27-S, vots o escons?

Des que es van plantejar les eleccions del 27-S com a plebiscitàries, hi ha la incertesa de si l'èxit de l'independentisme s'ha de comptar en vots o en escons. La qüestió no és trivial, ja que les enquestes suggereixen que no hem de descartar un escenari en el qual el bloc sobiranista obtingui la majoria absoluta de diputats però no de vots. Per aquest motiu seria bo tancar aquest debat abans que es produeixin les eleccions. Deixin que exposi la meva opinió sobre com hauríem d'interpretar el mandat dels catalans el 27-S.

En les eleccions al Parlament estan convocats més de tres milions de catalans que hauran d'escollir 135 diputats. Les paperetes dipositades a les urnes s'han de traduir en unes poques desenes de parlamentaris, així que és necessari utilitzar alguna regla de repartiment. Quina hem d'utilitzar? A priori podria pensar-se que el criteri d'assignació més just és que cada partit obtingui exactament el mateix percentatge d'escons que de vots. No obstant això, a la realitat, mai és així. Tots els sistemes electorals contenen algun element corrector de la proporcionalitat per –normalment– beneficiar els partits grans a costa dels petits. Alguns consideren per això que els sistemes electorals són una mena d'anti-Robin Hood, que es dediquen a saquejar escons als partits pobres per donar-los als rics.

En realitat, hi ha motius més o menys convincents per limitar la proporcionalitat. Alguns consideren que és oportú donar més representació a les zones rurals i menys poblades, ja que d'una altra manera els seus interessos serien sistemàticament desatesos. D'altres assenyalen els beneficis de circumscripcions a la manera britànica, en les quals es tria un sol diputat, ja que, encara que limita molt la proporcionalitat, fomenta que el diputat sigui més conegut i proper. Però potser l'argument més utilitzat és el de la governabilitat: és desitjable renunciar a part de la proporcionalitat per facilitar majories parlamentàries àmplies i governs estables.

El sistema electoral jugarà a favor de la candidatura Junts pel Sí

Malgrat que aquests arguments poden resultar convincents a l'hora d'escollir governants, perden tot el seu sentit quan es tracta d'un plebiscit. En els referèndums no és necessari que s'incloguin els mecanismes distorsionadors propis dels sistemes electorals, ja que no s'està triant diputats, sinó que s'està plantejant una consulta sobre una matèria determinada. Per aquest motiu, en els referèndums s'ha de complir un criteri d'estricta proporcionalitat: cada vot ha de comptar exactament el mateix. En aquest cas, no hi ha correccions que valguin. Qualsevol alteració de la proporcionalitat constitueix una vulneració injustificada del principi d'igualtat i una adulteració interessada del mandat dels ciutadans a les urnes.

La idea d’interpretar el resultat en funció dels escons destil·la oportunisme polític

És cert que el 27-S no és un referèndum, sinó unes eleccions parlamentàries. Per això, el sistema electoral ha d'operar inevitablement per transformar els vots en escons. No obstant això, es tracta d'un greu error interpretar l'opinió dels ciutadans pel que fa a la independència tenint en compte la distorsió que genera el sistema electoral. Si es vol llegir el 27-S en clau de plebiscit, s'ha de mesurar l'adhesió a l'independentisme en vots i no en escons.

Els polítics oportunistes intenten confeccionar un sistema electoral a mida perquè beneficiï el seu partit. Els curiosos només han de buscar a Google la paraula gerrymandering per observar alguns exemples grotescos de manipulació interessada del sistema electoral als Estats Units. La proposta d'alguns dirigents sobiranistes de tenir en compte els escons en lloc dels vots destil·la oportunisme polític. Sabem que el sistema electoral jugarà a favor de la candidatura Junts pel Sí, igual que en el passat ho va fer a favor de CiU. Durant els últims anys, el sistema electoral ha beneficiat Convergència en aproximadament 9 escons a costa de partits menors com Ciutadans, CUP o, molt especialment, Plataforma per Catalunya.

No és descartable que la candidatura sobiranista no pugui aconseguir la majoria absoluta dels vots. Davant d'aquest escenari, edulcorar el mandat dels ciutadans amb l'efecte distorsionador del sistema electoral pot resultar temptador, però aquesta lectura serà interpretada com a oportunista per qualsevol observador mínimament independent. Volen realment que el 27-S sigui interpretat en clau plebiscitària? Llavors comptin vots i no escons.

Lluís Orriols és professor de Ciència Política a la Universitat Carlos III de Madrid.