Pressupost confús

Els Pressupostos Generals de l'Estat per al 2016 responen a una primera anomalia, que és la voluntat del Govern de Mariano Rajoy d'aprovar-los precipitadament encara que no se sàpiga qui els gestionarà després de les eleccions generals. Una decisió tan fèrria només pot respondre a motius electorals. Economia i Hisenda han accelerat el pas per posar a la disposició del president un instrument més de captació de votants. Aquesta circumstància bastaria per explicar l'augment de la despesa social l'any proper (3,8%), la millora del sou dels funcionaris i la pretensió de restaurar la paga extraordinària que se'ls va eliminar el 2012.

El problema és que darrere d'aquesta façana social (en termes globals; ja es veurà com es desenvolupa en les partides de despeses) hi ha poca acció econòmica substancial. Hisenda calcula que estalviarà 2.000 milions en despeses financeres i 5.500 milions per la disminució del nombre d'aturats. Convé recordar que la taxa de cobertura de la desocupació està sota mínims, amb la qual cosa hi ha el dubte de si els estalvis procedeixen del descens de l'atur o de la desprotecció social. El Pressupost és el millor lloc perquè el Govern expliqui com és el grau de protecció social que vol mantenir; perquè no és acceptable estalviar a costa de la cobertura social. Però no sembla disposat a comprometre's en un pla articulat i quantificable sobre aquest tema.

Els marges d'estalvi esmentats permeten suposar que el Govern disposarà d'algun marge per incentivar l'economia (via inversió). Però de nou es desconeixen, més enllà de generalitats sense valor, els propòsits de l'Executiu quant a la seva disposició per utilitzar el pressupost com a instrument de política econòmica. La reactivació de l'economia (el creixement del segon trimestre està en taxes anuals del 3,1%) proporcionarà un augment superior dels ingressos de l'Estat. Estem a l'espera de conèixer quina quantitat d'aquesta millora fiscal anirà a parar a la correcció del deute, a finançar més protecció social i a incentivar l'economia. I sobretot, esperem saber quins criteris obeiria aquest repartiment. Dels comptes i les explicacions ofertes no es desprèn que el Pressupost 2016 tingui un objectiu precís, i menys de política econòmica, excepte, lògicament, l'electoral.

Queda, a més, un compte per quadrar. L'any proper el dèficit públic compromès amb Brussel·les haurà de baixar fins al 2,8% del PIB (des de, en teoria, el 4,2% d'aquest any). Ni els augments de despesa social ni els de personal són coherents amb aquest propòsit. Hisenda hauria d'explicar, amb nombres indiscutibles, com és la profunditat de l'ajust (de l'Estat central i de les comunitats) que s'ha executat el 2015, què queda pendent per 2016 més el que correspongui a l'exercici, quina quantitat es compensarà amb l'augment dels ingressos i on es retallarà, si fos necessari, la despesa. L'Executiu es limita a descriure un món feliç en el qual el dèficit, la pujada de la despesa social, l'augment de la despesa de personal i les inversions queden garantits màgicament per la pujada d'ingressos fiscals; i això després d'una rebaixa d'impostos.