Els grecs treballen 671 hores més l’any que els alemanys, segons l’OCDE

Quins són els països en què es treballen més hores? El primer que cal dir és que no hi ha dades homogènies sobre aquest tema. L'organisme que té una base de dades més àmplia i que fa càlculs més exactes per a un nombre més elevat de països és l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), que ha publicat aquest dijous les xifres corresponents al 2014. Amb múltiples excepcions, les xifres indiquen que el país europeu on es treballen més hores és Grècia i el que menys, Alemanya. La diferència entre els dos: 671 hores, gairebé un 50%. En el conjunt dels països industrialitzats, Mèxic lidera la classificació, amb una jornada de 2.228 hores anuals.

La mateixa OCDE adverteix que les fonts i els mètodes de càlcul són dispars, de manera que les seves xifres serveixen més per mesurar l'evolució al llarg del temps que no pas per comparar diferents països per a un any concret. El seu càlcul es refereix al total d'hores treballades en un any, segons les dades de comptabilitat nacional, dividides pel nombre mitjà de persones amb feina.

Hi ha un punt important a tenir en compte: es consideren tant els treballadors fixos a temps complet com els temporals i els treballadors a temps parcial. D'aquesta manera, països com Holanda o Alemanya, amb alts nivells d'ocupació a temps parcial, tenen un menor nombre d'hores per empleat que d'altres on l'ocupació a temps parcial està poc estesa, com és el cas de Grècia. La composició sectorial de l'economia o la dotació de capital influeixen en les jornades i en la seva productivitat.

Tenint en compte totes aquestes excepcions, les xifres d'horari laboral mostren com en països com Alemanya les hores de feina per treballador s'han anat reduint notablement en les últimes dues dècades, mentre que a Grècia ho han fet molt a pesar que Grècia té la taxa d'atur més alta d'Europa.

Mèxic, al capdavant

La classificació, circumscrita als països de l'OCDE, l'encapçala Mèxic, amb un total de 2.228 hores l'any per treballador. El següent país de la llista és Costa Rica, amb 2.216 hores i el tercer país llatinoamericà pertanyent a l'OCDE, Xile, se situa també entre els primers llocs, encara que per primera vegada la seva jornada mitjana anual cau per sota de les 2.000 hores. Per tant, sempre amb la precaució necessària, les xifres caracteritzen Llatinoamèrica com una regió amb països de llargues jornades laborals, però una productivitat relativament baixa per hora treballada.

El primer país europeu de la llista és Grècia, amb una jornada laboral de 2.042 hores anuals per treballador. Grècia és el país europeu amb una taxa d'atur més elevada, del 26,6% el 2014, segons les dades harmonitzades de l'OCDE. La crisi econòmica ha colpejat durament el país, que s'ha endeutat per sobre de les seves possibilitats. Grècia ja ha rebut diners de dos rescats per part dels seus socis europeus i del Fons Monetari Internacional (FMI) i acaba de sol·licitar un tercer rescat, mentre que al país s'ha instal·lat un corralito financer i els dipositants només poden treure dels bancs 60 euros al dia.

Així doncs, a Grècia conviuen unes jornades laborals extenses, una alta taxa d'atur i una baixa productivitat. Només un 11% de la població té feina a temps parcial (entenent com a tal la de menys de 30 hores setmanals en l'ocupació principal, segons el criteri de l'OCDE), la qual cosa també contribueix a elevar el nombre mitjà d'hores anuals per treballador. D'ells, a més, més de dos terços treballen a temps parcial perquè no troben feina a temps complet, la major proporció de tota l'OCDE.

Jornades laborals més curtes

A l'altre extrem, els països en què es treballa menys hores l'any són principalment els del centre i el nord d'Europa. A cinc països es treballa menys de 1.500 hores l'any de mitjana: França, Dinamarca, Noruega, Holanda i Alemanya. Són països amb alta productivitat, amb més presència de la indústria en l'economia. Així, el PIB per habitant d'aquests països on la mitjana d'hores treballades és baixa és molt superior al d'aquells on es treballen més hores. És a dir, treballen menys i són més rics (tenen una renda més alta). La productivitat és la clau, però també el fet que hi hagi més persones treballant, encara que ho facin menys hores, un millor repartiment del treball, per dir-ho així.

Un factor que rebaixa el sou mitjà d'aquests països és que estan molt esteses les feines a temps parcial. A Holanda, la proporció és del 38,5% i a Alemanya, del 22,3%, encara que aquest factor juga menys a França (14,2%).

De tots aquests països, on el nombre d'hores treballades de mitjana és més baix, Alemanya és on es treballen menys hores, amb només 1.371 hores. La xifra de Grècia és gairebé un 50% superior. La diferent composició sectorial de l'economia (a Grècia hi ha més treballadors d'hostaleria i sector serveis i a Alemanya, de la indústria), la diferent productivitat, el major pes dels empleats a temps parcial (incloses les minifeines alemanyes, compatibles amb ajudes socials) es troben entre els factors diferencials. A Alemanya, la taxa d'atur és del 5% (enfront del 26,6% de Grècia), la qual cosa suposa gairebé la plena ocupació. Fins i tot en el més agut de la crisi, a Alemanya es van destruir menys llocs de treball en part perquè les empreses van tenir ajudes per reduir la jornada laboral en lloc d'acomiadar.

La jornada laboral espanyola se situa per sota de la mitjana de l'OCDE. És de 1.689 hores, davant de les 1.770 de mitjana dels països industrialitzats.