No anar de canyes entre setmana i altres errors de la gent saludable

Et cuides, d'això no hi ha dubte. I t'has convertit en un guru del benestar al teu cercle d'amics. No en va, dediques gran part del teu temps a reflexionar sobre una òptima condició física. Ben fet. Però, alerta, fins i tot els més convençuts sobre la importància de cuidar-se cometen errors en els hàbits. De fet, molts són conseqüència d'aquest desig desmesurat d'estar més en forma que ningú. D'altres, no obstant això, es deuen a la desinformació. No socialitzar "perquè és dimarts" i negar una canya als amics, treure hores de son per anar al gimnàs o no saber viure sense suplements vitamínics farceixen la llista. I tots poden derivar en problemes importants de salut física i mental. La resposta a aquests errors quotidians és (com tot) en el terme mitjà: l'equilibri entre l'activitat i el descans, tenir amb informació de qualitat i dir adéu a les obsessions. Aquestes són les equivocacions més freqüents que la gent saludable comet.

1. Anar-hi quan no toca o no anar-hi quan toca. I com es pot saber? "Si apareix un constipat o una gastroenteritis, no cal anar al metge", apunta Francisco Camarelles, metge de família i membre de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC), "sempre que les autocures funcionin, cosa que implica saber quins canvis s'han de fer en la vida diària". Si no ho sabeu, aneu al centre de salut.

2. Saltar-se les vacunes. Un dels hàbits més saludables per a la prevenció de malalties és la vacunació. Això, benvolgut guru de la salut, ja ho saps bé. Però pot ser que se t'escapi aquest error que destaca Camarelles: pensar que les vacunes només les necessiten els nens. Per això, cal incidir més entre la població adulta, per exemple, en casos com el tètanus, l'hepatitis B o la grip en persones de més de 60 anys i en grups de risc, com indica la Societat Espanyola de Vacunologia. 

La prevenció és important, però té límits. Hi ha estudis que afirmen que les revisions mèdiques indiscriminades no solen servir de gaire

3. Fer-se un control mèdic anual. Per falta o per excés, les revisions mèdiques poden portar a error. “És una balança entre els beneficis i els perjudicis per als pacients, perquè els controls poden implicar efectes secundaris. La prevenció és important, però té límits. Hi ha estudis que afirmen que els exàmens indiscriminats no solen servir de gaire. Fer proves no és necessari quan no hi ha símptomes. Una altra cosa és aplicar les activitats preventives per a la salut de cada pacient, per exemple, en qüestions com el tabac, l'alcohol, la tensió o el pes. La recomanació del Programa d'Activitats Preventives i de Promoció de la Salut (PAPPS) és fer-se una anàlisi abans els 35 anys, una altra abans dels 50 i, després, cada cinc anys”, explica el doctor.

4. Cuidar-se molt, però continuar fumant. Moltes persones solen tenir una idea de la prevenció de vegades no gaire encertada, com anota Camarelles. Un exemple? "Es preocupen molt pel colesterol, però continuen fumant, un hàbit fins i tot més perjudicial en les malalties cardiovasculars", respon.

5. Demanar que li receptin antibiòtics. Un error molt freqüent a les consultes correspon a una certa cultura popular sobre la necessitat de prendre antibiòtics. “A Espanya, abusem dels antibiòtics. Es fan servir per a més coses de les que s'haurien de fer servir, com en el cas dels virus, on no serveixen per a res i poden crear resistència quan la seva aplicació sigui necessària. No em molesta que em demanin un antibiòtic, però donar-ne de vegades pot ser error”, explica Camarelles.

6. Confiar excessivament en la tecnologia sanitària. Un sector de la població, observa aquest metge de família, té altes expectatives pel que fa al fet que les tècniques clíniques modernes són la solució per a tot problema sanitari. “Els TAC supermoderns o les anàlisis de sang capaces de veure-ho tot encara són un futurible. L'important és que s'inverteixi en mesures i campanyes de prevenció i que la gent entengui que la salut depèn de molts condicionants, com els estils de vida, la zona on es viu o les característiques socials”.

A la cistella de la compra

7. Creure que les coses ecològiques són més sanes. Els productes amb l'etiqueta ecològica tenen la particularitat d'haver estat produïts sense entrades sintètiques. "Però no està demostrat que siguin més sans que els convencionals", afirma l'endocrí Gabriel Olveira, de l'Hospital Regional Universitari de Màlaga i membre de la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició (SEEN).

8. Excedir-se amb els suplements alimentaris o vitamínics. La millor càpsula vitamínica és menjar-se una amanida cada dia i unes quantes peces de fruita, segons els especialistes. Una dieta equilibrada com la mediterrània és la que s'ha de promoure, segons Olveira, ja que cobreix totes les necessitats de vitamines i minerals per a una persona sana sense necessitat de suplements. “Als EUA ha estat de moda prendre suplements vitamínics, i es creu que una de cada tres persones ho fan per disminuir el risc cardiovascular. Però el fet de consumir-ne sense presentar cap dèficit i a dosis altes té efectes contraproduents”. Consulteu-ho amb el metge.

