La bellesa de la deformitat

Impressionant i alliçonadora va resultar la peça Fuck-in-progress, l'últim espectacle que el ballarí i coreògraf Jordi Cortés ha creat per a la seva companyia de dansa integrada, l'Associació Kiakahart. Entre els seus vuit intèrprets hi ha un ballarí sense cames, Jaume Girbau, una ballarina amb una cama artificial, Miriam Aguilera, i un ballarí invident, Joan Casaoliva. Els tres aconsegueixen que, a través de l'erotisme, la sensualitat i el fetitxisme, els seus cossos prenguin una dimensió bella i expressiva. Cortés aconsegueix demostrar que les incapacitats físiques no són un impediment a l'hora de ballar i mostrar sentiments. La manera amb què es relacionen amb la resta dels intèrprets, Mercedes Recacha, Annabel Castan, Rita Noutel, Raül Perales, Glòria José i el propi Jordi Cortés, és d'una gran complicitat. Aquest espectacle es pot veure avui a la Sala Pina Bausch del Mercat de les Flors.

Fuck-in-progress és una obra de dansa teatre que destil·la una intensitat que manté l'espectador absort, que no pot deixar de parar esment al que passa a l'escenari. L'humor, la crueltat i la sinceritat envolten els cossos d'uns éssers que expressen les seves experiències sensuals a través de la paraula. Un interessant collage musical, que abraça des de la música clàssica a la de cabaret, passant per la música pop, il·lustra aquest interessant muntatge.

Al llarg dels 75 minuts que dura l'obra abunden els fragments hipnòtics, com per exemple el moment en què la ballarina Miriam Aguilera es desprèn de la pròtesi de la cama i inicia un expressiu pas a dos amb Jordi Cortés. És magnífica l'agilitat i destresa que exhibeix aquesta ballarina a la seva interpretació. També resulta sorprenent el dinamisme del cos de Jaume Girbau, l'home sense cames. El més interessant de Fuck-in-progress és que el seu director, Jordi Cortés, crea amb els seus ballarins un vocabulari gestual agosarat i sense límits, que el situa al servei d'idees atrevides, de manera que aconsegueix que el públic vegi la feina de l'Associació Kiakahart amb normalitat i no com una experiència curiosa.