No hi ha diners per al Nepal

Aquest any les pluges monsòniques estan arribant al Nepal com les ajudes internacionals: molt a poc a poc. La primera notícia és bona per als nepalesos, perquè uns monsons forts serien la gota que fa vessar el got per als vuit milions de persones afectades pels dos terratrèmols del 25 d'abril i 12 de maig. Però la segona és molt preocupant, ja que gairebé tres mesos després de la tragèdia, els diners encara no han arribat. Dels 5.000 milions de dòlars (4.570 milions d'euros) que va calcular la comunitat internacional que es necessitarien per reconstruir el Nepal, només s'han compromès 423 milions i han arribat a destinació 92 milions.

A Bhaktapur, un dels tres districtes de Katmandú, es poden comprovar els efectes dels sismes com si haguessin passat abans-d'ahir. Han netejat una mica els carrers i han apilat la runa, però no s'ha començat a reconstruir ni un habitatge, ni una de les dotzenes de temples d'aquesta ciutat cultural, que va ser capital del regne entre els segles XII i XV, i que és visitada cada any per desenes de milers de turistes.

La plaça Durbar, el centre neuràlgic d'aquest districte on vivien més de 100.000 persones, és com un malson comparat amb els somnis que representava fa tot just tres mesos. Només el Palau de les 55 finestres (que va ser residència del rei del Nepal) es manté gairebé sencer; això sí, apuntalat perquè no caigui a terra. Al voltant de la plaça, desenes d'habitatges destruïts i sense esperança d'iniciar-ne la reconstrucció fins que passin els monsons, com a mínim. Segons els càlculs més optimistes, la recuperació no haurà conclòs fins d'aquí a cinc anys.

El dimecres 15, el Govern nepalès va aprovar els pressupostos per als propers 12 mesos, per un total de 8.190 milions de dòlars, dels quals 1.000 milions estaran destinats a la reconstrucció d'un país devastat. Unes xifres que gairebé no es creu ningú i que contrasten amb els 300.000 habitatges destruïts, els vuit milions de persones afectades sobre una població de 20 milions o els 2,8 milions de nepalesos que han quedat sense sostre i necessiten ajuda humanitària.

Abans dels terratrèmols, cap a l'abril i el maig, el 40% de la població del Nepal ja vivia per sota del llindar de pobresa. Tenien molt poc, però ara ho han perdut tot; fins i tot l'esperança. Ja han plorat els 8.792 morts pels terratrèmols i segueixen cuidant els 22.511 ferits i no saben com se'n sortiran.

Qui sí que es mostra optimista és Haider W. Yaqub, director regional de l'ONG Plan Internacional, que s'ha desplaçat des de Bangkok fins a Katmandú per dirigir les operacions de resposta d'emergència. “És veritat que el Govern del Nepal no ha respost bé”, explica, “però ens estem trobant amb una magnífica resposta de la societat civil, que s'ha mobilitzat davant de la tragèdia”.

Problemes urgents

Amb un pressupost de 16 milions de dòlars (14,6 milions d'euros), la majoria procedent de donants privats, Plan Internacional intenta abordar els problemes més urgents de la població: refugis per a les pluges, aliments, i educació i protecció per als nens. “La situació va millorant molt a poc a poc” afegeix Haider. “S'ha aconseguit una gran cooperació entre ONG internacionals i locals i estem intentant assegurar la supervivència durant l'època de pluges, amb recursos financers que lliurem directament a les famílies més desfavorides”.

El problema és la pluja. Cada matí, els nepalesos miren al cel i, fins ara, els monsons estan sent clements amb una població massa castigada per les catàstrofes. Ja ha passat un mes i, encara que plou, els refugis van aguantant i els nens poden anar a l'escola, l'únic lloc on se senten segurs i que els permet oblidar la terrible tragèdia que van viure.

El que es troba a faltar és un pla. Hi ha bona voluntat, però l'Administració no sembla preparada per encarar el problema, i les ajudes internacionals no arribaran fins que no hi hagi un programa detallat de reconstrucció. És una espècie de cercle viciós en què sense programa no hi ha fons i sense fons no hi ha programa.