El més urgent ara és no perdre els nervis

Ara, la tasca més urgent de l'eurozona és doble: no precipitar-se pel que fa a Grècia i establir tanques protectores per a l'euro. No precipitar-se suposa prendre's de debò el greu desafiament que representa la sobtada insubordinació d'Alexis Tsipras i la celebració d'un referèndum a la contra. Significa no posar draps calents a la ferida; entendre que el repte és el que sembla i de cap manera més suau; assumir que aquest és el pitjor revés per a la millor criatura d'Europa des de la seva fundació el 1957.

Implica, en concret, actuar racionalment en defensa del propi interès, no vindicar cap orgull ferit. Evitar qualsevol deix de venjança. No agreujar el que ja és per si sol massa greu. Així, el fons de rescat (el Mecanisme d'Estabilitat Financera), creditor de 131.000 milions d'euros, encara que pugui, no els ha de considerar de cap manera immediatament en situació d'impagament (default) en el moment en què Atenes sigui declarada en suspensió de pagaments per l'FMI, cosa que convertiria automàticament l'economia hel·lènica en un pària internacional. I el Banc Central Europeu (BCE) no està obligat a tallar de soca-arrel tota liquiditat d'emergència als bancs grecs, cosa que els enviaria immediatament a la fallida: li exigiran, amb certa lògica, els seus falcons. Però pot modular la seva resposta: sense paralitzar el subministrament, imposar-li límits. No hauria de ser el BCE qui desconnectés l'equip del sèrum al malalt, per més que ell s'esforci a desnonar-se.

Per què? Per sentit de la ponderació, per no fer passos irreversibles, per no alienar-se en bloc a l'opinió pública grega. Perquè en un escenari tan polític com el d'una convocatòria de referèndum de repudi, pot passar de tot. Gairebé tot, dolent. Però també pot haver-hi reaccions positives imprevistes, com la negativa de la ciutadania hel·lènica a seguir pel pendent de l'abisme, sobretot si en les properes hores es produeix un corralito, la sequera total de liquiditat monetària. Es tracta de no impossibilitar un –encara que tardà– retorn del Govern de Syriza a la racionalitat de la negociació i la solució pactada. I de no empènyer els ciutadans, àmpliament partidaris del pacte i de quedar-se a l'euro (més d'un 70%) a les urpes dels més extremistes.

Al mateix temps, cal afanyar-se a establir tanques protectores dels països perifèrics de l'euro. Per evitar que l'inevitable contagi (pujaran les primes de risc) sigui letal. Hi ha almenys dues eines clau. La liquiditat infinita del BCE. I la fermesa política del Consell Europeu, que s'ha de traduir a accelerar la major integració econòmica de la unió monetària. Com proposa l'informe dels cinc presidents, titulat Realitzar la Unió Econòmica i Monetària Europea.