Mas imposa la seva ruta

Artur Mas s'ha sortit amb la seva finalment. L'acord per concórrer a les eleccions del 27-S amb una llista unitària del sobiranisme s'acosta molt al full de ruta que va traçar el 25 de novembre, després de la consulta del 9-N. Amb aquesta proposta, Mas llançava un tot a la més baixa en què arriscava molt però que, si li sortís bé, li havia de permetre salvar-se, refundar el partit i deixar enrere el llast que suposa una molt discutible gestió de govern i els escàndols de corrupció que afecten el partit i el seu fundador, Jordi Pujol. El primer pas està fet; el segon, la refundació, serà abordat aquest mateix cap de setmana. Encara que de manera agònica i sense bleix, el president ha aconseguit tirar endavant la seva estratègia a costa d'absorbir tot el que es mou al seu voltant i d'abocar la política catalana a cotes d'inestabilitat mai conegudes.

La proposta de llista unitària va deixar tocats durant mesos els seus socis i alhora rivals d'Esquerra Republicana, que finalment han resultat ser els grans perdedors de l'envit. D'acariciar la idea del sorpasso –en algunes enquestes ERC va arribar a superar CiU– ha passat a diluir-se en una candidatura que tindrà com a principal beneficiari Artur Mas. El fet que el president figuri en quart lloc, seguit d'Oriol Junqueras, és només una qüestió de cosmètica electoral, ja que el que explica és que l'acord inclou el compromís que Mas sigui investit president, si guanyen les eleccions, al capdavant d'un Govern de coalició.

Tant en la llista com en el futur Govern, l'acord petrifica un repartiment de poder del 60% per a Convergència i del 40% per a Esquerra, cosa que per als republicans representa l'abraçada de l'ós que tant temien. Només la CUP ha tingut la intel·ligència de sortir del cercle envolupant amb què Mas pretén salvar-se a costa dels altres.

L'acord permet també a Mas capitalitzar bona part de les energies mobilitzades per les entitats, els principals dirigents de les quals s'integren a la llista. I en el súmmum del tacticisme, s'ha triat per encapçalar-la a Raúl Romeva, un exeurodiputat d'Iniciativa per Catalunya. Amb aquesta maniobra el sobiranisme tracta de neutralitzar l'embranzida que, segons les enquestes, tindria a Catalunya una candidatura de confluència entre Podem, Iniciativa i altres forces d'esquerres.

Que finalment hagi aconseguit imposar la seva estratègia no significa que sigui menys insensata. Al contrari. Porta la política catalana i espanyola a un escenari d'incertesa molt perillós. En aquests mesos de pugna subterrània per l'hegemonia interna, el sobiranisme ha mostrat la seva extrema debilitat com a projecte polític, amb grans dosis d'improvisació i ocurrències com la de concórrer a les eleccions amb una llista sense polítics. En l'últim moment ha salvat els mobles, però els catalans es veuen ara abocats a una dinàmica perillosa de divisió social. La pretensió d'emprendre una via unilateral de “desconnexió” de l'Estat si la llista sobiranista guanya les eleccions obre inquietants perspectives. Però els electors no han d'oblidar que hi ha altres actors, amb altres propostes, i que el que es decideix, en primer terme, és la continuïtat o no de Mas al capdavant del Govern.