_
_
_
_
Análisis
Exposición didáctica de ideas, conjeturas o hipótesis, a partir de unos hechos de actualidad comprobados —no necesariamente del día— que se reflejan en el propio texto. Excluye los juicios de valor y se aproxima más al género de opinión, pero se diferencia de él en que no juzga ni pronostica, sino que sólo formula hipótesis, ofrece explicaciones argumentadas y pone en relación datos dispersos

Europa i la gihad “inevitable”

França és probablement la diana preferida i més desitjada de la gihad global

José María Irujo
Un policia davant la fàbrica francesa on s'ha produït l'atemptat aquest divendres.
Un policia davant la fàbrica francesa on s'ha produït l'atemptat aquest divendres.Laurent Cipriani (AP)

A les grans ciutats franceses les papereres són transparents. Es pot observar el que hi ha dins. No és un capritx estètic, obeeix a una necessitat per salvar les vides dels seus ciutadans. El 1986 i nou anys després, el 1995, una onada d'atemptats a París van causar 20 morts i centenars de ferits, el més greu dels quals va ser el perpetrat al metro de Saint Michel, en ple cor de la ciutat. França no és un objectiu nou o capritxós de la gihad global. És probablement la diana preferida i la més desitjada dels grups salafistes que, des del naixement del Grup Islàmic Armat (GIA), va escollir aquest país com la seva capital europea.

Des d'aquelles dues onades terroristes els francesos, gràcies als seus serveis d'informació i a una important dosi de sort, es van salvar de nous cops de la gihad. Els Renseignement Generaux, els serveis secrets que va crear el mariscal Petain, van evitar diversos atemptats amb cotxes bomba contra l'ambaixada dels EUA a París i van desactivar altres plans d'atac en camps de futbol i edificis oficials. Però la pau sembla que s'ha acabat. La llavor plantada per centenars de militants del GIA residents en aquell país i estesa pels “germans” com una hidra verinosa per Espanya, Itàlia i Alemanya va fructificar amb conseqüències funestes. Primer Madrid, l'11 de març del 2004, després Londres el 7 de juliol del 2005.

Más información
Almenys 28 morts a Tunísia en un atemptat contra un hotel espanyol
Un home decapitat i diversos ferits en un atemptat gihadista a França
França, un país sota l'amenaça gihadista

Ara, li ha tocat el torn a França, mentre que a la resta de països europeus els responsables de la seva seguretat confessen en privat que els atemptats als seus territoris són cada dia que passa més que probables. La frase pública de sir Ian Blair, excomissari de la Policia Metropolitana, als londinencs afirmant sense complexes que l'atemptat a la City era “inevitable” s'està convertint en el missatge preferit dels serveis secrets europeus als seus respectius governs, inclòs l'espanyol.

Ningú esperava a França l'aparició de Mohamed Mera, un llop solitari que el 2012 va assassinar a Tolosa un professor i tres nens indefensos en una escola jueva. Els seus assassinats van acabar amb la baraka (sort) que fins llavors havien tingut els serveis secrets francesos des dels atemptats a les papereres als anys vuitanta. La matança del passat mes de gener contra la revista Charlie Hebdo perpetrada per una cèl·lula organitzada com la dels germans Kouachi, entrenats i finançats per la branca iemenita d'Al-Qaida, sí que s'esperava, però no es va poder evitar.

França, un país amenaçat pels fills de la mateixa hidra que fa 25 anys va créixer a les seves entranyes i va sembrar el terror al metro de París, un país en estat d'alerta permanent i màxima no ha aconseguit parar un nou atac, aquesta vegada en una empresa gasística a Saint-Quentin-Fallavier, molt prop de Lió. La sincera frase de sir Ian Blair reconeixent que l'atemptat a Londres era inevitable cobra cada dia més força a tot Europa. A Espanya, també.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

José María Irujo
Es jefe de Investigación. Especialista en terrorismo de ETA y yihadista, trabajó en El Globo, Cambio 16 y Diario 16. Por sus investigaciones, especialmente el caso Roldán, ha recibido numerosos premios, entre ellos el Ortega y Gasset y el Premio Internacional Rey de España. Ha publicado cinco libros, el último "El Agujero", sobre el 11-M.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_