Munté licita el projecte del desplegament de la història social

Cada català que rebi ajudes socials tindrà, a partir de 2017, una història social, un document homòleg a l'historial clínic que vertebra el sistema públic sanitari i que espera fer el mateix amb els Serveis Socials. El departament de Benestar Social, que presideix Neus Munté, ha tret la licitació del projecte del desplegament informàtic d'aquesta eina, per 300.000 euros. Es tracta d'una iniciativa que s'arrossega des de temps del tripartit. “Esperem que aquest sistema no tingui una mirada de control sinó d'atenció integral”, demana Núria Carreras, degana del Col·legi de Treball Social de Catalunya.

Les cartera de prestacions dels serveis socials (de 155 tipus diferents a tot Catalunya) es reparteix entre els diferents nivells d'Administració i entitats del tercer sector, que fins ara no podien compartir informació. Un treballador social d'un Ajuntament, per exemple, no sabia de manera automàtica si un ciutadà era beneficiari d'una beca menjador o si tenia un grau de dependència reconegut. És a dir, els expedients de cada beneficiari es trobaven a l'oficina a la qual acudien i en cas d'un canvi de domicili, per exemple, s'havia de començar des de zero el seguiment a la família.

Aquest sistema d'informació social, el nom provisional del qual és Hèrcules, agruparà digitalment el conjunt de documents i informació rellevant sobre la situació i evolució d'un receptor d'ajudes. La idea de Benestar és que es faci servir el mateix codi d'identificació personal (CIP) de la targeta sanitària catalana, de cara a una futura integració de tots dos fitxers. Les entitats recorden que si bé la complexitat per muntar el sistema és considerable, la llei catalana de Serveis Socials de 2007 ja preveia la creació de la història social compartida.

Entre les dades que inclourà la història social figuren, a més de la informació bàsica personal, documents referents a les valoracions sobre discapacitat i dependència, les prestacions i els serveis rebuts i l'estat de les sol·licituds fetes als Serveis Socials, la qual cosa en teoria ha d'acabar amb alguns processos feixucs pels quals han de passar els usuaris.

Aconseguir aquesta “finestra única” era reivindicació històrica de les entitats del tercer sector. “Es tracta d'una iniciativa que va en la línia de la simplificació administrativa, evita duplicitats i, sobretot, que ajuda a millorar la dignitat de les persones que no han d'anar d'oficina en oficina”, explica Teresa Crespo, presidenta d'Entitats Catalanes d'Acció Social, ECAS.

L'Hèrcules també inclourà, una vegada es consolidi, alertes sobre informació sensible i de caràcter puntual, com denúncies per maltractaments o risc d'exclusió o fins i tot delinqüència. També contindrà dades no pròpiament dels serveis socials però transcendents per al seguiment dels drets i prestacions, per exemple, certificats laborals, declaracions de renda, consulta del padró o títols de família nombrosa. Per aquest motiu tant les entitats com els sindicats demanen molta cura amb la privadesa. “Es tracta d'un instrument clau, que com tots no és neutre, però que si s'utilitza de manera correcta implica un gran pas endavant”, ha assegurat Carreras, que ha posat a disposició el Col·legi de Treball Social per col·laborar en les tasques d'implantació.

Aquestes dades també permetran a les diferents administracions fer una planificació i un seguiment més fitat dels serveis socials. Es podrà controlar en temps real el nombre d'usuaris, l'oferta de centres i places, entre d'altres. Crespo recorda que fa pocs mesos Benestar també va presentar un mapa de prestacions socials, que reuneix totes les ajudes i serveis que es poden rebre a Catalunya. Segons Benestar, a Catalunya hi ha 65 tipus de prestacions de caràcter econòmic i 90 de serveis.

“Aquest mapa va posar en evidència que hi ha criteris i condicions diferents segons l'ajuda que es dóna i l'Administració que l'atorga”, explica la presidenta d'ECAS, que espera que l'Hèrcules permeti “la simplificació dels processos i harmonització de les condicions”.