El nombre de pobres energètics a Catalunya puja un 77% en un any

Poder tenir la casa a la temperatura correcta segueix sent una dels principals privacions materials a Catalunya. Les noves xifres sobre vulnerabilitat social, publicades ahir per l'Institut Català d'Estadística (Idescat), indiquen que un 9,5% dels catalans (683.000 persones) sofreix pobresa energètica. Es tracta d'un augment del 77% en relació amb les xifres del 2013, quan 385.100 persones van esmentar aquest problema. La taxa de risc de pobresa es va situar en un 20,9% l'any passat, 1,1 punts més que en el període anterior.

Les noves dades sobre la taxa de risc de pobresa trenquen amb uns anys de lleugera disminució. Aquest indicador tendia a la baixa des del 2011, si bé la situació d'emergència social va arribar a un punt crític. Aquell any, la taxa havia estat d'un 20,5% i en l'exercici següent es va reduir 0,4 punts. El 2013 va aconseguir baixar la barrera del 20%, i es va situar en un 19,8%. La taxa de risc de pobresa està per sota de la mitjana espanyola (22,2%) i per sobre de la de la UE-28 (16,6%), va explicar l'Idescat, que per fer el seu informe va utilitzar les dades recopilades el 2013.

La població més afectada és la dels menors de 16 anys, on la taxa de risc de pobresa puja fins a  un 28,8%, amb un repunt d'1,5 punts. “El discurs oficial diu que hi ha creixement econòmic, però el repartiment de la riquesa segueix perjudicant els més pobres”, va criticar Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector, que va qualificar les xifres de “notícia pèssima”.

La taxa de risc expressa el percentatge de famílies catalanes que tenen una renda disponible que està per sota del llindar de la pobresa. Els càlculs l'han fixat en 9.767 euros nets anuals per a una llar unipersonal, un 3,7% més que l'any anterior. En el cas d'una família de dos adults i dos menors, la xifra és de 20.512 euros.

L'Idescat també va mesurar la taxa Arope, un indicador estàndard europeu que complementa l'aspecte monetari amb altres variants, com la privació material greu i la baixa intensitat del treball. Un 26% dels catalans estarien en risc de pobresa o exclusió social, un augment d'1,7 punts respecte a l'any anterior.

La taxa Arope expressa la proporció de la població que està per sota del llindar de risc de pobresa (20,9%), viu en llars amb baixa intensitat de treball (12%) i amb privació material greu (6,3%). Dins d'aquests tres elements, el que va tenir un repunt més elevat va ser la baixa intensitat de treball, que va pujar 1,2 punts.

A part de la pobresa energètica, quatre de cada deu catalans no pot fer front a despeses imprevistes, un augment d'1,1 punts sobre l'any passat. Un pujada idèntica va tenir la població que va dir que no podia menjar pollastre, carn o peix almenys cada dos dies: 227.700 persones, un 9,3% de la població. El percentatge de persones que sofreixen retards en el pagament de despeses relacionades amb la llar voreja el 10%.

“És necessari enfortir les mesures redistributives i predistributives: l'ocupació, una fiscalitat més progressiva i les ajudes socials”, va afegir Illa. El nou president de la Taula del Tercer Sector va recordar que, sense les transferències socials, la taxa de risc de pobresa arriba a un 46,4%, gairebé la meitat de la població, d'aquí la importància de les ajudes, més enllà de les pensions. L'Idescat calcula que un 67,2% de les llars catalanes (1.986.000) reben prestacions socials, el 54% de les quals són pensions i de supervivència. Respecte a l'any anterior, la cobertura de les prestacions socials només ha augmentat 1,2 punts.