Més de 30.000 firmes demanen que es prohibeixin els carruatges amb cavalls

Després d'una calorosa jornada de treball, li quedaven pocs metres per arribar a casa, quan no va poder més i es va desplomar sobre l'asfalt. No es va tornar a aixecar. La mort dijous passat d'un dels cavalls que estiren els carruatges per a turistes ha obert un debat sobre les condicions en les quals els animals desenvolupen aquesta activitat. En només tres dies, més de 30.000 persones han signat a la pàgina web Change.org una petició per prohibir aquests carruatges a Barcelona, mentre que l'Ajuntament ha obert diligències per aclarir si hi va haver maltractament.

El carro estirat per dos cavalls que sol aparcar davant del Mirador de Colom, al final de la Rambla, havia estat actiu dijous entre les 14.30 i les 20.00 hores, segons explica el seu propietari, Alexandre Pujadas. A aquella hora, el conductor va sortir en direcció a l'Escola Municipal de la Foixarda, la gestió de la qual també va a càrrec de Pujadas. Quan faltaven 200 metres per a la seva destinació, l'animal no va aguantar més i va caure sobre l'asfalt. El xofer va avisar el propietari, que era al Penedès, i aquest va trucar al veterinari, que era a Sabadell. Així justifica l'empresari les més de dues hores que el cavall va passar sobre la via pública, envoltat de desenes de persones que exigien a la Guàrdia Urbana que fes alguna cosa per ell.

"El veterinari va aconsellar traslladar-lo a la Foixarda i li va donar sèrum i medicaments fins que es va poder aixecar per si mateix", assegura Pujadas. Però l'exemplar, de sis anys, que fins a aquell dia estava en bon estat físic, ja no podia mantenir l'equilibri. "El veterinari va dir que tenia problemes neurològics i que no valia la pena seguir lluitant", afegeix l'amo, que diu que no sap la causa de mort de l'animal. El Consistori ha apuntat en un comunicat un possible cop de calor. La temperatura màxima d'aquell dia es va situar en els 28,4 ºC, segons l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

Les imatges del cavall estès sobre l'asfalt han encès el debat a les xarxes socials. Diversos testimonis han acusat Pujadas d'haver trigat a trucar a un veterinari per motius econòmics. L'empresari no vol fer valoracions perquè les considera "innecessàries" i es limita a relatar els fets "tal com van passar". Assegura que és la primera vegada que l'investiguen per maltractament animal i que fa molt temps que forma part del sector: "Quan jo vaig néixer, aquest negoci ja estava en marxa". Per això també ha decidit suspendre els passejos en carrossa: "No tinc ganes de ser objecte de polèmica".

La presidenta de la Fundació per a l'Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (Faada), Carla Cornella, considera que el succés és "una prova evident que a aquests animals els fan treballar fins i tot si estan en mal estat". Faada ha demanat a l'Ajuntament una necròpsia de l'exemplar, encara que Pujadas ha explicat que el cadàver ja va ser lliurat a un servei de recollida d'animals morts perquè "és el que normalment es fa i no sabia que tindria tanta repercussió".

La presidenta de l'Associació de Defensa d'Èquids (ADE), Leonor Díaz, ha explicat que "a Catalunya hi ha molt bones lleis de protecció però per als animals de companyia, els cavalls estan en terra de ningú". El Departament d'Agricultura explica que els cavalls que estiren carruatges estan regulats per la normativa municipal, que a Barcelona es limita a indicar que "el nombre de rodes que tingui un carro determina el nombre de persones que hi poden pujar", i això, segons el portaveu de l'associació Libera, Leonardo Anselmi, és "una bogeria".

Anselmi explica que un cavall pot carregar "sense esforç" la meitat del seu pes: "Veient l'exemplar mort, que devia pesar uns 400 quilos, serien uns 200. Però només el carruatge i el conductor ja superen aquesta xifra". Si bé l'animal mort estirava el carro amb un altre cavall, Anselmi insisteix que aquesta activitat els causa fatiga, malalties podals i estrès psicològic. "Els cavalls que s'exploten d'una altra manera viuen fins als 25 anys, mentre que els que estiren carrosses no solen superar els 15. Només tenir-los dins de les ciutats ja és una crueltat", afirma. Libera i Faada proposen buscar alternatives a aquest tipus de transport, com instal·lar motors en aquests vehicles, cosa "que s'adiu més amb una ciutat tan moderna com Barcelona".