El 1714 canalla

Barcelona. Barri del Born. Segle XVIII. Àngela Pons, després de ser sotmesa a un judici promogut pel seu marit, és portada a la Casa de les Egipcíaques –en el que ara és l'antic Hospital de la Santa Creu i la Santa Pau– on acaba tancada. Se la va acusar d'exercir la prostitució i es va dictaminar la seva clausura: una reclusió que pretenia la rehabilitació “perquè la dona torni a la disciplina domèstica”. A inicis del segle XVIII, Barcelona bategava al ritme del Born. Les muralles que envoltaven la ciutat, una urbs d'aproximadament 38.000 habitants, acollien una pròspera metròpolis que transpirava una intensa activitat comercial. Es practicaven els oficis més diversos: hi havia fabricants de cordes d'instruments, carnissers, artillers, taverners, sastres. No obstant això, no tot era feina. L'oci tenia una importància fonamental. I el joc i el sexe, també.

Barcelona. Barri del Born. Segle XXI. Un grup de dotze persones, gairebé tots barcelonins, recorren en una visita guiada el jaciment del Born i escolten atentament els detalls de la condemna de la pobra Àngela Pons. Ho fan mentre recorren els vestigis del barri: carrers empedrats desgastats per solcs produïts pel pas de carruatges, façanes de cases destruïdes, amb uns passatges d'entrada on hi ha esculpits taulers d'alquerc (un joc de taula similar a les dames). Per a l'heterogeni grup —senyores jubilades, parelles ocasionals, i estudiants— conèixer la ciutat a través del seu passat hedonista és una bona opció per a una nit d'estiu.

Tots participen en l'itinerari Per la porta del darrere! Joc, prostitució i negoci a la Barcelona del 1700, un programa de visites nocturnes organitzades per El Born Centre Cultural durant els dimecres de juliol i agost; una activitat que mostra que en la dinàmica Barcelona d'inicis del segle XVIII hi havia també espai per al joc, la prostitució, les apostes i l'alcohol.

“A inicis del segle XVIII, a Barcelona hi havia 110 dies de festes, un de cada tres dies l'any. Era una ciutat de festes i divertiments. En les èpoques de carnestoltes, amb una màscara a la cara es podien fer moltes coses”, assenyala la guia del grup, Mireia Navarra. “L'oci portava un bon benefici. Els que regentaven les tavernes pagaven els beneficis diàriament als propietaris dels immobles”, afegeix.

El recorregut es desenvolupa íntegrament a l'interior del Born i recorre bona part del jaciment. A les ruïnes, descobertes el 2001, es poden veure restes del que van ser els triquets, l'espai lúdic de l'època, on es jugava als daus, les cartes, la ruleta, els escacs, la pilota i l'argolla, una mena de criquet. Aquests llocs –28 en total– estaven distribuïts en dues grans àrees de la perifèria de la ciutat de llavors: una a la part baixa de la Rambla i l'altra al voltant del carrer d'Escudellers. Un d'ells, el de la Casa de la Lleona, estava reservat a la noblesa.

Però un dels jocs que més els agradava als barcelonins de llavors era tirar-se pedres: les pedrades o batalles de pedres organitzades on competien dos bàndols. Aquesta activitat era seguida amb passió i de forma massiva pels barcelonins malgrat que l'Església condemnava amb l'excomunió els qui la practicaven i es va negar a enterrar els qui queien fulminats.

A la Barcelona d'inicis del segle XVIII no només s'oferia aiguardent (introduït per comerciants anglesos i holandesos assentats a la ciutat), tabac, xocolata i vi. També s'oferia afecte. “La necessitat era el principal motiu de les dones vídues que exercien la prostitució. És difícil determinar quantes l'exercien, ja que el 1700 no existia un registre oficial de prostíbuls, a diferència dels segles XIV i XV, en els quals constaven documentats”, refereix sobre l'assumpte Navarra.

I afegeix: “A Barcelona, com que era ciutat de serveis i comerç, es permetia la festa. No hauria estat possible si es tractés d'una ciutat manufacturera, com en aquell moment ho eren Vic, Manresa i Mataró. Era una ciutat molt oberta. Cosmopolita i transgressora. Això és una cosa que encara sorprèn. Però tot això va acabar amb l'absolutisme. Llavors es van prohibir els carnestoltes, sota pena de galeres”.

Després d'una hora de recorregut, la visita finalitza al restaurant El 300 del Born. Acompanyat d'un entrepà de formatge en forma de bomba i una cervesa, l'activitat inclou una animada sessió de jocs de l'època, com les llistes (una mena de Trivial en què guanya qui endivina el nombre de persones que encerten la resposta, més enllà de la resposta en si mateixa) i l'alquerc, per posar en pràctica una mica del que han après durant el recorregut per la Barcelona del 1714 més canalla.

Bordells no tolerats però consentits

José Á. Montañés

Un dels aspectes més positius relacionats amb el jaciment del Born i la seva recuperació i obertura al públic, és la literatura científica que ha generat l'estudi de les restes i que ha coordinat i dirigit l'historiador Albert Garcia Espuche. L'últim llibre publicat sota la seva direcció sobre aquest període de la ciutat és Les dones, el volum número 11, que dins de la col·lecció Barcelona 1700 ha recuperat aspectes tan diferents com la política, l'economia, el joc, la música, els jardins i la indumentària, entre d'altres. A Les dones s'aborda, a més del paper de la dona a la ciutat, abans, durant i després del setge del 1714, el tema de la sexualitat i de la prostitució.

Des del segle XVI apareixen recollides als llibres de la ciutat mesures que tenen com a finalitat castigar i rehabilitar les prostitutes. En aquell moment “una dona caiguda en la prostitució s'assembla a la criminal”. A principis del segle XVIII, els bordells ja no estaven tolerats a Barcelona, però això no significava que la prostitució no existís, sinó tot el contrari. Ocasional o regular, la prostitució era l'últim recurs per a la supervivència, malgrat que representaven un negoci important per a moltes persones, com les alcavotes, que comptaven amb grups de dones que treballaven per a elles i que els feien guanyar molts diners. També marits que no tenien escrúpols a vendre el cos de les seves dones amb finalitat lucrativa.

Aquestes pràctiques parlaven d'una prostitució encoberta i privada, que en certa manera era permesa. El problema era quan l'activitat passava les fronteres de la llar i es convertia en “fama pública” i aquesta activitat era l'origen d'escàndols que acabaven en denúncies i processos.

Marie Costa recull a Les dones casos com el Salvadora Baucis, dona de Joan Baucis, que "vivia escandalosament donant ocasió al fet que diferents persones visquessin divertides i amb poc temor de Déu". Entre altres coses, explica que amb Josep Vallpulleras "va fer mal son cos i va tenir tractes carnals durant més o menys tres anys ab Francesch Vinyals duren set o vuit anys i ab altres homes". Segons van explicar els testimonis en el seu judici, entraven a visitar la Salvadora "diferents homens amagadament", aprofitant l'hora de missa.

El sexe i les malalties venèries estaven a l'ordre del dia, per la qual cosa es van crear hospitals per tractar els afectats, cases d'acollida i institucions de caritat, pensant en la possibilitat de redempció gràcies a la reclusió. Amb tot, el millor, tal com apunta la investigadora, era que per evitar qualsevol sospita la dona no visqués sola, com si totes les dones, pel simple fet de ser-ho, fossin sospitoses d'exercir la prostitució.