Tard i malament

És evident la indeterminació en la qual viurà aquest país fins que no es constitueixin els nous poders sorgits de les properes eleccions generals. Com ho són el cansament i els dubtes produïts per un any tan farcit de cites amb les urnes. Per això hauria estat desitjable que el president del Govern central no estirés tant una legislatura que va acabar en la pràctica fa mesos, ja que allargar-los només serveix per fer més còmoda una campanya partidista des del poder. No és el mateix sotmetre un programa econòmic al judici dels electors que anar a les votacions amb uns Pressupostos Generals predeterminats per a l'any vinent, de manera que es condicioni el poder futur.

L'anticipació de les eleccions catalanes ha pogut complicar la gestió del final del cicle de l'executiu central, i per tant la selecció de la data per a les generals. També és evident que el president del Govern té la potestat exclusiva de decidir quina és aquesta data. El que sí que és exigible a Mariano Rajoy és que comuniqui formalment la seva decisió, perquè és un tema seriós i impropi d'una xerrada informal. Per això resulta insòlit el to de lleugeresa amb què se'ns ha transmès la idea que les eleccions podrien celebrar-se el 13 o el 20 de desembre, sense haver resolt definitivament la incògnita ni explicar, almenys, quins motius el porten a dubtar encara.

En tot cas, el poc que ha dit Rajoy reitera la seva voluntat d'aprofitar fins a l'últim moment per presentar un balanç econòmic que li serveixi d'aval. És cert que alguns aspectes han millorat i que el creixement econòmic ha prevalgut en els últims mesos. No obstant això, aquest balanç ofereix clarobscurs. Presentar-se a les eleccions generals amb un atur per sobre del 20% i un pes tan fort de l'ocupació precària no constitueixen bones garanties per demanar als ciutadans que renovin la seva confiança en el Partit Popular, sobretot després d'haver proclamat la recuperació de l'ocupació com la seva gran prioritat durant la campanya electoral de 2011. Tampoc no ho és haver confós la tasca de la governació amb una sèrie de gestos evidentment destinats a pescar alguns vots, com ho mostra la recuperació de part de la paga extra perduda pels funcionaris.

Espanya necessita que es resolguin incògnites de fons i que continuïn les reformes capaces de retornar a la societat la confiança en les institucions. Per això fan falta candidats que s'expliquin amb claredat i profunditat sobre els problemes pendents i el que es proposen per redreçar-los. El futur Govern espanyol, tant si està creat entorn del PP com si el componen altres forces polítiques, haurà d'afrontar-los amb menys dubtes i tacticismos dels que ha utilitzat durant els temps de la majoria absoluta.

Tot això reafirma la idea que hauria estat beneficiós escurçar aquest interregne electoral llarg i excessiu, en comptes d'allargar-lo al màxim; i en qualsevol cas, continua sent necessari saber exactament quan tindran els espanyols l'ocasió de pronunciar-se a les urnes.