El nou rescat no allunya el fantasma del ‘Grexit’

La negociació del tercer rescat financer per Grècia ha obert la caixa de pandora dels tabús europeus. Els Governs dels països de l'euro negocien ara el rescat financer més gran de la seva història. I serà el tercer per a Grècia, després del fracàs dels dos plans anteriors. Però les bases de la negociació han canviat. Si fins ara tot semblava dirigit a preservar la integritat de la unió monetària, ara l'abandonament temporal de l'euro s'ha convertit en arma de negociació.

“L'abandonament de la moneda única és possible. En el futur, la irreversibilitat de la pertinença a l'euro en temps de crisi serà posada en qüestió”, advertien els economistes de Goldman Sachs en un informe aquesta mateixa setmana.

El ministre de Finances alemany, Wolfgang Schaüble, ha estat l'encarregat de posar sobre la taula una possibilitat que fins ara semblava absolutament descartada. Quan la pressió dels mercats s'estenia el 2011 i 2012 sobre els països de la perifèria europea, les autoritats comunitàries combatien els dubtes sobre el futur de la moneda única garantint que no hi havia marxa enrere en la unió monetària. Aquella defensa va donar lloc al famós “faré el que calgui per salvar l'euro” del president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, el juliol del 2012, i a l'engegada d'una bateria de mesures per evitar el contagi financer, que ara s'han demostrat reeixides.

“El concepte de Grexit ha guanyat legitimitat com a via per reconciliar que el deute de Grècia s'ha disparat i l'evidència que necessita un quitament, un tipus de reestructuració que no està permesa sota el Tractat de Maastricht”, explicava l'Institut de Finances Internacionals (IIF), el lobby dels grans bancs privats del món, en la seva nota setmanal a associats.

El nou programa que negocia Atenes amb la resta dels socis tampoc hi ajuda. “L'ajust fiscal és massa pronunciat tenint en compte que Grècia encara es troba atrapada en una forta recessió econòmica. Aquesta política possiblement tingui un efecte contractiu i farà encara més difícil aconseguir els objectius fiscals acordats amb els creditors”, assegura Diego Iscaro, economista sènior de la consultora de riscos IHS a Londres.

Això després que el PIB grec s'hagi reduït un 30% en aquesta crisi, segons càlculs de l'economista cap de Nomura, Richard Koo, un descens equiparable al que va patir els Estats Units a la Gran Depressió. Per això, diu Koo, les autoritats europees s'equivoquen a insistir en les mateixes receptes que van provocar semblant contracció. “Estan basades en l'assumpció irreal que les reformes estructurals poden donar un impuls immediat al PIB”, assegura.

Augment del deute

En aquestes condicions, adverteix per correu electrònic Charles Wyplosz, professor d'Economia Internacional a l'Institut Universitari d'Estudis Internacionals a Ginebra, Grècia serà incapaç de recuperar l'accés als mercats, objectiu últim del programa de rescat. Wyplosz fa números i sosté que el nou programa augmentarà el deute existent un 25% més fins a superar el 200% del PIB. I tant l'FMI com el mateix BCE aquesta setmana han assegurat que el deute hel·lè no és sostenible.

Legalment, ni les autoritats europees ni el Fons Monetari poden acceptar un quitament dels seus deutes. Només poden aprovar mesures per reestructurar els préstecs i fer el seu pagament més fàcil per a Atenes. Però molts experts creuen que aquesta mesura és insuficient. Grècia ja gaudeix d'un període de carència de 10 anys, durant els quals només paga interessos i no el gruix principal del préstec. Però l'FMI considera que aquesta mesura és insuficient i proposa estendre el període de gràcia fins als 30 anys.

La pilota és ara a la teulada de Grècia, sosté des de Milà Marco Valli, economista en cap per Europa d'Unicredit. “Però fins i tot si el Govern d'Atenes aplica un programa en què ha dit que no creu, les perspectives de creixement són incertes, i si l'economia no respon serà impossible que Grècia segueixi a l'euro”, remata.