Turistes per a la Biblioteca de Catalunya ‘invisible’

Entre el 2011 i el 2013 la Biblioteca de Catalunya, cor del sistema del llibre català, va perdre un 24,9% (uns 2,1 milions d'euros) del seu pressupost (6.832.000 euros el 2013) per les retallades de la Generalitat, que li subministra un 98,4% dels ingressos; cert. I així i tot està “molt ben gestionada”, no menys cert; però hauria de “pujar un parell de graons” perquè “té una potencialitat molt més gran que no es reflecteix en l'imaginari col·lectiu del món cultural i ciutadà català”. Amb més recursos, tot això milloraria, esclar, però així i tot se saben poques coses d'aquest espai com a equipament cultural i de serveis i se la veu menys. I aquí és on hauria d'incidir més, pressupostos a part. Això últim es desprèn tàcitament de l'avaluació estratègica que el Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA) ha fet de la institució després d'un any de treball i l'anàlisi dels exercicis del 2011 al 2013.

El quart informe d'aquestes característiques que fa el CoNCA a una gran institució cultural (després dels del MNAC, el Mercat de les Flors i L'Auditori), reconeix que la Biblioteca de Catalunya (BC) és “un equipament molt ordenat i sistemàtic” amb la seva informació, que el procés de digitalització i catalogació dels seus fons és “més que correcte” i que s'ha defensat com ha pogut d'una situació molt desfavorable: ha perdut 10 persones en una plantilla que ara en té 156 i, així i tot, ha seguit oferint servei als 47.231 usuaris que s'han personat a les instal·lacions del carrer del Carme de les 291.349 persones que tenen el carnet de la institució, això sense comptar els 2.839.598 usuaris que han utilitzat l'entitat per Internet. Fins i tot han rebaixat els costos totals d'aquests usuaris presencials: dels 183,16 euros del 2011 als 141,30 euros del 2013 (si es comptabilitzen despeses de presencials i de virtuals, el cost queda en 2,32 euros per persona).

En un context en què “no es pot deixar tan abandonat el sistema cultural català”, com lamenta el president del CoNCA, Carles Duarte, entre les primeres conclusions de l'estudi de 200 pàgines es reclama la necessitat que la BC disposi d'un contracte-programa amb l'Administració que li permeti planificar a mitjà termini i un increment de dotació pressupostària que li faciliti recuperar fons per a adquisicions, que l'informe assenyala com a dèficit perillós: la BC s'alimenta gairebé exclusivament de donacions i del dipòsit legal que rep per llei perquè les adquisicions han passat de ser un 19% de la incorporació de nous fons a no fer-se cap compra en tot el 2013.

L’avaluació aconsella la creació d’un comitè consultiu científic i lamenta que no es faci investigació pròpia, la qual cosa “provoca una visibilitat científica reduïda” de la institució

A partir d'aquí, el CoNCA recomana retocs en l'organització interior de la BC, com la creació d'un comitè consultiu científic que permeti valorar compres i a qui es puguin derivar consultes tècniques, alhora que lamenta que no es faci investigació pròpia, cosa que impedeix activitats d'excel·lència pròpies d'un centre com la BC. Això, en conseqüència, “provoca una visibilitat científica reduïda” de la institució. En aquestes coordenades, es crida l'atenció també de la necessitat que la biblioteca s'impliqui més amb la resta del sector cultural i que busqui sinergies amb equipaments del seu entorn, com el MACBA, el CCCB, la Filmoteca de Catalunya o el Liceu.

Aquest suggeriment acompanya altres “oportunitats de l'entorn” que té la BC i que, segons els experts del CoNCA, hauria de rendibilitzar. Un dels que crida més l'atenció és que la seu de la biblioteca, l'antic Hospital de la Santa Creu, de la ciutat”. Així, s'insta a “aprofitar el potencial turístic de l'edifici amb la venda d'entrades i marxandatge” i declarat bé cultural d'interès nacional, estigui “fora del circuit de la ruta monumental del centre treure més profit de les famoses sales gòtiques, la sala Cervantina o la sala barroca del Via Crucis, on hi ha dipositat ara el "poc aprofitat" fons del Museu del Llibre Frederic Marès.

Precisament, aquesta part del fons de la BC podria ser la base d'una altra recomanació de l'informe: la necessitat d'una sala d'exposició permanent i una altra de gran format per a mostres temporals i que ajudarien a plasmar una altra premissa: incrementar l'autofinançament. Els ingressos per aquesta partida van ser el 2013 de 109.084 euros (un 1,6% del pressupost), un 2% menys que el 2012, lluny dels 150.000 euros que es preveuen ingressar el 2016.

Un expert suggereix incloure a la Biblioteca de Catalunya el projecte de construcció de la Biblioteca Provincial de Barcelona

Coherent amb tot això, el CoNCA demana que es planifiqui amb temps el que pot significar un tomb copernicà per la BC: quedar-se els espais que alliberaran la marxa de la veïna Escola Massana el 2017, si bé, tot i això, no hi ha acord amb l'Ajuntament, titular del centre de disseny. En una altra decisió que podria ser revolucionària, una opinió valenta d'un dels experts consultats pel CoNCA suggereix incloure a la BC el projecte de construcció de la Biblioteca Provincial de Barcelona i convertir la inversió (en bona part del Ministeri de Cultura) en dotació extraordinària perquè la BC faci un salt qualitatiu.

Per tot això, en diverses parts de l'estudi es fixa la necessitat de cert increment de l'equip humà i, sobretot, de certa diversificació de la seva tipologia professional, donant més entrada a experts en temes digitals, pedagògics (també es demana un programa més ampli), en exposicions i en màrqueting i comunicació: en tot 2013 la Biblioteca de Catalunya només va aparèixer quatre vegades en televisió i 13 en premsa; mai internacionalment.