Merkel exigeix als Balcans que frenin l’emigració

En la seva obstinació per col·locar la crisi migratòria en el centre del debat europeu i començar a trobar solucions, la cancellera alemanya, Angela Merkel, es va reunir aquest dijous a Viena amb els homòlegs d’Àustria i els països balcànics. Merkel va voler recalcar la distinció entre els immigrants econòmics i els sol·licitants d'asil genuïns. Merkel va informar als seus col·legues de Sèrbia, Montenegro, Kosovo, Albània i Bòsnia-Hercegovina que els ciutadans dels seus països no tenen cap possibilitat d'obtenir l’estatus d'asilat anhelat a Alemanya.

Els cinc formaven part de la desapareguda Iugoslàvia, volen ingressar a la Unió Europea, una realitat que, va recalcar la cap del Govern alemany, els obliga a respectar els drets humans i, per tant, els seus ciutadans ja no són sistemàticament perseguits a causa de les idees polítiques, ni tampoc religioses. “Això significa que la raó per sol·licitar asil en la gran majoria dels casos no hi és”, va assenyalar la cancellera en una roda de premsa conjunta amb el seu col·lega austríac, Werner Feymann. Tots dos van assenyalar que les persones sense papers d'aquells cinc països han de ser deportats com més aviat millor als països respectius. Més del 40% de les sol·licituds d'asil rebudes per Alemanya en els últims set mesos provenen dels països balcànics.

Merkel també va explicar que considera que l’anomenat Acord de Dublín –que obliga els qui fugen de conflictes a presentar la seva sol·licitud d'asil al primer país de la UE al qual arriben i a aquest, a tramitar-lo– “ha deixat de funcionar”. Alemanya va anunciar aquest dimecres que ja no retornarà al país d'entrada els peticionaris de refugi que arribin al seu territori.

La cancellera va anunciar que el seu Govern presentarà un nou sistema per fer front a l’arribada creixent d'indocumentats i ajudar indirectament Grècia i Itàlia. “Tinc l'esperança que hi hagi una reforma com més aviat millor”, va declarar Merkel.

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va rebutjar les crítiques d’“alguns” estats membres, que acusen Brussel·les d’“inactivitat” en aquesta qüestió i va culpar-ne els governs europeus, després de recordar que van rebutjar la seva proposta de crear un mecanisme de reubicació temporal de refugiats a partir de quotes de repartiment obligatòries per ajudar els països més afectats (40.000 sol·licitants que caldria repartir a la Unión en dos anys).

Els reunits a Viena van analitzar un pla presentat pel Govern austríac que inclou com a tasca prioritària la lluita contra els gihadistes de l’Estat Islàmic (EI), ja que “dos terços dels refugiats provenen de regions on impera la violència dels terroristes de l’EI”, assenyala el document.