La crisi carcerària dels EUA

Un Barack Obama enfortit pels seus recents triomfs interns i internacionals dirigeix ara la seva mirada a un àmbit que li és proper: el del sistema penal nord-americà, tan innecessàriament repressor com poc eficaç i racialment discriminatori. Els Estats Units suporta la població carcerària més gran del món, més de 2,3 milions de persones. Gairebé 50.000 pateixen presó perpètua.

La causa d'aquesta explosió carcerària en les últimes dècades no és la progressiva gravetat dels delictes comesos. Per contra, la criminalitat violenta ha caigut significativament respecte a les xifres de fa 20 o 30 anys. El seu origen fonamental està en un sistema que imposa penes obligatòries i elevadíssimes, absurdament desproporcionades, a delinqüents menors. I que s'acarnissa especialment en transgressors de raça negra i joves.

Obama proposa un catàleg de mesures (humanitzar el sistema carcerari, incrementar els programes d'ajuda, facilitar la reinserció dels exreclusos) que, en bona part, són més benintencionades que pràctiques. Fer el sistema penal nord-americà menys cruel i més funcional requereix abans de res un canvi de mentalitat dels poders directament implicats i dels mateixos ciutadans, a més de reduir les sentències excessives i atorgar als jutges flexibilitat per adaptar penes i imposar càstigs alternatius a la presó. Es tracta, en última instància, d'inculcar socialment la idea que el mal causat per la massificació carcerària excedeix de molt els seus beneficis.

La reforma és complicada i els poders d'Obama limitats. Jutges i fiscals solen ser càrrecs electes als EUA i la indulgència amb els criminals es considera un risc. Però l'objectiu de la política penal no és la venjança. La progressiva caiguda de la delinqüència ha de servir d'esperó a la Casa Blanca i al Congrés, que en té l'última paraula, per abordar d'una vegada la reforma d'un sistema disfuncional i injust.