La Diada, vista per un corresponsal

“Ha estat impressionant, és veritat que la gent que ha anat a la marxa és molt decidida, però estan convençuts que Catalunya serà independent”. Així relatava ahir Tom Burridge, el corresponsal de la televisió britànica BBC a Espanya, la seva impressió després de presenciar en directe la Via Lliure. El seu col·lega nord-americà Raphael Minder, de The New York Times, era contundent en afirmar que “és una prova, per quarta vegada, que aquest moviment té una capacitat impressionant de mobilitzar la gent” i “de convertir un assumpte molt complicat en una jornada festiva en què hi van els avis amb els seus néts”.

Com s'explica aquest èxit de convocatòria? “L'element emocional va més enllà d'arguments polítics o econòmics [...], la idea d'iniciar un nou projecte genera il·lusió”, opinava Minder. I després? “És realment impossible interpretar el que succeirà”, assumia Burridge en una conversa anterior, en una opinió compartida per altres corresponsals que informen sobre la situació d'Espanya en mitjans de comunicació internacionals.

Sandrine Morel, periodista de Le Monde des de fa nou anys a Madrid, va arribar ahir al matí a Barcelona per fer el seguiment de la Diada. Com molts altres dels seus col·legues estrangers, admet la complexitat d'explicar al seu país la situació política de Catalunya i les raons que ahir, com en convocatòries anteriors, centenars de milers de persones participessin en la concentració convocada per Ara és l'Hora. “És bastant sorprenent que cada any hi hagi tanta gent; és un símptoma evident de malestar. No hi ha dubte que els partits polítics l'han fomentat, però cap partit aconsegueix reunir tanta gent: existeix una massa social que hi dóna suport [al moviment]”.

El periodista alemany Martin Dahns, que escriu per a una desena de diaris alemanys, entre els quals hi ha el Berliner Zeitung, admetia estar “fascinat” per un “fenomen social” que busca bàsicament “dibuixar una frontera al mapa”. “No hi ha coses més importants?”, es preguntava de forma retòrica. Recorda una visita que va fer l'Onze de Setembre del 1997 a Barcelona, quan “la Diada era una altra cosa i no et podies ni imaginar el que succeiria ara”.

El seu compatriota Hans-Günter Kellner, que treballa per a la ràdio pública Deutschlandfunk i presideix el Cercle de Corresponsals Estrangers, no està sorprès de l'evolució que ha tingut la Via Catalana. Explica que ell, el 2012, “ja parlava d'una futura declaració unilateral d'independència, perquè l'ambient s'havia anat enrarint des de les negociacions de l'Estatut”.

Kellner destaca les dificultats que suposa explicar el procés polític actual. “Qualsevol explicació porta sempre després a una altra pregunta i la gent tampoc entén que jo no ho entengui.” A la recerca de respostes, ahir li va preguntar a Artur Mas si després de les eleccions del 27 de desembre manarien els escons o els vots. Ell mateix qüestionava que per reformar l'Estatut es necessitin dos terços del Parlament i que, en canvi, es plantegi una simple majoria absoluta a la cambra per obrir la via de la secessió.

Bona part dels periodistes consultats explicaven que cap dels dos bàndols ofereixen respostes plausibles al moment polític actual. “Cal preguntar-se per què fins fa uns anys la Diada era una celebració molt més petita i ha anat creixent”, afirma Alessandro Oppes, el corresponsal a Espanya de La Repubblica. En la seva opinió, l'origen de tot plegat és la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i el que va venir després: “La falta de diàleg: la sensació és que s'ha volgut afrontar un problema polític sense aportar-hi cap solució”. La francesa Sorel creu que “els discursos dels partits no reflecteixen el fons de la qüestió i només satisfan cadascun dels electorats”.

“S'han imposat les dues postures i no hi ha via de diàleg”, critica Alejandro Gutiérrez, el corresponsal del setmanari mexicà Proceso, a qui li crida l'atenció que, en aquest cas, hi ha una base social que ha empès els polítics”. Destaca el cas d'Artur Mas. “És molt clar, no s'havia pronunciat mai tan rotundament en aquest sentit [el de la independència]”. Segons ell, tant des del Govern espanyol com del català hi ha hagut “molt adoctrinament”, posició que també vincula a molts mitjans de comunicació espanyols.