L’anunci del referèndum provoca dures crítiques de l’oposició grega

La polarització que s'advertia durant els últims dies en la societat grega, amb dos fronts ben diferenciats –un en contra de l'austeritat i les exigències dels creditors, l'altre a favor de l'euro a qualsevol preu– s'ha convertit en cisma, del Parlament al carrer i viceversa, després de la decisió del primer ministre, Alexis Tsipras, de convocar un referèndum sobre l'última proposta dels socis per tancar la crisi, que el cap del Govern considera un “ultimàtum”.

La crítica sessió parlamentària que aquest dissabte va debatre la pertinència de la consulta –finalment va ser aprovada per 178 vots a favor, 129 en contra i cap abstenció– va ser un pandemònium d'acusacions durant un debat hiperbòlic i dramàtic. Amb l'excepció dels comunistes, instal·lats en un bucle immobilista, i els neonazis, en la seva desraó política, la resta de l'oposició va rebutjar per desgavellada i “sense sentit d'Estat” la convocatòria del referèndum per part de Tsipras, i es va comprometre a anar a favor d'Europa.

En un ambient de seriosa crispació en el qual destacaven, com si fossin els principals agraciats, els relaxats membres de l'ala més radical de Syriza, així com el ple patriotisme de Panos Kamenos, líder de Grecs Independents (ANEL, soci de Govern de Syriza), l'oposició va interpretar el referèndum (una pregunta: sí o no a la proposta dels socis del 25 juny) com un plebiscit sobre l'euro i sobre Europa. “Tsipras condueix el país a un referèndum la pregunta última del qual és un sí o no a Europa mentre proposa una ruptura amb els socis i una sortida de l'euro”, va clamar Andonis Samaràs, el desdibuixat dirigent de Nova Democràcia, que sospesa “una moció de confiança” al Govern.

El liberal To Potami, el responsable del qual, Stavros Theodorakis, exerceix fa temps com a líder in pectore de l'oposició, va acusar el Govern Syriza-ANEL de “liderar el lobby del dracma, treure el país de la UE i col·locar-lo al caire del precipici”. El socialista Pasok va demanar la dimissió del primer ministre i la convocatòria d'eleccions “per la incapacitat de Tsipras de prendre decisions responsables”. To Potami i Pasok havien mostrat durant les últimes setmanes la seva disposició a donar suport al Parlament a qualsevol acord amb els socis europeus.

Prova de l'excepcionalitat del moment va ser la intervenció mitjançant un comunicat de l'antic primer ministre conservador Kostas Karamanlís, líder natural de Nova Democràcia i oracle al qual aquests dies es dirigeixen molts, i del també excap de Govern socialista Iorgos Papandreu, personalment escaldat per l'experiència d'un referèndum fallit el 2011. Tots dos van ser igualment crítics amb la convocatòria de la consulta i amb Tsipras.

Per part del Govern, que va demanar a la ciutadania un no a la proposta dels creditors, va obrir foc en la sessió parlamentària el ministre de l'Interior, Nikos Vutsis, que va assenyalar que el referèndum “forma part també de la negociació i és una manera d'aconseguir un millor acord”, posant damunt la taula unes cartes que després Kamenos (d'ANEL) va amenaçar de retirar –i desconvocar la consulta– si les institucions feien marxa enrere en les seves propostes. Res més lluny de la realitat, com va demostrar la ferma decisió de l'Eurogrup de no prorrogar del rescat.

La ingenuïtat política de Vutsis o Kamenos, ensenyant les seves cartes, ha fet pensar a alguns que després de la convocatòria de referèndum del Govern no hi ha un full de ruta sobre el dia després de la consulta, que es preveu molt ajustada (el 52% dels grecs votaria a favor dels socis i de l'euro, segons les últimes enquestes, una voluntat que Tsipras s'ha compromès a respectar).

“Tsipras ha decidit evitar les seves responsabilitats històriques i fer recaure en els grecs el pes del seu fracàs” en les negociacions, escrivia aquest dissabte Pasjos Mandravelis al diari conservador Kathimerini, subratllant que la fugida cap endavant del primer ministre es plasma en la “decisió no meditada ni preparada” de convocar el referèndum. D'altres, com l'analista Dimitris Hristu, veterà membre de Syriza, sí que creuen que hi ha un pla. “No ha estat una decisió sobtada, sinó una cosa molt pensada i que, al meu entendre, s'hauria d'haver fet fa dos o tres mesos [Tsipras va parlar per primera vegada de referèndum a finals d'abril], a la vista de la immobilitat de les institucions, que funcionen com una societat limitada i no com un club polític. La convocatòria reforça la unitat i la cohesió del partit i crec que Tsipras en sortirà ben parat, encara que hi influirà molt sens dubte el clima psicològic, les cues davant dels bancs i la inquietud generada per aquest moment tan crític”.