El pànic davant de Podem

Des de l'abril es pot visitar a França una rèplica extraordinària de la cova trobada fa 20 anys a la zona de l'Ardecha, a Chauvet-Pont d'Arc. Les pintures a les parets deixen la boca oberta durant molta, molta estona: les datacions de cada zona de la immensa cova proven que les figures més complexes hi són des de fa 35.000 anys, més del doble de l'antiguitat de les d'Altamira i una mica menys que les de Lascaux, totes formidables. La dada al·lucinant de veritat és que la cova va ser ocupada uns 6.000 anys després, més a prop de nosaltres, per una altra comunitat d'homínids que van quedar tan bocabadats com nosaltres i va decidir no tocar les pintures i mantenir-les tal com estan avui. Davant de l'evidència de les seves pitjors arts i capacitats, van optar per preservar el que els seus avantpassats –avantpassats de 6.000 anys enrere– havien sabut fer molt bé, com fem nosaltres amb les piràmides egípcies, més o menys.

A la cova no hi havia cobertura, i com si igual que el Quixot hagués baixat a la cova de Montesinos, quan vaig tornar a la superfície tres dies després tot havia canviat, no en cosa de 3.000, 6.000 o 35.000 anys, sinó en qüestió d'hores. Vaig tornar a la superfície catalana i a la seva escuma política; i també he tornat a veure, en els diaris i en les emissions radiofòniques i televisives del nostre ens, les pintures de fa 35.000 anys, però una mica més maldestres i menys àgils, o menys convençudes del que fan. Els individus que van pintar les parets de Chauvet tracen amb perspectiva i escalonadament l'atac dels lleons contra els rinoceronts que fugen –es veu fins i tot la pols que sura en la galopada– i entre una cosa i l'altra compareixen en els buits i les giragonses, en jocs de perspectiva fascinants, utilitzant les ombres de les flames de les fogueres i el carbó amb l'ocre vermellós, al voltant de 80 mamuts, uns setanta lleons i escaig i uns setanta rinoceronts pel cap baix, mentre uns 50 cavalls pasturen aïlladament i uns quants óssos i bisons, respectant la perspectiva també quan van en grup, i de vegades en angles útils per mostrar de cara la vulva d'una dona mentre al mateix temps el mestre dibuixa un escorç de lleó. També commouen les dues mans, en positiu i en negatiu, fixades a la paret: la d'un nen possiblement, i la d'un adult amb el dit menovell trencat. Innocència i brutalitat, carn, sang i ritu, màgia i sacralitat, ordre i caça, perspectiva i velocitat.

Dilluns passat es va presentar una candidatura unitària liderada per un esquerrà relapse i un polític professional del poder que segueix aspirant a conservar el poder

Enlluernat per la llum i la calor, vaig voler recuperar la perspectiva i em vaig llegir la crònica de Cristian Segura sobre la presentació dilluns passat de la candidatura unitària liderada per un esquerrà relapse, un esquerrà que no ha fet una sola cosa d'esquerres des que hi ha memòria democràtica d'ERC, un polític professional del poder que segueix aspirant a conservar el poder i dues presidentes d'institucions de propaganda amb llenguatge delirant una i llenguatge contemplatiu l'altra. Acabat l'acte, vistos amb la perspectiva de Cristian Segura, cadascú va marxar pel seu costat, com passa a la cova de Chauvet: tot està junt però tot està entranyablement separat i cada escena i cada drama se solapa amb els altres, però sense perdre la seva pròpia distància d'interessos i càlculs.

Encara sota els efectes enlluernadors de la rèplica de la cova, la unió desesperada ha estat per mi conseqüència del pànic, una altra conseqüència més del pànic que ha desfermat Podem en el pla dissenyat per la Generalitat per tal de conservar el poder amb la coartada nacional. L'única via per contraretestar l'embranzida de l'esquerra social i política el 27 de setembre ha estat la submissió al ritu sagrat del sobiranisme i les suposades esquerres d'ERC i de Romeva, trepitjant en la cursa les diferències ideològiques. Tots dos han regalat a Mas la legitimitat que havia perdut com a principal i programàtic protector dels interessos de les elits financeres i empresarials del país i desamparador de les massives capes de classes mitjanes degradades en comparses i espectadors de la caça política. Potser les rodonetes vermelloses que omplen una de les parets de la cova de Chauvet són en realitat els nostres ulls estupefactes davant del ritu del poder i el pànic de perdre'l.

Jordi Gracia professor i assagista