Wert, un dels nostres

El nomenament de l'exministre d'Educació José Ignacio Wert com a ambaixador d'Espanya davant l'OCDE ha provocat un justificat malestar a l'Administració pública, una indissimulada irritació entre els diplomàtics i el recel dels ciutadans, aclaparats pels persistents casos d'amiguisme o protecció corporativa de membres del gabinet i alts càrrecs. L'Executiu ha decidit el que en moltes ocasions s'ha fet amb anterioritat: concedir a un exmembre del Govern un lloc de prestigi i ben remunerat en qualitat de pagament “als serveis prestats” sense tenir en compte la qualificació del nomenat ni les conseqüències polítiques del seu nomenament. Es tracta d'“un dels nostres” i per al Govern aquesta condició és suficient perquè se li garanteixi una remuneració pública, és a dir, a càrrec dels contribuents.

Fins i tot encara que es deixi al marge la qualitat de la gestió de Wert com a ministre d'Educació, que deixa bastant a desitjar, resulta encertat el dictamen de l'Associació de Diplomàtics Espanyols, molt alarmada pel nomenament: falta de “qualitats ressaltables per al lloc d'ambaixador”. És un exemple més de “premi als càrrecs propis”, fent cas omís a qualificacions o perfils, que tants diners costen a les arques públiques, obligades periòdicament a sufragar paradisos funcionarials adjudicats a dit. Això sense tenir en compte el perjudici que causa a la imatge exterior d'Espanya un nomenament discrecional per connectar amb una organització de tant de prestigi com l'OCDE.

La credibilitat de les institucions democràtiques exigeix que s'acabi la pràctica de maltractar-les com a cementiris d'elefants, refugis públics i fonts de sous blindats. Les protestes pels nomenaments de senadors o la voluntat de posar fi als consells consultius autonòmics indiquen que l'opinió pública no tolera les prebendes públiques concedides per a ells mateixos i per “als nostres”.