El comerç grec ja només accepta efectiu

Quantitats inèdites d'efectiu en circulació –malgrat l'emissió de gairebé mig milió de targetes de crèdit des que va començar el corralito– i anomalies en el subministrament i la distribució de productes són dos dels efectes més acusats del tancament dels bancs grecs, que avui entra en el seu catorzè dia. Segons fonts bancàries, i malgrat el límit diari de 60 euros per persona –o 120 euros per setmana per als jubilats–, els grecs treuen diàriament dels caixers entre 80 i 100 milions d'euros, cosa que ha disparat el volum en circulació. A més, la implantació dels controls ha coincidit amb el pagament de salaris, nòmines i rebuts.

Després de 13 dies de corralito, molts comerços i negocis ja operen només amb diners en efectiu. La propietària d'una farmàcia al centre d'Atenes explica, després de demanar l'anonimat, que ha limitat el cobrament mitjançant targeta a medicaments cars; la resta, d'un raspall de dents a un antiàcid, s'ha de fer en efectiu. “És clar que podríem seguir acceptant targetes, però mentre els bancs segueixin tancats no podem disposar dels diners per pagar proveïdors, així que cobrament i pagament es fa en efectiu”, explica.

“Podríem acceptar targetes, però amb els bancs tancats no podríem pagar proveïdors”

La dona assegura que hi ha prou fàrmacs. “No hi ha ni més ni menys escassetat que durant aquests últims anys; falta algun producte, però res més. Per llei, les filials locals de les companyies farmacèutiques estan obligades a tenir un estoc per a 90 dies”, subratlla, encara que reconeix que si continua el corralito –prorrogat fins divendres que ve–, els productes més comuns escassejaran aviat.

Sobre la resta de productes d'ús quotidià, no hi ha alarma. Les reserves de cafè són suficients. És un dels productes que vénen de l'estranger i que més consumeixen els grecs. De moment, el corralito no ho ha fet escassejar malgrat la impossibilitat de fer pagaments a l'estranger. “L'empresa matriu ens ha dit que tenim reserves per a tres o quatre mesos”, explica el Theodoros, que regenta una franquícia cafetera.

Dins de les excepcions al control de capital hi ha el pagament a proveïdors estrangers per importar productes bàsics com medicaments –“una excepció teòrica”, lamenta la farmacèutica, “nosaltres no hem aconseguit fer-ho”– o aliments, però des de la Federació d'Empreses de Grècia (SEV) es queixen que el procediment és “ineficient i tediós”. “Durant el tancament bancari a Xipre funcionava un sistema similar, però era més flexible i delegava moltes autoritzacions als mateixos bancs”, diu Mijalis Masurakis, economista en cap de la SEV.

Quitació de dipòsits

“Nosaltres no hem patit contratemps perquè tenim reserves almenys fins a final de mes i la majoria dels productes frescos els comprem a Grècia”, assegura un representant d'una gran cadena de supermercats. “Però tampoc podem fer càlculs exactes perquè els grecs estan comprant aliments com bojos, com si es preparessin per a una guerra”, afegeix. De fet, mentre el comerç ha caigut entorn d'un 70%, les vendes d'alimentació i gasolina han experimentat una pujada del 20%.

L'exigència de pagament només en efectiu es deriva de la por per part de no pocs empresaris que hi hagi una quitació de dipòsits com va passar a Xipre –malgrat que el Govern ho desmenteix– i de la falta de costum dels grecs a l'hora d'utilitzar la banca electrònica o les targetes bancàries. “Estem a la cua d'Europa en l'ús del pagament electrònic. A Grècia només el 18% dels ingressos de les empreses arriben per mitjans telemàtics, mentre que en altres països és del 40% al 45%”, apunta Masurakis.

Per part dels consumidors, els principals dubtes del corralito es refereixen a l'escassetat d'alguns productes importats i als dipòsits bancaris, expliquen des de la Federació General de Consumidors de Grècia (INKA, en les seves sigles gregues). “No parlem en cap cas de falta de productes bàsics”, explica Iorgos Lejuritis, president de l'INKA. “Rebem centenars de correus al dia, i una mitjana de 50 trucades; i molts pregunten per si hi haurà quitació de dipòsits”.