Com reaccionaries en veure les floretes que altres homes diuen a la teva nòvia diàriament?
Un vídeo tracta de conscienciar els homes de l'assetjament de carrer que pateixen les dones a través de l'experiència real de les parelles
Des que 40 milions de persones van veure aquesta noia caminant durant 10 hores pels carrers de Nova York, el debat sobre l'assetjament verbal que pateixen les dones a tot el món s'ha convertit en un dels temes tendència a Internet.
L'últim exemple és aquest vídeo, en què tres homes s'enfronten als comentaris que senten les seves parelles diàriament pels carrers de Nova York. Es tracta d'una iniciativa de la versió nord-americana de la revista Cosmopolitan, que ja acumula més de 3,7 milions de reproduccions a YouTube en menys de tres dies, des que el van publicar el 27 de juliol.
“M'estic posant de molta mala llet. No fa sentir gens bé això”, “fa fàstic”, “és molt fort”, “aquests paios fan por”, “és molt desagradable”. Són alguns dels comentaris que fan els nois mentre neguen amb el cap, esbufeguen i es mouen incòmodes a la cadira. A la pantalla veuen les seves respectives parelles anant a la feina o a fer un cafè mentre senten coses com "quines tetes!", "mira quin premi tenim aquí", "fresca" o "preciosa". Prèviament les seves nòvies els han explicat que així és com actuen altres homes quan ells no hi són i que aquestes situacions passen constantment.
Segons explica la revista al seu web, el vídeo va ser gravat amagant una càmera GoProi el seu objectiu era que els homes entenguessin el que significa sentir-se incòmode o espantat en situacions quotidianes. El noi que participa en segon lloc, sembla tenir-ne consciència després de veure l'assetjament que pateix la seva companya només passejant-se per la ciutat. "Estic agraït que la gent estigui donant importància a aquesta qüestió i que no es toleri més". Mentre que l'últim que apareix en escena –el noi amb jaqueta negra– afegeix "estic segur que si això li fessin a algú proper a ells, la seva mare, la seva cosina, no els agradaria".
El vídeo ha suscitat milers de comentaris de resposta (4.000 en el moment de publicar aquest article) i ha servit com a lloc perquè altres dones expliquin com se senten assetjades verbalment.
“No m'importa que algú em digui que li agraden els meus tatuatges, però la qüestió és la següent. La majoria de les vegades és només una forma de començar. Si ignoro la floreta i continu caminant, em criden ‘puta frígida’, ‘meuca de merda’, etc. per no respondre. Si dic: ‘Gràcies’, els paios intenten establir una conversa que vagi més enllà i quan veuen que no hi entro, em tornen a insultar.
Just la setmana passada un noi em va preguntar l'hora i l’hi vaig dir. Després va intentar posar-me el braç a la cintura i quan el vaig apartar em va dir amb menyspreu: ‘Si no vols res perquè parles amb mi, puta!’.
Crec que aquest és el motiu per al qual moltes dones ignoren les poques floretes sinceres i les preguntes que els fan mentre caminen. Al carrer, la majoria de les vegades, acaba malament.” Danish Kitten
“Sempre, sempre, sempre passa. Ara porto auriculars el 99% de les vegades que vaig caminant a algun lloc”. Alexandre I
“Crec que és important diferenciar una floreta d'un afalac. Apropar-te a una noia per dir-li ‘hola’ i alguna cosa bonica no hauria de ser una cosa dolenta, sempre que es faci educadament. Crec que un ha de saber diferenciar aquestes dues coses! Però per descomptat, llançar floretes així és ridícul i necessitem fer-hi alguna cosa! És una cultura que no hauria d'acceptar-se!” Thomas Andersen
“No em puc creure la quantitat d'homes que comenten aquí que la culpa és de les noies: per la forma en què caminen i es vesteixen; i que ‘aquestes meuques necessiten aprendre com agafar-se un afalac’. Necessiteu adonar-vos que aquests comportaments que teniu els homes ens molesten. Les dones tenen experiències vitals diferents als homes i això és un fet!
Les dones reben floretes pel carrer des que tenen 12 ‘putos’ anys (fins i tot des de més joves) i podem dir-los que un afalac és només això o una manera fastigosa de cridar l'atenció, com si ells se la meresquessin. Vull caminar pels carrers portant el que vulgui i què em deixin en pau! I no estar espantada, molesta o nerviosa quan passo davant d'un grup d'homes...”. Gem AB
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.