Mor Marujita Díaz

L'última sorpresa de Marujita Díaz ha estat la seva mort. Va lluitar durant quatre anys contra el càncer però, recentment, es vantava d'haver-lo superat. Aquest matí, malgrat tot, la malaltia ha posat fi a la seva vida, als 83 anys, en una clínica de Madrid. De tant en tant concedia alguna entrevista a la premsa del cor o anava a algun plató a explicar anècdotes de l'època que va viure amb altres folklòriques d’Espanya, com la seva gran amiga Sara Montiel, o bé els detalls picants de les seves relacions matrimonials o els seus embolics als jutjats, engalanada amb vestits i abrics.

Va néixer a Sevilla, al bell mig de Triana, a la llar d'un tramoista i d'una mestressa de casa. Tenia sis anys quan va pujar per primera vegada a un escenari, i va ser per protagonitzar una obra de teatre per a nens. Deu anys després, es va estrenar al cinema. Per cantar i actuar. L'èxit li va arribar als anys 60, en plena ebullició de les comèdies i els melodrames, plens de cobles populars, que el règim franquista permetia.

Marujita Díaz va ser de les primeres figures públiques que va saber oferir la seva vida privada a la premsa rosa, i amb això va obtenir fama i diners. Les seves noces amb el ballarí Antonio Gades, apadrinada per Luis Escobar i Lucía Bosé, va ser de gran interès públic. Van viure junts un parell d'anys i el 1982 Díaz va aconseguir que declaressin nul el matrimoni. Deia que, al final, preferia tenir els homes en una vitrina.

El segle XX estava a punt d'expirar quan va arribar a Cuba i va conèixer Dinio, un jove amb l'aspiració inicial de ser cantant que després va esdevenir un actor porno. Va acompanyar Marujita a Espanya i s’hi va quedar. No va trigar a inserir-se en la dinàmica de la teleporqueria i va començar a passejar-se pels programes del cor, sobretot després d'anunciar la seva “ruptura sentimental” amb l'actriu espanyola. Ella també es va prestar al joc, potser per seguir “vigent” entre el públic. Fa un parell d'anys, tots dos van escenificar la seva reconciliació en prime time.

L'última vegada que Marujita Díaz va aparèixer en la premsa va ser per parlar sobre la suposada maternitat oculta de la protagonista de El último cuplé. Es deia que Sara Montiel havia tingut una filla a Mèxic amb l'assassí de Lev Trotski. “No tinc més remei que confirmar que és veritat. Però l'assassí de Trotski no n’és el pare. La Sara em va dir que el pare era un home molt, molt important a Mèxic. Potser un polític. No me’n va dir el nom, però devia tenir molt de poder i no li convenia l'escàndol. L'única cosa que sabem és que la nena va ser adoptada per un matrimoni valencià. La Sara ho va saber quan va tornar a viure a Espanya. Però ella no en va voler saber res més. En aquells anys, l’escàndol hauria posat fi a la seva carrera.”

María del Dulce Nombre Díaz Ruiz, el seu nom de pila, s'enorgullia de la seva veu. Va gravar diversos discos de cobla, sarsuela i tangos, però la crítica mai li va donar un lloc a l'olimp musical espanyol. Però en la memòria de la gent queden les seves pel·lícules. Entre els films més coneguts, hi ha El pescador de coplas i Puebla de las mujeres, encara que potser els seus grans èxits són Pelusa, La casta Susana, Y después del cuplé i La cumparsita. Però, qui no recorda cançons com Soldadito español i Banderita?