“Ningú està esperant Catalunya a Europa”

L'exfiscal superior de Catalunya Martín Rodríguez Sol ha fet el salt a la política com a número dos de la candidatura d'Unió Democràtica per Barcelona. Interromp la carrera fiscal després de veure's obligat a dimitir com a fiscal en cap de Catalunya en defensar el 2013 la legalitat d'una consulta d'autodeterminació. Defensa el dret a decidir, però no la independència.

Pregunta. Estem davant d'un altre cas de jurista que salta a la política per cansament amb el sistema?

Resposta. Més que fastiguejat, estic desconcertat o molest pel meu cas concret. Vaig apostar per una consulta legal dins de la llei i la resposta per part de Madrid i d'un sector de la carrera va ser la incomprensió absoluta. Després vaig seguir a la carrera fiscal amb tota la il·lusió però en rebre la invitació a participar en política en un moment històric com aquest he dubtat poc.

P. Què el va portar a fer les seves declaracions a favor de la legalitat de la consulta?

R. Vaig dir que el referèndum no era possible perquè és una competència d'àmbit nacional però també que em semblava positiu que els legisladors coneguin què volen els ciutadans. Tenint en compte que a Catalunya estava vigent una llei del 2010 que autoritzava les consultes amb autorització del Govern espanyol, el que suggeria em semblava elemental.

P. Tornaria a fer-ho?

R. Sabent el que em va passar, probablement sí. A més, si no ho hagués fet, m'hauria trobat amb una situació bastant incòmoda. Signar com a fiscal superior una querella contra Mas per desobediència m'hauria resultat molt difícil. No sé què hauria fet.

P. Hauria obeït?

R. En la carrera fiscal obeeixes o te'n vas. És possible que, si no hi hagués estat d'acord, hauria hagut de presentar la meva renúncia.

P. La querella per desobediència té base jurídica?

R. En dret, hi ha diverses interpretacions i també la que fèiem nosaltres des de Barcelona. Crec que el que va passar és que a Madrid no creien que el Govern català estigués al capdavant d'aquesta consulta. Quan constaten que sí i que una part molt important del poble català respon és quan es decideix actuar des del front judicial.

P. Creu que li hauria passat el mateix si hagués animat a la intervenció de l'autonomia, com preveu la Constitució?

R. És evident que en aquell moment, parlar de consulta posava molt nerviosa molta gent. El meu pecat va ser utilitzar una paraula, consulta, que estava prohibida. Les meves eren unes declaracions molt lògiques, però una determinada premsa els va donar una dimensió que em va convertir, per a alguns, en un furibund independentista.

Vaig apostar per una consulta legal i la resposta per part de Madrid i d’un sector de la carrera va ser la incomprensió absoluta

P. S'ha sentit temptat a fer-se independentista?

R. Encara no. Es pot somiar amb ser-ho però jo em sento espanyol per vincles familiars i sentimentals. Em puc sentir incòmode per alguns dirigents polítics d'Espanya, però m'agradaria sentir-me orgullós del Govern d'Espanya i que Catalunya pogués fer camí amb Espanya. Això no vol dir que en algun moment Catalunya pugui tenir el seu moment Escòcia, en el qual puguem saber què volen tots els ciutadans. Si el 60% vol una altra estructura territorial seria una irresponsabilitat no parlar-ne.

P. I en un referèndum a l'escocesa què votaria?

R. No vaig votar el 9-N, però els meus tres fills grans sí i cadascun per una opció diferent. El que jo votaria en un plantejament a l'escocesa… ja ho veuríem. En cas d'arribar a aquest punt de la mà d'Espanya, amb la garantia de tenir la doble nacionalitat… no descartaria res. El que ens falta és més comprensió i entesa entre les dues parts.

P. Unió fa una crida a “continuar el procés” sense dir quin és l'objectiu final. Com ha de ser?

R. Unió no tanca la porta al fet que un dia la majoria de catalans aspirin a la independència. Ens diferenciem d'altres opcions en què la nostra aposta serà dins de la legalitat. Anar a la independència exprés només serà una pèrdua de temps i un perjudici per a Catalunya.

P. Quin ha estat el principal error de Rajoy amb Catalunya?

R. Negar la realitat social de Catalunya. No és una febre d'estiu ni el capritx d'uns quants ni el somni d'una sola persona que està al capdavant de Catalunya. El problema és que s'ha viscut d'esquena a aquesta situació.

P. Com veu Catalunya d'aquí a un any?

R. Si hi ha majoria absoluta independentista, que crec que no sortirà, la situació serà molt complicada. No són conscients de les conseqüències jurídiques. Els independentistes ens enganyen: ningú ens està esperant a Europa.