La Generalitat demana finançament al Pla Juncker per a sis projectes

Els tècnics del Banc Europeu d'Inversions (BEI) tenen a les mans els primers projectes d'infraestructures proposats per la Generalitat perquè puguin ser finançats amb crèdits del Pla Juncker, amb el qual la Comissió Europea preveu mobilitzar 315.000 milions d'euros per impulsar inversions i el creixement econòmic. Dels sis projectes remesos, un ha estat rebutjat. Es tracta del túnel de la Conreria, que ha d'unir el Barcelonès amb el Vallès amb una fórmula de via de peatge, amb una inversió de 371 milions.

Els altres cinc plans segueixen el seu propi ritme de tramitació, però els que es troben en un estadi més avançat són la Central Integral Logística del Llobregat, pressupostada en 284 milions, i un fons impulsat per l'Institut Català d'Energia (ICAEN) que reuneix projectes d'eficiència energètica, que demana inversions per valor de 400 milions.

El Departament d'Economia, dirigit per Andreu Mas Colell, ha iniciat la tramitació malgrat que el pla d'inversió de la Unió Europea no té reglament. Previsiblement s'aprovarà abans del juliol i s'engegarà al setembre. Però el BEI, el banc encarregat de rebre els projectes, ha iniciat l'anàlisi de potencials candidatures. Per poder beneficiar-se dels crèdits tous a llarg termini, els projectes hauran d'estar centrats en transport, energia i recerca i desenvolupament (R+D), i hauran de comptar sempre amb participació privada. Els purament públics queden descartats. Per aquest motiu, la Generalitat està refent la llista inicial que va elaborar el novembre passat, que incloïa projectes per captar fins a 6.800 milions d'euros.

Tant el parc logístic d'Abrera (Baix Llobregat) com els projectes recollits per l'ICAEN comparteixen les característiques que demana la Comissió Europea, que també hauran de complir els altres tres projectes: l'estació d'autobusos a la Zona Universitària, a Barcelona; un bescanviador de transport públic valorat en 284 milions; la terminal intermodal de l'Empordà, a Vilamalla (50 milions), i una biorefineria, projecte que costaria 150 milions i que encara no té un emplaçament. També es contempla la possibilitat d'incloure-hi el campus científic de Barcelona Besòs, a Sant Adrià del Besòs. Si algun projecte fos aprovat, la Generalitat hauria d'obrir amb urgència un concurs per aconseguir-ne socis. 

Les pimes, excloses

El BEI de moment només està rebent projectes d'inversió amb un cost superior als 25 milions, que són els que ha remès la Generalitat. L'Administració autonòmica només intervindrà en aquells en els quals està implicada com a promotor. Les empreses que vulguin demanar finançament per a inversions que realitzin en solitari hauran de posar-se en contacte amb el BEI. Només quedaran excloses d'aquella gestió directa les petites i mitges empreses. En aquest cas, l'Institut Català de Finances es convertiria en l'intermediari per a les pimes, si supera el procés d'homologació.

La idea és que els projectes que rebin recursos del fons d'inversions es puguin iniciar com a molt tard el 2017. Fins i tot es podrien beneficiar d'aquest finançament alguns que ja s'han començat a realitzar, sempre que no s'hagin executat en més del 50%. Abans d'aprofundir en projectes, la Generalitat vol assegurar-se que les inversions amb préstecs del Pla d'Inversions per a Europa no computen com a dèficit o, almenys, que no es computaran a l'efecte de sancions comunitàries.

El Pla Juncker sorgeix d'un exercici d'enginyeria financera. La UE assegurarà 21.000 milions d'euros, que seran utilitzats per fer emissions de bons per aixecar 61.000 milions, 49.000 milions a partir del BEI i 12.000 a través de el Fons Europeu d'Inversions. Aquells crèdits són els que permetran fer inversions per un total de 315.000 milions d'euros si l'enginyeria no falla.