La millor càpsula vitamínica és menjar-se una amanida cada dia i unes quantes peces de fruita

9. No ingerir cinc peces de fruita i verdura al dia. La recomanació de menjar, per jornada, tres peces de fruita, o el seu equivalent, un suc natural, i dues de verdura, no sol complir-se entre la població espanyola. “Fins i tot prenent menys que la recomanació, el consum d'aquests aliments té beneficis", anota l'endocrí.  "Però és una cosa gradual: hi ha més profit conforme augmenta aquest tipus d'aliments en la dieta, perquè són baixos en calories i tenen moltes vitamines, aigua i minerals”, continua.

10. Creure que les etiquetes natural, baix en greix o sense colesterol són una llum verda per a tot. Les paraules poden induir a engany. Com apunta Olveira, és molt típic trobar productes que prometen estar lliures de colesterol, encara que estiguin plens de greixos saturats, com l'oli de palma o de coco, similar al greix de la cansalada. “Cal tenir una mica de cultura per saber el significat de coses que porten a engany, perquè baix en greix no significa sense greix. Igual que natural no és bo, perquè també ho són la cicuta o els bolets verinosos, però no s'han de menjar”.

11. No aturar-se en els sucres de l'etiqueta. L'error més típic és confondre lliure de sucres amb lliure de sucres afegits. I passa, fins i tot, amb els sucs. “Moltes vegades, els sucs empaquetats procedeixen de concentrats de la taronja que després es rehidraten, i porten una quantitat de fructosa [monosacàrid] important [l'OMS recomana reduir el consum de sucre a 25 grams al dia]", assegura l'endocrí. Per això, llegiu les etiquetes. "I sapigueu que el sirope o el xarop de fructosa, present en brioixeries i dolços, també s'associen a malalties metabòliques com l'obesitat, els triglicèrids alts o la hipertensió”, prossegueix l'especialista.

12. Menjar més per fer exercici, quan necessita perdre pes. Si es té un índex de massa corporal de 22 –el normal– i passa de ser una persona sedentària a activa gastant 500 calories més de mitjana cada dia –sense menjar una mica més–, es perd pes per l'activitat física. “És cert que la gent que fa més exercici té una despesa energètica més elevada i hauria de menjar una mica més per mantenir el pes. Però si es buscar aprimar-se, no s'hi val a augmentar la ingesta calòrica”, diu Olveira.

En l’activitat física i en la conducta

13. Fer massa esport. Entrenar-se amb excés pot significar una gran càrrega de treball que disminueixi el rendiment en lloc d'augmentar-lo. Una de les evidències és el major risc de patir infeccions, com assenyala Mari Carmen Gómez-Cabrera, professora titular del Departament de Fisiologia Humana i de l'Exercici a la Universitat de València. “En el cas dels no professionals, marcar-se objectius molt ambiciosos a molt curt termini, sense un marge suficient a les adaptacions, pot implicar un augment de les lesions musculars o articulars i altres efectes negatius. L'exercici físic és molt beneficiós per a diferents sistemes com el cardiovascular, el respiratori o el nerviós, però pot tenir conseqüències negatives, per exemple, per a les articulacions, en el cas d'especialitats com el running”, afegeix. Aquí les veus són dissonants, perquè altres experts, no obstant això, no veuen problemes en la carrera. En qualsevol cas, un mal entrenament també passa per l'excés.

Tenir una bona xarxa social d’amics s’ha demostrat que és una salvaguarda per a la salut i el benestar

14. No socialitzar prou. "Els beneficis de tenir una bona xarxa social d'amics són una cosa estudiadíssima en psicologia, perquè hi ha milers d'evidències que mostren que és una salvaguarda per a la salut i el benestar", assenyala Jorge Barraca, psicòleg clínic i president de la Societat Espanyola de Psicologia Clínica i de la Salut (SEPCyS). “Les recaigudes en quadres de psicosi o esquizofrènia tenen molt a veure amb tenir una xarxa social deficient, més que amb els tractaments que pugui seguir el pacient. Com més aïllada visqui una persona, més exposada està als riscos de salut psicològica”.

15. Esgarrapar hores al son. Reduir les hores sobre el coixí, fins i tot per anar al gimnàs, està associat a molts problemes de depressió i ansietat, motiu pel qual els tractaments per a aquests trastorns solen basar-se a recuperar els hàbits i les hores de son perquè sigui reparador. El consell dels experts és planificar el descans amb el mateix afany que l'activitat

La persona obsessionada per l’alimentació, els gèrmens o l’estil de vida és presa fàcil de les modes

16. Obsessionar-se per la salut. Deixar-se assaltar per una idea tenaç sobre l'alimentació, els gèrmens o l'estil de vida converteix el subjecte en presa fàcil de les modes. “Fa anys, l'obsessió era l'ou, avui la soja", indica Barraca. I tot acaba en tendència. Davant d'aquestes modes passatgeres, ha de prevaler la informació científica contrastada, com diu l'expert.

17. Monitoritzar-ho tot. Sabem que hi ha aparells que mesuren fins i tot els passos que fem, gràcies als quals podem, per exemple, saber en quin punt d'una caminada comencem a aprimar-nos. Hores de son o freqüència cardíaca també són altres constants mesurables. Però no és or tot el que lluu, ja que aquests gadgets no estan fets per a tothom. "Per a persones obsessives, tanta informació resulta contraproduent”, aclareix Barraca.