Les fosses obertes de Srebrenica

En el vintè aniversari del genocidi de Srebrenica, el veto de Rússia a anomenar-ho així en la resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides que recorda els 8.000 homes musulmans tirotejats per les tropes sèrbies, ha mostrat que la ferida segueix oberta. Igual que les fosses (més de 600 repartides pel territori de Bòsnia i Hercegovina) en què continuen apareixent restes. De vegades és un tors, d'altres un crani. Amb mala sort, un petit os, perquè no totes les 6.241 víctimes enterrades fins avui conserven el cos sencer.

Aquest dissabte la cerimònia anual d'inhumació serà diferent. No només hi ha 136 fèretres més esperant sepultura al cementiri de Potocari, a 6 quilòmetres de Srebrenica. Dues dècades després de la pitjor atrocitat comesa a Europa des de la Segona Guerra Mundial –gairebé una terrible frase feta a hores d'ara– s'espera l'expresident nord-americà Bill Clinton.

La tragèdia va tenir lloc durant la seva administració i va ser qualificada de genocidi el 2007 pel Tribunal Internacional de Justícia de la mateixa ONU. Sota aquest càrrec, així com els de crims de guerra i contra la humanitat, han estat condemnades fins avui 14 persones pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII). Per la seva banda, la justícia bosniana ha sentenciat 23 persones pels fets. Tanmateix, amb els processos encara en marxa contra Radovan Karadzic i Ratko Mladic, ideòleg i executor, presumptament, del crim, Moscou –aliat serbi– sosté que genocidi és un terme "poc constructiu". Segons Vitali Txurkin, el seu ambaixador davant l'ONU, "resulta políticament esbiaixat i augmentaria les tensions ètniques a Bòsnia". Belgrad, per la seva banda, prefereix esmentar "la comissió de greus crims".

"Per respectar el passat cal anomenar genocidi al que va passar a Srebrenica. Per edificar el futur, cal parlar amb una sola veu quan sigui negat", va dir, per contra, Serge Brammertz, fiscal en cap del TPII davant les Nacions Unides, l'1 de juliol passat. En la guerra de Bòsnia (1992-1995) hi van morir unes 100.000 persones i prop de 2 milions es van convertir en refugiats. L'ideal de la Gran Sèrbia, un Estat lliure d'altres ètnies patrocinat per l'expresident mort Milosevic, no va aparèixer de sobte. És més, va planar en les llargues converses mantingudes amb ell per representants de la comunitat internacional. "Es parlava d'evitar el vessament de sang formant corredors humanitaris per expulsar una comunitat sencera d'una zona concreta; una neteja ètnica inacceptable", ha recordat aquests dies a Holanda Carl Bildt, enviat de la UE a l'antiga Iugoslàvia el 1995.

Sospites sobre l'actuació d'Occident

L'actitud prova l'aparent fortalesa moral exhibida per la coalició internacional que després doblegaria Milosevic, però documents desclassificats fa poc pels Estats Units ofereixen també una altra lectura. Suggereixen que França, el Regne Unit i Washington "estaven disposats a cedir Srebrenica, considerada impossible de protegir, per poder dibuixar un mapa de partició del territori acceptable per Belgrad". Això tot i saber que Mladic havia declarat que "faria desaparèixer els musulmans bosnians". I que Karadzic va advertir que "la sang correria a raig". Tots dos consideraven criminals de guerra tots els homes bosnians en edat militar. Una vegada dins de la ciutat, van debilitar els cascos blaus holandesos. No tenien suport aeri, però tampoc es van oposar a la fatídica separació entre homes i dones abans de l'execució.

Florence Hartmann, portaveu de la fiscalia del TPII fins al 2008, ha investigat a fons la nova documentació i acaba de presentar Le sang de la Realpolitik: l'affaire Srebrenica. En el llibre assegura que "França i el Regne Unit, amb majoria de cascos blaus a Bòsnia la primavera del 1995, van amenaçar de retirar-se si no hi havia un acord de pau. Washington s'hauria vist obligat a enviar 20.000 soldats al lloc. Una cosa que no desitjava". A parer seu, "ningú podia imaginar l'horror posterior, però la vila va ser sacrificada". Al final, els acords de pau de Dayton (1995) van crear a Bòsnia una República sèrbia, que inclou Srebrenica, i una Federació croata. Dues comunitats separades amb llibres d'història diferents i de difícil reconciliació.

"Srebrenica ens ha de fer reflexionar sobre nosaltres mateixos per entendre que un genocidi no és una cosa llunyana en el temps, com l'Holocaust, o propi de llocs remots, com a Ruanda. Pot passar molt a la vora i aquí hi ha avui la tenebrosa ombra de l'EI a Síria, i la de Boko Haram", assenyalen fonts de l'Institut Holandès de Relacions Internacionals Clingendael.