Mas convoca les eleccions del 27-S

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha convocat avui les eleccions catalanes del 27 de setembre amb una crida a convertir els comicis en un plebiscit sobre el futur de Catalunya. Només les forces polítiques independentistes admeten aquest caràcter de “plebiscit”, una paraula que no consta en el decret de convocatòria per evitar la impugnació per part del Govern central. L'objectiu de Convergència Democràtica és que la llista Junts pel Sí, que impulsa amb Esquerra Republicana, aconsegueixi una majoria absoluta d'escons, amb la qual es consideraria legitimada per avançar cap a la independència. No obstant això, no aclareix ni el percentatge de vots necessari ni els passos concrets que se seguiran després de les eleccions del 27-S.

Mas no ha signat el decret de convocatòria fins a les nou del vespre, per esgotar al màxim el termini de 54 dies que fixa la llei entre la convocatòria electoral i la celebració dels comicis. Allargant-ne tant al màxim el termini ha volgut evitar també la possibilitat que el president del Govern, Mariano Rajoy, optés en l'últim moment per fer coincidir les eleccions generals amb les catalanes, tal com li han demanat els últims mesos sectors de l'empresariat català.

Ara comença una batalla política sense treva en la qual els partits de l'esquerra intentaran que el discurs social no quedi ofegat pel debat sobiranista i en el qual les forces constitucionalistes hauran de travar un discurs favorable a la unitat d'Espanya, al mateix temps que neguen el caràcter de plebiscit secessionista al 27-S.

La CUP demana un 55%

Els independentistes, mentrestant, asseguren que aprofitaran les eleccions com l'última oportunitat per demostrar que, segons ells, hi ha una majoria secessionista a Catalunya. A les seves files hi ha opinions diferents sobre quin resultat avalaria començar el procés cap a una eventual independència. Convergència Democràtica, que aportarà la majoria de candidats a la llista que ha teixit amb Esquerra Republicana de Catalunya i les entitats independentistes, considera que n’hi hauria prou amb una majoria absoluta de diputats. Així ho ha defensat el coordinador general de Convergència, Josep Rull, en una entrevista a EL PAÍS. La direcció convergent admet que lluitaran a favor que hi hagi, també, una majoria absoluta de vots favorables a la independència però no ho consideren imprescindible. Per aconseguir aquest resultat creuen que s'haurà de sumar el resultat de Junts pel Sí amb el que aconsegueixi la CUP, els independentistes d'extrema esquerra.

Malgrat això, el diputat de la CUP David Fernández defensa que és necessària una majoria en vots i escons, i fins i tot ha xifrat el llindar a partir del qual es podria declarar la independència: un 55% dels vots.

L'actual llei electoral i la llei d’Hondt, per la qual s'adjudiquen els escons, fan factibles les majories absolutes en escons sense que hi hagi un 51% dels vots. Aquest fenomen s'accentua per la discriminació positiva de les províncies menys poblades a l'hora de l'adjudicació d'escons.

El repte de Convergència ara és que tota la seva massa electoral doni suport, per primera vegada, a un programa nítidament independentista. En un intent que els moderats se’n vagin a Unió Democràtica o es passin fins i tot a Ciutadans o al PP, el partit ha accentuat la seva campanya que explica els suposats beneficis de la independència i amaga qualsevol possible problema.

La portaveu del partit, Marta Pascal, va assegurar ahir que espera una “majoria sòlida, àmplia i transversal”. Des d'aquest moment, va dir, “l'obsessió de Convergència és explicar a la gent i donar arguments als indecisos en el sentit que Catalunya ha de ser el nou país d'Europa”.

“Pensions assegurades”

La campanya de Convergència, visible al seu web, té missatges de tranquil·litat per a pensionistes, empresaris, aturats i per als qui tenen por d’una eventual sortida de l'euro en cas d'independència. Els missatges són contundents. “Les pensions estaran assegurades, tant les actuals com les futures, i fins i tot podran ser millors”.

Enfront dels dubtes sobre com es pagaran les prestacions de desocupació, la campanya afirma: “El pagament es farà com es fa ara en relació amb les cotitzacions de cada treballador”. Als empresaris se'ls garanteix que un eventual boicot dels seus productes a Espanya no els afectarà perquè “l'economia catalana és cada vegada menys depenent d'Espanya”.

La campanya també cuida el factor sentimental i de pertinença a Espanya. Als que tenen família a la resta d'Espanya se'ls garanteix que “des de Catalunya no ens oposaríem que hi hagués conciutadans que optessin per la doble nacionalitat”. I un últim advertiment sobre la pertinença a Europa i a l'euro, malgrat els reiterats advertiments de la Comissió Europea sobre una eventual expulsió de Catalunya, CDC assegura: “No hi ha cap raó objectiva ni jurídica ni política que condueixi a pensar que Catalunya es quedarà fora de l'euro”.

El Partit dels Socialistes, el Partit Popular, Ciutadans i Unió Democràtica es disposen a rebatre aquests arguments. El candidat del PSC, Miquel Iceta, va criticar ahir la “falta de claredat” sobre el programa de govern de la llista independentista, així com la seva falta de concreció sobre quins passos donarà a favor de la independència. Al mateix temps, va reiterar que l'independentisme haurà “fracassat” si no aconsegueix com a mínim 71 escons sobre 135.