Amors de Kafka

Amb motiu del centenari de la publicació de La metamorfosi, o La transformació (1915), de Kafka, les llibreries es van omplint de publicacions relatives a aquest autor. Les que són d’ordre interpretatiu, quan són bones, són de difícil lectura —Kafka no és gairebé mai de lectura complicada—, i les que són d’ordre autobiogràfic solen ser aproximacions hagiogràfiques, esotèriques, judaïtzants, anticapitalistes i, tot sovint, banals. És un fet que, en el cas de Kafka, hi ha un rar paral·lelisme entre l’home i l’obra, de manera que el justíssim adjectiu que s’ha derivat de les seves novel·les, kafkià, val tant per a una part de la seva obra com per a la seva persona: solter empedreït, advocat en una companyia d’assegurances, molt amic dels seus amics, malavingut amb el seu pare —que potser era una bona persona—, molt pròxim a la seva germana petita, Ottla, sionista de darrera hora, poc llegit, i incomprès quan va ser llegit, pels seus contemporanis, prim, tuberculós als darrers anys de la seva vida, maniàtic del soroll, i, per damunt de tot, empès quasi patològicament a escriure: aviat tindrem cosa inèdita seva, perquè l’Estat d’Israel s’ha apropiat d’uns manuscrits que la filla de la secretària de Max Brod —el marmessor de Kafka— s’anava venent a preu d’or amb una barra que espanta més que Gregor Samsa.

Nahum Glatzer ha publicat ara en castellà un llibre que narra els amors que va tenir Kafka al llarg de la seva escassa vida: Los amores de Franz Kafka, traducció de Roberto Vivero i Pilar Moure (Barcelona, Subsuelo, 2015). Gràcies als Diaris de l’autor, i gràcies al fet que molts amics seus van sobreviure’l —encara que pocs van sobreviure a l’holocaust—, posseïm clarícies de les dones que van passar per la vida de Kafka, sense quedar-s’hi mai, fins la darrera. L’escriptor va estrenar-se amb les prostitutes de Praga i de Viena, cosa habitual en aquell temps, en què les putes gaudien fins i tot d’un cert prestigi moral: vegeu com en parla Rilke en diversos punts de la seva obra, en especial als Quaderns de Malte.

Cap el 1911 va conèixer Jitzák Löwy, jueu oriental que recorria ciutats centreeuropees amb presència de població jueva, com Praga, fent pantomimes i comèdies tirant a tronades. Kafka, en freqüentar les sessions de Löwy, va conèixer dues dones: Flora Klug i Mania Tschissik. Sabem poques coses de la primera, i de la segona només que a Kafka li produïa un plaer molt especial pronunciar el seu nom: surt a les primeres línies dels seus Diaris.

Després vindrien els amors madurs (?): Felice Bauer, noia lletjota de Berlín que, quan la va conèixer, Kafka va confondre amb la minyona de la casa, i Grete Bloch, que va viatjar a Praga per mirar de posar ordre en la tempestuosa relació entre Felice i Kafka, però va acabar tenint amors amb l’escriptor, dels quals, comenten alguns biògrafs, va quedar prenyada d’un fill kafkià que va morir abans que el seu pare. El 1919 va conèixer Julie Wohryzek a la pensió Stüdl, a Schelesen, que no es troba al Tirol, com diu el llibre d’avui, sinó a Bohèmia. La relació tampoc no va durar. Va ser molt més fructífera —intel·lectualment, sobretot— la que va tenir amb la seva primera traductora al txec, Milena Jesenská, cristiana; i va tenir la més tendra, neta i tranquil·la relació amb l’última noia de qui es va enamorar, Dora Dymant, filla d’un assistent de rabí que no va atorgar la seva benedicció al matrimoni de la filla i l’escriptor quan, de fet, ja no calia. Franz i Dora van viure junts, a Berlín, els pitjors mesos de la gran inflació de 1923-1924, i després Dora va acompanyar Franz en la malaltia i en la mort, al sanatori de Kierling, prop de Viena, on Kafka va desaparèixer de debò, i no metafòricament.

Aquest és el llibre més objectiu que he llegit i el més agut en l’anàlisi de la rara pulsió amorosa de Kafka amb les dones, que, als seus llibres, solen aparèixer com un destorb, si no com dones d’actituds insanes i venals. El llibre es completa amb dos assaigs brillantíssims sobre els avatars de la publicació de les cartes de Kafka i sobre els fonaments del seu judaisme, un dels millors textos que s’han vist sobre el tema, a banda les pàgines de Walter Benjamin. Per als amants de Kafka, serà llibre de lectura profitosa i grata.