Armengol presenta el seu programa obert per a l’esquerra diversa

Els progressistes presidiran les Balears, per tercera vegada en nou legislatures, des del 1983, però en aquesta ocasió, la socialista Francina Armengol (Inca, 1971) formularà avui, en la sessió d'investidura davant el Parlament, una aposta “nítidament d'esquerres”, oberta i amb intenció de consens social, segons les seves paraules.

El PSOE (15 diputats) va liderar, com farà ara, els dos anteriors governs de pacte progressista (amb Francesc Antich en dues ocasions, el 1999 i 2007) i ara té el suport clau dels socis ecosobiranistes de MÉS (9 escons) i el suport exterior dels emergents de Podem (10) parlamentaris.

La primera dona que amb tota seguretat presidirà les Balears –té 34 vots dels 59 diputats– no serà deutora política de la dreta; ja no existeix en la Cambra el soci frontissa imprescindible que va ser Unió Mallorquina (UM), aliat del PP i de l'esquerra, alternativament.

Després del 24-M, arriba l'esquerra en tots els punts clau i el PP pateix la seva crisi política més greu, amb menys diputats que mai (20) i sense quotes institucionals significatives. C's amb dos escons i els tres del PI (ex-PP i ex-UM) no serveixen per alçar la dreta. El PP, la llista més votada en moltes urnes, serà escombrada pels pactes de nova majoria, “de perdedors” o “del caos”, segons l'expresident José Ramón Bauzá.

L'exlíder Bauzá, que ha dimitit i ha estat vetat pels seus propis companys del PP, no debatrà amb Francina Armengol i ja prepara la seva sortida cap al Senat, amb una dels places que corresponen a les Balears; l'altra serà –altre cop– per l'expresident socialista Antich.

Amb diferents fórmules d'aliances en els consells de cada illa, la Mesa del Parlament i els ajuntaments de més pes, el PSOE, MÉS i Podem ( Guanyem-Podem a Eivissa, Ara Maó a Menorca) s'han tancat les complexes aliances amb un ventall de fórmules, una geometria de pactes variable.

En el Govern balear, PSOE i MÉS es repartiran les 10 carteres; el Parlament el lidera Podem; l’Ajuntament de Palma és, de moment, tripartit i tindrà dos alcaldes, ara un socialista, José Hila i el 2017, el nacionalista Toni Noguera.

Una de les deu possibles conselleres del Govern PSOE-MÉS –de la quota de Més per Menorca– pot ser l'escriptora Esperança Camps, periodista que era de RTVV, Ràdio 9 i Canal 9, tancada pel PP. Camps ha estat una cronista en directe de la desfeta.

Camps és de Ciutadella i viu a València des de fa anys. Ha retratat la desfeta de la ràdio pública i les trames de corrupció, en llibres propis i corals, amb altres escriptores i companyes de feina. A la xarxa és @deshabitat. Al diari Menorca parlen d'ella per a la Conselleria de Transparència lligada a Cultura.

La presidència del Consell de Mallorca és per a Miquel Ensenyat de MÉS ­–en un govern tripartit–, sense ser la força més votada. En el Consell d’Eivissa, PSOE i Podem comparteixen programa i un socialista, Vicent Torres, encapçalarà l’Executiu, encara que falta la confirmació de les bases del partit d’Iglesias.

El procés negociador més dilatat i amb més tensió ha succeït a Menorca: la nacionalista de MÉS Maite Salord serà la presidenta, amb el suport de Podem i el vot del PSOE, que va ser la llista més votada, que passarà a l'oposició en protesta pel que considera una pinça d'ecosobiranistes i emergents. Els nacionalistes dominaran Ciutadella, Maó i el Consell.

En el Consell de Formentera és hegemònic el partit transversal d'esquerres Gent per Formentera (GxF), aliat dels socialistes, que lidera Jaume Ferrer, president insular. La seva diputada de Formentera és Silvia Tur de GxF i votarà Francina Armengol.