_
_
_
_

Barcelona, cinquena ciutat turística europea gràcies als estrangers

L’oferta hotelera de la capital catalana creixerà el 14% amb els projectes pendents

Lluís Pellicer
Turistes a la platja amb l'Hotel Vela al fons.
Turistes a la platja amb l'Hotel Vela al fons.ALBERT GARCIA

La tirada de Barcelona entre els estrangers va alçar la capital catalana l'any passat fins al cinquè lloc de les destinacions turístiques europees, segons recull un informe de la consultora BRIC Consulting. Els hotels de la ciutat van albergar 17,1 milions de pernoctacions, el 3,7% més que l'any anterior. Això va disparar l'interès dels inversors, que s'hi van deixar 162 milions d'euros. La consultora assenyala que, no obstant això, la moratòria aprovada per l'Ajuntament i el 27-S han deixat projectes congelats. En cas que s'acabin concretant, l'oferta d'habitacions de la ciutat s'incrementarà un 14%.

La capital catalana es va situar l'any passat en volum de pernoctacions només per darrere de Londres, París, Berlín i Roma i per davant de Madrid i Istanbul. Això es deu al fet que la demanda per allotjar-se a Barcelona amb prou feines s'ha ressentit al llarg de la crisi, atès que el 80% dels turistes procedeixen de l'estranger. Segons la consultora, a Madrid la proporció és la inversa: el 60% dels turistes són nacionals i, la resta, forans. “Això va fer que Madrid notés més la recessió, però també que ara experimenti una recuperació més ràpida. Barcelona ha estat molt més estable”, ha explicat Juan Gallardo, soci de la consultora. França, el Regne Unit i els Estats Units segueixen sent els principals països emissors de viatgers cap a la ciutat.

Más información
El Club Natació Barcelona s’obre al turisme per no ofegar-se
Els barcelonins veuen el turisme com el tercer problema més greu
Receptes per a un turisme sostenible a la ciutat
Colau revisarà les 28 llicències d’hotels congelades per la moratòria

La tirada de la ciutat ha fet que les inversions continuïn augmentant. Excloent grans projectes com la compra de l'edifici de Deutsche Bank, l'any passat el capital forà va deixar 162 milions d'euros. Segons l'informe, hi ha 57 projectes pendents que sumen gairebé 5.000 habitacions, cosa que suposa un increment del 14% respecte de l'oferta actual. No obstant això, la moratòria aprovada per l'Ajuntament ha suposat que moltes d'aquestes inversions hagin quedat congelades. Tot i això, en alguns casos ha pesat la incertesa que generen els comicis del 27-S, especialment entre els inversors llatinoamericans, a l'hora de tirar endavant projectes.

Al principi, explica Gallardo, la suspensió de noves llicències va suposar que el preu de les llicències hoteleres augmentés un 15%, tot i que finalment no es va materialitzar cap operació. “Ara estem en un moment d'incertesa, però les inversions segueixen damunt la taula i Barcelona continua sent una ciutat atractiva”, afirma Gallardo.

L'informe de BRIC Consulting també apunta que, malgrat que l'oferta hotelera es va anar descentralitzant i repartint per la ciutat entre el 1990 i el 2011, l'any passat el centre de la ciutat –Ciutat Vella i passeig de Gràcia i voltants– va tornar a guanyar pes.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Nacional de EL PAÍS. Antes fue jefe de Economía, corresponsal en Bruselas y redactor en Barcelona. Ha cubierto la crisis inmobiliaria de 2008, las reuniones del BCE y las cumbres del FMI. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_