Malalts d’hepatitis C es tanquen a Vall d’Hebron

A Antonio Capilla encara se li neguen els ulls de llàgrimes quan recorda el que han estat els últims 20 anys amb un diagnòstic d'hepatitis C. La llosa de la malaltia encara li pesa, i això que gràcies al nou tractament contra la malaltia que li subministren des de fa un mes la càrrega viral al seu organisme ja és, a ulls clínics, "indetectable". Però precisament per aquesta llosa, l'Antonio continua "lluitant". Recolzat en una columna del vestíbul de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, davant d'una motxilla de muntanya amb màrfega i sac de dormir inclosos, l'Antonio explica que passarà la nit, amb una desena de companys, tancat al centre sanitari com a protesta per exigir al Govern central que subministri els nous i caríssims tractaments de l'hepatitis C a tots els malalts. El Ministeri de Sanitat va acordar medicar primer els que tenen el grau de fibrosi hepàtica més alt (F4) i ja pateixen cirrosi (uns 52.000 pacients), però els tractaments arriben amb comptagotes i la malaltia avança més ràpid que la cura, protesten els afectats.

"No sabem exactament ni quants malalts d'hepatitis hi ha ni a quanta gent se li està subministrant el tractament. Falten transparència i rapidesa. I mentrestant, els F4 es moren", critica l'Antonio, vestit amb la samarreta vermella insígnia de la Plataforma d'Afectats per l'Hepatitis C (PLAPHC), de la qual també és portaveu a Barcelona. Les accions de protesta, que des de les 10 del matí han portat una desena d'afectats a atrinxerar-se a Vall d'Hebron, s'han fet simultàniament en altres llocs d'Espanya. Taules informatives a La Rioja o Biscaia es complementen amb altres tancaments a l'hospital de Lleó i al de Txacorripxu d'Àlaba. 

A Catalunya, el Departament de Salut va calcular fa uns mesos que uns 9.401 pacients del total de 15.132 malalts d'hepatitis C registrats a Catalunya accedirien a aquest tractament. "Entre el gener i el març del 2015, 1.730 pacients han rebut tractament, mentre que durant el mateix període del 2014, n'havien rebut 1.181", apunta una portaveu de Salut. L'Agència de Salut Pública de Catalunya també ha engegat un grup de treball per elaborar un pla de prevenció i control de l'hepatitis C. La iniciativa preveu crear un registre epidemiològic per identificar tots els afectats per aquesta malaltia.

L'Antonio tenia 35 anys quan li van diagnosticar la malaltia. "Jo no sé com em vaig contagiar", reconeix. El 2010, va començar el tractament amb interferó, un dels agressius fàrmacs que s'empraven fins a l'aparició de la nova medicació (que té una taxa de curació que ronda el 95% i no té gaires efectes secundaris). "Al cap de 12 setmanes me'l van retirar perquè no feia efecte. L'interferó et deixava fatal, com cansat, de mal humor... Et provocava insomni i picor", explica. Fa tres anys van intentar incloure'l a l'anomenada triple teràpia (amb interferó, ribavirina i uns inhibidors de proteases), més efectiva però amb efectes secundaris importants. No obstant això, el seu cas va ser descartat "perquè els metges pensaven que tindria més contres que pros".

L'arribada dels nous fàrmacs va suposar una llum d'esperança per a l'Antonio però també un motiu d'angoixa constant perquè l'accés a aquesta medicació era molt limitat. "Vius en una angoixa contínua perquè tens una medicina que et pot curar però no és accessible per a tu", assenyala. Els seus ulls es tornen a humitejar quan recorda com un antic cap es va oferir a acompanyar-lo a Egipte a comprar el tractament. "Jo em ficava al llit a les nits i demanava a qui fos que em donés vida per poder veure créixer la meva néta, que fos prou gran per recordar el seu avi", somriu nerviós.

Malgrat que la seva càrrega és "indetectable", l'Antonio no pensa abandonar la lluita per aconseguir el tractament universal. "No em mereixeria curar-me si ara abandono", protesta.