Una imatge dissortada

El maltractament animal –en particular el dels toros– a les festes d'estiu de tot Espanya produeix amb freqüència imatges xocants per la seva brutalitat. El ritual d'esquarterar el toro de la Vega entre el guirigall d'una multitud enfervorida és l'exemple més clar d'aquesta propensió a confondre una festivitat amb la pura i simple inhumanitat. Recentment, Còria, una ciutat de Càceres, ha donat dos motius per agreujar el rebuig cap aquest tipus de festes. El primer, la mort d'un ciutadà, esventrat per un toro, durant els Sanjuanes, que inclouen les curses de braus pels carrers de la ciutat. El segon és que el mateix toro que va causar-li la mort (Guapetón), va morir d'un tret en una de les places de la localitat, en presència de veïns i amb el consentiment de les autoritats locals.

La imatge del matador apuntant l'animal reflecteix perfectament la caòtica gestió d'algunes festes populars. Resulta que en una plaça pública pot disparar-se una arma de foc per abatre un animal sense que, com precisa la denúncia del partit animalista PACMA, s'apliqui cap mesura de seguretat i en presència de testimonis. L'alcalde de Còria diu que la mort del toro va ser legal, però això ja ho decidirà un jutge quan sospesi si la Llei Orgànica de Protecció Ciutadana, que el municipi tenia l'obligació de complir, és de rang superior –com sembla lògic– a l'ordenança de les festivitats de la ciutat.

Com Còria, hi ha moltes altres localitats que organitzen festes regressives i barroeres amb animals. El que cal és que el Govern espanyol imposi normes estrictes de seguretat, fins que resultin dissuasives per als organitzadors; que apugi les assegurances que han de pagar els municipis, sempre encantats de defensar les tradicions encara que impliquin sang i mort, i que es prohibeixin les subvencions a les exhibicions de maltractament animal, per més lúdiques que semblin. Algunes imatges descriuen tota una comunitat, les festes amb braus dibuixen un quadre ben dissortat.