “Ara escric”, la Generalitat espera millorar l'expressió escrita dels estudiants. Les últimes proves diagnòstiques mostren que els alumnes tenen problemes de morfosintaxi, independentment de la llengua. La meta és que al final de l’ESO millorin els resultats.

25% en castellà. Aquest curs se sumaran dos centres a la llista de quatre escoles que ja imparteixen un 25% més de classes en castellà per decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ja són un total de quatre, ja que en altres casos els fills dels demandants ja han acabat l'etapa escolar. Tres escoles més de Tarragona han rebut el mateix mandat del TSJC per a l'inici de curs però la Generalitat no l’aplicarà perquè hi ha recorregut en contra. Segueixen pendents les ajudes de 6.000 euros per escolaritzar en castellà que va engegar el ministeri: no se n'ha atorgat cap.

Més professors. La plantilla de professors torna a augmentar, encara que d'una manera limitada. Hi haurà 800 docents més, fins a un total de 65.577. Un augment que pares de família i sindicats creuen que no es correspon amb l'augment d'alumnes a les aules, un total de 12.000 més. El departament també ha augmentat el personal de suport en la docència, com tècnics d'educació infantil i d'integració social amb 359 noves unitats. Hi haurà formació per a professors, pagada per la Generalitat, per formar docents en escriptura i matemàtiques.

Guarderies. 9.052 nens assistiran aquest curs a les guarderies a Catalunya, cosa que representa una taxa d'escolarització de gairebé el 36%. A Barcelona obriran dos nous centres públics, i arribaran a un total de 97. Aquests havien de tenir la gestió privatitzada, però el Govern d’Ada Colau va revertir la decisió. El grup de CiU en el Consistori denuncia que per engegar-les s'han tret treballadors d'altres centres públics, cosa que en minva la qualitat.